Inicia

Vinculen les males positures amb la “maloclusió” dental

 

Quan les dents de la dentadura superior no encaixen bé amb les de la inferior, es diu que la persona presenta problemes o irregularitats en l'oclusió dental qu, en alguns casos, poden produir molèsties a la mandíbula. Dos treballs recents, duts a terme pel Departament de Fisiologia de la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat d'Innsbruck (Àustria), van més enllà: afirmen que una mossegada imperfecta també afecta el control de la positura.

Alteracions motores i fisiològiques

Tal com ha declarat Sonia Julià-Sánchez autora principal dels treballs i investigadora a la UB a l'agència de notícies científiques SINC, "Quan hi ha maloclusió, es classifica per criteris establerts científicament. El que és rellevant a l'estudi és que s'ha relacionat, a més, amb diferents alteracions motores i fisiològiques". Les dades recollides demostren que la correcció de diferents maloclusions millora el control postural tant en equilibri estàtic com en dinàmic.

Oclusió dental i equilibri estàtic i dinàmic

Els problemes de maloclusió afegits a altres patologies, com ara l'obesitat, poden agreujar la inestabilitat corporal empitjorant el control de la positura i incrementant el risc de caigudes. La repercussió física d'una mala mossegada també s'aprecia en condicions dinàmiques: tenir un bon equilibri quan es practica esport, per exemple, és important en el rendiment final i en la prevenció de lesions com torçades, distensions i fractures.

La influència del cansament

Els dos estudis dirigits per Julià-Sánchez confirmen la influència recíproca entre el nervi trigemin i el nucli vestibular –responsables de la funció masticatòria i el control de l'equilibri, respectivament–, i també entre els músculs masticatoris i cervicals. El primer estudi va tenir en compte el tipus d'oclusió dental i si hi havia hagut un tractament d'ortodòncia previ. Segons els resultats, les alteracions en l'alineació de les dents es relacionaven amb un pitjor control de l'equilibri estàtic. El segon va relacionar el tipus d'oclusió dental, el control de la positura i el cansament físic demostrant que l'equilibri millorava quan les maloclusions es corregien, i que aquestes influïen més en el control de la positura en condicions de cansament que en repòs. "Quan els subjectes estaven cansats equilibraven pitjor tant en condicions estables com inestables. En condicions estàtiques, el factor que va influir més en el desequilibri va ser la fatiga. Pel contrari, en condicions de màxima inestabilitat, es va apreciar una relació significativa entre esgotament i oclusió dental", va afirmar Julià-Sánchez.

 

Text elaborat amb la supervisió científica de l'Àrea Assistencial d'Adeslas​

On s'ha publicat aquesta notícia?

Agencia SINC


Millora la teva salut i qualitat de vida. Apunta't als serveis de prevenció i plans de cures que t'interessin