Inicia
SegurCaixa Adelas

Quan ens ha de preocupar una arrítmia?

 

Les alteracions del ritme cardíac són comunes en la població i, en general, no van associades a cap problema. Amb tot, n'hi ha algunes que sí que indiquen que alguna cosa falla.

Es calcula que la meitat de la població té alguna arrítmia o alteració del ritme cardíac. La majoria, les anomenades extrasístoles, no afecten el funcionament cardíac correcte. Amb tot, n'hi pot haver d'altres que revelen que el cor té algun problema. Tal com expliquen els cardiòlegs de la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC), "el cor és capaç de bategar per uns impulsos elèctrics que fan que les aurícules i els ventricles es contreguin, i l'ideal és que ho facin de manera sincrònica i rítmica. Quan això no passa és perquè o bé l'impuls elèctric no es genera de manera adequada, o bé s'origina en un lloc erroni o els camins per a la conducció elèctrica estan alterats". Els motius pels quals es produeix una arrítmia poden ser un defecte congènit, que hàgim passat per un esdeveniment cardiovascular que ha deixat un senyal, com un infart que ha produït una cicatriu al cor, o factors adquirits com l'edat o la hipertensió arterial.

L'evidència científica indica que les arrítmies són més freqüents en els homes. Així i tot, les dones també en poden patir: de fet, per sobre dels 75 anys la incidència és igual en homes i en dones.

 

Tipus d'arrítmia

Hi ha arrítmies de freqüència cardíaca elevada, que són les anomenades taquicàrdies, i les de freqüència cardíaca lenta o bradicàrdies, que es produeixen quan el cor batega per sota del que necessita l'organisme. El límit de les taquicàrdies se sol establir en 100 batecs per minut. No obstant això, cal tenir en compte que hi ha situacions en les quals el cor supera aquesta freqüència sense que hi hagi cap problema, com, per exemple, quan s'està fent exercici. Només parlarem de taquicàrdia quan aquesta freqüència cardíaca es produeix en repòs o va acompanyada de símptomes molestos. Es diu que una persona té bradicàrdia quan té el pols per sota dels 60 batecs per minut, tot i que no hi ha un límit fix, ja que, per exemple, els esportistes poden estar per sota d'aquesta freqüència cardíaca sense que suposi un senyal d'alarma.

 

Senyals d'arrítmia

La majoria de les vegades, les arrítmies no presenten cap tipus de símptoma. Quan ho fan, el més comú són les palpitacions: la sensació que el cor batega de manera incòmoda. Les arrítmies més greus també poden arribar a provocar pèrdua de coneixement o, en el pitjor dels casos, desencadenar una mort sobtada. Tal com explica Concepción Alonso Martín, cardiòloga membre de la SEC, "les dones tenen més símptomes que els homes i són més atípics". A més de les palpitacions, poden sentir fatiga, debilitat, sensació de falta d'aire, falta de concentració, mal de cap o sudoració. "Això fa que amb més freqüència se'ls diagnostiquin com trastorns d'ansietat o problemes amb la tensió arterial, retardant d'aquesta manera el diagnòstic i el tractament correcte", explica la cardiòloga.

 

Diagnòstic d'una arrítmia

Per poder tractar una arrítmia, el primer que cal fer és diagnosticar-la. Per a això cal fer una prova anomenada electrocardiograma, que registra l'activitat elèctrica del cor. Si les arrítmies no es produeixen quan s'està fent aquesta prova, el cardiòleg no les podrà diagnosticar. En aquests casos, cal fer servir un Holter: un electrocardiograma que la persona ha de portar un temps determinat (habitualment, 24 hores). Si les arrítmies continuen sense detectar-les, es pot fer un estudi electrofisiològic, en què el cardiòleg pot provocar l'arrítmia, veure'n l'origen i curar-la amb fàrmacs o amb una ablació.

 

Font

Fundació Espanyola del Cor (FEC)  

 


Millora la teva salut i qualitat de vida. Apunta't als serveis de prevenció i plans de cures que t'interessin