Este Sitio web utiliza cookies propias y de terceros para recopilar información estadística sobre sus hábitos de navegación y así poder mejorar y personalizar su experiencia ofreciéndole contenidos de su interés y mostrarle publicidad y anuncios personalizados. Si sigue navegando, consideramos que acepta su uso. Puede cambiar la configuración u obtener más información en Política de Cookies entendido
Inicia
SegurCaixa Adelas

Beneficis a llarg termini de l’àcid fòlic

 


A més de prevenir defectes del tub neural dels nadons, prendre aquesta vitamina durant l'embaràs pot reduir la incidència de malalties mentals greus com ara l'esquizofrènia.

Està demostrat que l'alimentació de la mare durant l'embaràs té una repercussió sobre el desenvolupament físic i mental del nadó. Això no obstant, fins ara no hi havia cap evidència biològica fiable que permetés explicar la relació de causa-efecte entre l'exposició a l'àcid fòlic prenatal i el desenvolupament de trastorns psiquiàtrics. Per donar solidesa a aquesta hipòtesi, un grup d'investigadors de l'Hospital General de Massachusetts (MGH, per les sigles en anglès) ha comparat imatges cerebrals de joves en edat escolar nascuts just abans que als Estats Units es recomanés enriquir amb àcid fòlic alguns aliments durant dos anys (entre el 1996 i el 1998), amb imatges de joves nascuts després.

Com s'ha fet aquest treball?

L'equip va revisar dos conjunts d'imatges cerebrals preses quan les criatures i els adolescents nascuts entre els anys 1993 i 2001 tenien entre 8 i 18 anys. Un grup consistia en imatges cerebrals normals preses al MGH com a part de l'atenció clínica de 292 pacients, mentre que l'altre incloïa imatges de 861 participants a la Cohort de Neurodesenvolupament de Filadèlfia, un estudi en què es van avaluar símptomes psiquiàtrics, inclosos els que estan relacionats amb trastorns psicòtics. Els dos grups es van dividir segons la probable exposició prenatal a l'àcid fòlic: els nascuts abans de l'1 de juliol de 1996 (quan va començar l'enriquiment), els nascuts després de l'1 de juliol de 1998 (quan es va completar la implementació) i els nascuts durant els dos anys intermedis.

Canvis evidents al cervell

Els resultats van revelar que els joves que havien nascut després que s'implementés completament l'enriquiment amb àcid fòlic tenien uns patrons de maduració cortical diferents respecte dels participants que havien nascut abans que comencés el programa. Aquestes diferències es caracteritzaven per un teixit cerebral significativament més gruixut i un aprimament retardat de l'escorça cerebral en regions associades a l'esquizofrènia. Mentre que un aprimament de l'escorça cerebral entre els infants en edat escolar forma part de la maduració cerebral normal, probablement associada a processos com ara l'eliminació de connexions innecessàries entre neurones, estudis previs han associat l'aprimament cortical primerenc i accelerat a l'autisme i els símptomes de psicosis.

En el camí de prevenir l'esquizofrènia

Segons paraules de Joshua Roffman, doctor del Departament de Psiquiatria del MGH i autor principal de l'estudi: "Si bé els resultats relacionen l'exposició prenatal a l'enriquiment amb àcid fòlic amb canvis en el desenvolupament cortical i amb un risc inferior de patir símptomes de l'espectre psicòtic, no es pot vincular directament l'exposició a l'àcid fòlic al risc reduït d'esquizofrènia, ja que l'edat habitual d'inici és als 20 anys. Això no obstant, com que aquests símptomes en la joventut es troben en el mateix continu que l'esquizofrènia, els resultats són prometedors per prevenir-la".


Aquest text s'ha elaborat amb la supervisió científica de l'Àrea Assistencial d'Adeslas.

On s'ha publicat aquesta notícia?

Hospital General de Massachusetts


Millora la teva salut i qualitat de vida. Apunta't als serveis de prevenció i plans de cures que t'interessin