Inicia

Gairebé un 7 % de la població europea pateix una disfunció tiroïdal sense saber-ho

 

Tot i que la disfunció tiroïdal pot comportar serioses conseqüències, no hi ha un consens clar sobre la necessitat de fer cribratges en la població. Durant el curs "Avenços en el diagnòstic i el seguiment de la disfunció tiroïdal" que es va celebrar en el marc de les XIV Jornades del Comitè Científic de la Societat Espanyola de Bioquímica Clínica i Patologia Molecular (SEQC), els doctors Elías Álvarez i Pilar M. Sánchez han assenyalat la importància d'harmonitzar criteris per fer cribratges eficients.

Un risc més gran per a les dones

La incidència d'aquesta alteració és de 420 casos per 100.000/any en dones davant dels 85 casos per 100.000/any en homes. D'aquesta manera, tenen més probabilitat de patir-la les dones, sobretot a partir dels 40 anys. L'embaràs també augmenta el risc de desenvolupar-la.

Com es manifesta?

En paraules dels coordinadors del curs: "Si es pregunta als pacients sobre els símptomes que han patit, cal destacar que la majoria presenten cansament, canvis d'humor, depressió, manca d'atenció i alteracions en la vida familiar i social; per tant, és una patologia que sol presentar una simptomatologia poc definida", expliquen els coordinadors del curs. Per aquesta raó, la disfunció tiroïdal només es pot descartar o confirmar a través d'anàlisis de sang.

La importància de la formació específica

"És vital que l'especialista d'aquesta branca de la medicina tingui una formació específica en aquesta patologia, sobre l'estat actual i el valor de les diverses eines disponibles per al diagnòstic bioquímic. Aquesta formació específica és encara més necessària per fer el seguiment correcte del carcinoma diferenciat de tiroides", subratlla el doctor Elías Álvarez. La Comissió d'Hormones de la SEQC té com a objectiu proveir els especialistes del laboratori de medicina del coneixement necessari per dur a terme aquesta tasca de manera adequada. "Considerant l'alta prevalença d'aquesta patologia, com també la importància que té per als sistemes de salut pública i l'impacte en la societat d'aquestes malalties, hem d'actualitzar, conèixer, difondre i millorar el nostre coneixement en aquest camp per poder fer el diagnòstic i el seguiment d'aquesta patologia de la manera més eficient", afegeix la doctora Pilar M. Sánchez.

 

Text elaborat amb la supervisió científica de l'Àrea Assistencial d'Adeslas

On s'ha publicat aquesta notícia?

Societat Espanyola de Bioquímica Clínica i Patologia Molecular (SEQC)​

 

Millora la teva salut i qualitat de vida. Apunta't als serveis de prevenció i plans de cures que t'interessin