Inicia
SegurCaixa Adelas

Dormir bé per combatre la diabetis

 

A la SEEN recalquen la importància de seguir una dieta mediterrània i tenir un descans nocturn regular de 7-8 hores, per tenir una bona salut metabòlica.     

 

Dormir malament o de manera insuficient incrementa el risc de desenvolupar dues patologies molt prevalents: obesitat i diabetis de tipus 2. Per aquest motiu, els experts de la Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició (SEENalerten que dormir poc fa que augmenti la concentració dgrelina, una hormona secretada principalment per la mucosa gàstrica que estimula la ingesta, alhora que redueix la leptina, d’efecte saciant, procedent del teixit adipós. “Aquesta pujada i baixada de valors hormonals afavoreix un comportament alimentari que contribueix a l’augment de pes”, asseguren en un comunicat. A més, tal com destaca Javier Salvador, membre de l’Àrea de Neuroendocrinologia de la SEEN, l’absència de son “té com a conseqüència un model d’estrès i activació del sistema nerviós simpàtic, que pot comportar el desenvolupament d’obesitat abdominal i resistència a la insulina. Els dos fenòmens augmenten la probabilitat de desenvolupar diabetis i altres complicacions, com la hipertensió arterial”. Com a conseqüència de tots aquests factors es produeix una somnolència diürna i un cansament que afavoreix el sedentarisme, cosa que també contribueix desenvolupal’obesitat i la diabetis.       

Menjar sa per dormir millor  

Diverses investigacions assenyalen que hi ha un augment en el consum de carbohidrats, cosa que augmenta el risc d’obesitat, resistència insulínica i diabetis. Salvador recorda que “l’aposta més segura per mantenir una bona salut metabòlica és seguir una dieta mediterrània, en la qual predominen fruites i verdures, i també fibra i greixos d’origen vegetal, i presentaespecial atenció a limitar el consum de carn vermella i greixos animals. Això ha d’anar acompanyat d’un període de descans nocturn regular d’una durada de 7-8 hores, i d’una activitat física freqüent, sempre adaptada a les circumstàncies clíniques individuals”.        

Causes hormonals de lobesitat en ledones   

Encara que els cicles hormonals influeixen en la gana i l’augment de pes d’homes i dones, les variacions pròpies del cicle menstrual fan que la situació sigui més canviant per a elles.  En el període previ a la menstruació, quan hi ha valors elevats d’estradiol i progesterona en la dona fèrtil, algunes persones presenten una tendència a augmentar de pes i a experimentar un comportament alimentari més compulsiu. En els casos amb síndrome premenstrual disfòrica (caracteritzada per símptomes cíclics, somàtics, psicològics i conductuals, agreujats en la fase luteal del cicle menstrual), es relacioneamb més desig d’aliments dolços que contenen una alta densitat energètica. S’ha detectat que, en el període de lactància, és possible preveure també un augment de la ingesta. L’augment de massa grassa i del pes corporal que es produeix durant la menopausa es pot deure, segons alguns investigadors, a una influència de l’edat. No obstant això, altres experts demostren que la deficiència hormonal d’estrogen i progesterona, resultat de la detenció de la funció ovàrica, està associat amb un patró masculí de distribució de greix abdominal i visceral que augmenta el risc de diabetis, dislipèmia, hipertensió i d’altres complicacions relacionades amb l’obesitat.  

El cas particular dels homes   

Està demostrat que la testosterona produeix un increment del pes corporal sota administració crònica. No obstant això, també pot aparèixer obesitat quan es produeix hipogonadisme masculí, resultat d’una disminució de la concentració de testosterona endògena com a conseqüència de la presa exògena. Això mostra diferents efectes d’aquesta hormona en funció de l’escenari biològic. Segons assenyalen a la SEEN, l’etapa de l’andropausa també afecta els homes, però és més progressiva que la menopausa femenina, i pot suposar un increment de pes, encara que una mica menor. Malgrat això, “no s’ha de deixar de vigilar l’efecte modulador de la ingesta que produeixi la concentració d’andrògens en l’home. De tota manera, la seva actuació principal sobre el control del pes corporal està més lligat amb els poderosos efectes anabolitzants que té sobre la massa magra, que disminueixen amb l’edat i participen, d’aquesta manera, en l’augment de greix associat a l’envelliment”, conclou Salvador. 

 

 

Fuente

SEEN 

 


Mejora tu salud y calidad de vida. Apúntate en los servicios de prevención y planes de cuidados de tu interés