Inicia
SegurCaixa Adelas

Menjar bonic = menjar sa?

 

Estem “envoltats” de plats realment preciosos i apetibles. No obstant això, el menjar més bonic no sempre és el més saludable.     

 

D’acord amb investigadors de la  Universitat del Sud de Califòrnia (USCels consumidors trien inconscientment el menjar més agradable i temptador a la vista perquè el consideren més saludable. Per poder desentranyar la complexitat de com les percepcions de la bellesa impulsen la gana i les decisions de despesa, els autors d’aquest treball han utilitzat les ciències socials i la psicologia. Linda Hagen, autora principal de l’estudi i professora assistent de màrqueting a l’Escola de Negocis Marshall de lUSC, afirma que “sovint els especialistes en màrqueting dissenyen el menjar perquè resulti atractiu. A les nostres ments, les persones relacionem la bellesa estètica amb la naturalesa i les coses naturals, cosa que ens porta a percebre el menjar bonic com a menjar sà”. 

Qüestió de geometria 

Segons aquest estudi de la USC, els consumidors veiem uns 7.000 anuncis de menjar i restaurants a l’any (al voltant de 19 per dia), i aproximadament tres quartes parts dels missatges promouen el menjar ràpid. Equips d’estilistes d’aliments i eines digitals s’encarreguen d’aconseguir que els aliments anunciats siguin summament irresistibles. El resultat?: hamburgueses arquitectònicament impossibles, pizzes formanuna circumferència perfecta i acolorides cascades de natxos i patates fregides. Segons Hagen, característiques com la simetria, els patrons, l’ordre i l’equilibri són senyes d’identitat de la bellesa clàssica, perquè imiten la naturalesa. A més, investigacions prèvies en neurociència suggereixen que veure imatges delicioses d’aliments activa l’escorça gustativa del cervell, essencialment simulant el gust plaent del menjar.                    

Quatre estudis que proven que veiem el que és bonic com a saludable 

La recerca de la USC va voler determinar si l’estètica bonica té altres efectes menys obvis a l’hora de triar aliments i avaluar si els aliments atractius semblen més saludables per als consumidors i, per tant, influeixen en les seves decisions. Per fer-ho, van dur a terme diferents experiments en els quals van participar un total de 4.300 individus.  

En el primer es va demanar als participants que busquessin a internet i triessin mostres de menjar bonic o lleig. Els plats triats van ser, entre d’altres, gelats, lasanya, truites i entrepans. Tot seguit, es va demanar als subjectes que determinessin si el menjar era nutritiu i saludable o no. De manera aclaparadora, tant homes com dones van informar que el menjar bonic era més saludable. 

En el segon, els subjectes implicats van haver de triar entre dues imatges de torrades d’alvocat: una amb mitges llunes d’alvocat perfectament posades sobre el pa, mentre que l’altra representava una massa verda grossa untada sobre el pa. Els participants van informar que la versió bonica de la torrada d’alvocat era més saludable i natural, però els aliments es consideraven igual de saborosos, mostra l’estudi.    

Un resultat gairebé idèntic es va obtenir en el tercer experimentamb un altre grup al qual se li va mostrar imatges d’aliments advertint primer que la imatge que estaven a punt de veure era estèticament lletja o bonica, malgrat que la imatge era exactament la mateixa foto. Els participants van considerar el menjar “lleig” menys natural i nutritiu que el menjar “bonic”, tot i que no hi havicap diferència real.  

Aquest patró es va mantenir en un quart experiment dut a terme en una parada de productes agrícoles. Els participants, estudiants de la USC, van rebre 1 $ per gastar-lo en dues classes de pebrots: uns tenien una aparença perfecta, mentre que els altres tenien una forma una mica estranya. Quan se’ls va preguntar quants diners pagarien com a màxim per comprar el pebrotels participants estaven disposats a gastar aproximadament un 56 % més per la fruita perfecta, un impuls que s’explicava per un augment simultani en la percepció de salubritat.          

La trampa de lestètica 

Segons subratlla l’autora de l’estudi, en tots els experiments que es van feles persones van percebre el mateix aliment com a més natural quan l’aspecte era més bonic, i van identificar naturalitat amb salubritat. Els consumidors esperen que els aliments siguin més nutritius, menys greixosos i que continguin menys calories quan es veuen bonics segons els principis estètics clàssics, i aquest biaix pot afectar les eleccions del consumidor i la seva disposició a pagar pels aliments”, conclou Hagen. 

 

Font

Universidad Southerm California  

 


Millora el teu estil de vida i la gestió proactiva de la teva salut. Registra’t ara a Adeslas Salud y Bienestar, la plataforma gratuïta de salut digital d’Adeslas, que t’ajudarà a cuidar-te més i millor.