Com afecten els traumes infantils en l’edat adulta?
En aquest post parlarem sobre els traumes infantils, per què es produeixen i quines conseqüències tenen en l’edat adulta.
Amb motiu del Dia Internacional contra el Bullying o Assetjament Escolar, parlarem d’una de les seves conseqüències principals, els traumes que pot generar aquest tipus de situacions i l’impacte que tenen en l’edat adulta. Un trauma precoç pot generar vulnerabilitat emocional o cognitiva, i cal abordar els esdeveniments traumàtics per evitar un impacte psicològic important o de gravetat.1,2,3
Els traumes infantils són els que es produeixen els primers anys de vida o que generen estrès durant un període, almenys, de sis mesos. Els esdeveniments traumàtics poden tenir un impacte psicològic diferent segons com els viu cada persona, la seva personalitat, herència, vulnerabilitat o capacitat de resistència, i si ha patit altres trastorns mentals previs o no.1,2
Què es considera un trauma infantil
El trastorn per estrès posttraumàtic a la infància és un problema de salut mental que pot aparèixer després d’haver viscut personalment o presenciat una situació traumàtica durant la infantesa o l’adolescència. Aquestes experiències precoces, que es viuen en un moment de gran vulnerabilitat perquè el cervell de l’infant encara es troba en una fase del desenvolupament que requereix estabilitat i protecció, pot tenir conseqüències físiques, emocionals o cognitives irreversibles.1-5
Aquestes situacions traumàtiques poden estar relacionades amb:2,5
- Assetjament escolar
- Abús sexual, físic o psicològic
- Abandonament parental
- Violència domèstica
- Guerres i terrorisme
- Accidents greus
- Malalties
Efectes dels traumes infantils en la salut mental dels adults
Tot i que poc després de viure una situació difícil la conducta del menor pot ser normal, la majoria de la canalla que ha patit una situació o esdeveniment traumàtic desenvolupa símptomes psicològics posteriors. Un trauma d’aquest tipus pot generar:1,3,4
- Por que torni a ocórrer un esdeveniment o experiència semblants.
- Una situació d’alerta permanent davant de possibles perills.
- Reviviscència: sentir que es torna a viure el fet traumàtic.
- Estat anímic baix.
- Records recurrents i involuntaris del que ha passat.
- Evitació dels llocs, pensaments o persones que recorden el succés traumàtic.
- Falta d’interès per gaudir de les aficions personals.
- Dificultat per agafar el son i sons pertorbadors.
- Ansietat i angoixa.
- Ira o conducta agressiva.
- Problemes de memòria o concentració.
- Distanciament d’algunes persones, com familiars i amics.
- Sentiment de culpa o vergonya.
Més endavant, aquests símptomes poden causar inseguretat, baixa autoestima, baix rendiment escolar i alteracions del desenvolupament emocional i de la personalitat, i poden evolucionar cap a diferents trastorns psicopatològics, que afecten més les persones que han patit traumes de petits.3
Com s’identifiquen i es tracten els traumes infantils
Els traumes poden generar símptomes difícils de manejar. Els signes següents et poden ajudar a identificar si una persona ha patit un trauma infantil:3,5
- Sent vergonya o ansietat.
- Té una baixa autoestima.
- Mostra dificultat per expressar les seves emocions.
- Experimenta dificultats per relacionar-se amb altres persones.
- Té problemes de concentració.
- Expressa símptomes de depressió o comportaments d’autolesió.
- Manifesta un endarreriment del desenvolupament cognitiu: problemes acadèmics, dificultats del llenguatge o puntuacions baixes als tests d’intel·ligència.
Una vegada identificada l’existència del trauma, cal demanar ajuda. Poder superar-lo és més fàcil quan:1
- Es té fortalesa per afrontar els problemes.
- Es compta amb suport familiar i de la comunitat.
- No hi ha antecedents personals o familiars de psicopatologies.
- No es passen problemes econòmics greus.
- No hi ha antecedents d’haver patit abusos de petit.
Per evitar els traumes infantils originats per l’assetjament escolar, és important que:5
- Es garanteixi que la canalla estigui fora de perill d’experiències de bullying.
- Es comenti a l’escola el que ha passat en un cas d’assetjament i s’aclareixin conceptes erronis.
- S’ensenyin tècniques de relaxació i gestió de l’estrès.
- S’ajudi a mantenir la integritat física i personal de l’alumnat.
- Es redueixin els possibles desencadenants del trauma a l’entorn escolar.
- S’apoderi i es doni veu a l’alumnat i les famílies.
Davant d’un infant que ha viscut una situació o esdeveniment traumàtic, és fonamental acudir a un professional de la salut mental per tractar el problema i evitar que tingui conseqüències a llarg termini.4
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica Infantil, en el qual en pots obtenir més informació.
Referències:
1Personalidad ante el trauma en el siglo XXI: Fragilidad y antifragilidad ante el trauma. SciELO - ISCIII. Setembre 2016
2Características Neuroendocrinas del Trauma Temprano y su Relación con el Bullying. Scielo. 2017.
3Evaluación de experiencias traumáticas tempranas en adultos. Papeles del Psicólogo, 2016. Vol 37(1), p. 36-44
4Trastorno de estrés postraumático (TEPT). Mayo Clinic. Novembre 2021.
5Acoso y trauma. StopBullying. Maig 2020.