Inicia
SegurCaixa Adelas

Presentació de l'Estudi “El rol de les asseguradores privades en la sostenibilitat del sistema sanitari públic”

Javier Murillo
Espanya és el país per al qual l'OCDE preveu un increment més gran de la despesa sanitària, amb el consegüent risc per al futur del Sistema Públic
  • L'estudi guanyador de la IX Edició del Premi Edad&Vida, realitzat per un equip investigador d’AFI (Analistes Financers Internacionals), analitza els diferents models sanitaris internacionals.
  • La comparativa internacional demostra que en tots els països avançats es practiquen fórmules de col•laboració publicoprivada, tant en funcions asseguradores del risc de salut com de proveïdors de serveis sanitaris.
  • L'assegurança privada de salut és la pràctica habitual a Holanda, de manera que el 99% de la població tenia contractada el 2012 una assegurança privada de Salut, mentre que a Espanya només un 22,5% de la població opta per l'assegurament privat.
  • Un millor tractament fiscal, a l'estil d'altres països europeus, afavoriria un desenvolupament més gran de les assegurances de salut a Espanya.
  • L'estudi posa en evidència una llarga tradició de col•laboració publicoprivada al nostre país, tant en provisió de serveis com en assegurament, desconeguda en gran mesura per la població general.
  • Aquesta col•laboració descarrega el Sistema Sanitari Públic de donar cobertura a més de 9 milions de ciutadans, que opten majoritàriament per la sanitat privada.
  • 8 de cada 10 persones cobertes pel Mutualisme Administratiu trien l'assegurament privat de la seva salut en comptes de l'assegurament públic.
  • Un 27% de la despesa sanitària total es duu a terme en el sistema sanitari privat.
  • Seria desitjable que una nova entitat, una “Agència Nacional de Salut”, vetllés per la qualitat del sistema sanitari en el seu conjunt (públic i privat) i es responsabilitzés, en particular, de la transparència de la col•laboració publicoprivada.

Madrid, 2 de juliol de 2014. La crisi que pateix Espanya, els ajustaments pressupostaris en curs i les perspectives d'un feble creixement econòmic, incideixen directament en els problemes de finançament que té actualment el Sistema Nacional de Salut (SNS), la qual cosa pot afectar la seva sostenibilitat a mitjà i llarg termini. Juntament amb l’SNS, el nostre país disposa d'un sector sanitari privat de qualitat, eficaç i solvent, amb funcions d'assegurador i proveïdor a través de concerts o col•laboracions publicoprivades.

Aquesta és una de les conclusions de l'Informe “Rol de les asseguradores privades en la sostenibilitat del sistema sanitari públic”, guanyador de la IX Edició del Premi Edad&Vida, i patrocinat per SegurCaixa Adeslas, que ha estat presentat aquest matí per Eduardo Rodríguez Rovira, President de la Fundació Edad&Vida; Javier Murillo, Vicepresident de l'Àrea d'Assegurament de la Fundació Edad&Vida i Conseller-Director General de SegurCaixa Adeslas, i José Antonio Herce, Director associat d'Analistes Financers Internacionals (AFI).

L'estudi analitza la potencialitat de les asseguradores privades com a agents clau de l’SNS. Per fer-ho, duu a terme un primer diagnòstic de l’SNS a través d'una anàlisi sobre les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del nostre sistema sanitari; a més, identifica mesures aplicables en altres països mitjançant una comparativa internacional, i conclou amb la investigació del paper de les asseguradores privades a Espanya.

ANÀLISI DAFO DE L’SNS ESPANYOL

FORTALESES

  • Bons resultats generals en matèria de salut entre el conjunt de la població reflectits en una elevada esperança de vida.
  • Bona valoració general per part dels ciutadans.
  • Àmplia xarxa assistencial amb el suport d'una bona dotació d'equips i tecnologia.
  • Personal sanitari ben format en centres superiors estretament vinculats a l’SNS i reclutat mitjançant proves selectives de reconeguda solvència.

OPORTUNITATS

  • Innovació relacionada amb les TIC.
  • Marc legal ampli i flexible, i creixent experiència en l'articulació de fórmules de col•laboració publicoprivada.
  • Sector privat, tant assegurador com proveïdor de serveis sanitaris, desenvolupat i disposat a cooperar amb els serveis públics.
  • Nous entrants en el sector vinculats a la innovació tecnològica i de fórmules de gestió dels serveis sanitaris.

DEBILITATS

  • Dèficit de governança.
  • Opacitat/falta d'informació sobre l’SNS que dificulta el benchmarking.
  • Escassa coresponsabilitat dels pacients.
  • Insuficient incidència d'una avaluació rigorosa del cost-efectivitat de les innovacions terapèutiques i farmacològiques.
  • Rigidesa dels sistemes retributius i del règim de personal.
  • Model orientat a aguts i no al tractament de crònics.
  • Reduïda inversió en salut pública des d'una orientació transversal d'estratègies preventives.
  • Deficiències en el sistema d'aprovisionament.

AMENACES

  • Creixement de la despesa pública real superior al creixement del PIB, per:
    • Envelliment de la població.
    • Increment de les malalties cròniques.
    • Inflació sanitària.
    • Caiguda d'ingressos fiscals derivada de la crisi econòmica.
  • Absència d'avaluació i priorització dels ajustaments en la despesa sanitària com a conseqüència de la crisi.

Les amenaces de l’SNS detectades ja han suposat un creixement en 10 anys (1999-2009) de la despesa pública real per persona del 49%, quatre vegades superior al creixement del PIB en el mateix període. Això, juntament amb la caiguda d'ingressos fiscals derivada de la crisi (del 19% des del 2007), posa en risc el finançament de l’SNS i, per tant, és fonamental prendre mesures, no solament d'ajustament de la despesa, sinó també dirigides a una major eficàcia de l'ús dels recursos disponibles.

Comparativa de l’SNS amb altres països de referència

Espanya és el país per al qual l'OCDE preveu un increment més gran de la despesa sanitària, amb el consegüent risc per al futur del Sistema Públic. Aquest increment se situa per damunt dels països analitzats: Alemanya, Austràlia, Gran Bretanya, Holanda i Suècia. Concretament, els països que registren un menor creixement de la despesa sanitària són Alemanya i Austràlia, on l'assegurament privat té una important rellevància dins del seu sistema nacional de salut.

L'informe revela que el finançament de la sanitat és mixta en la majoria dels països estudiats, des d’elevades primes per habitant (Holanda) fins als serveis gratuïts per als beneficiaris (Espanya), dins d'esquemes de cobertura universal. En particular, el 99% de la població holandesa està coberta per una assegurança privada de salut, a Austràlia un 55% de la població, mentre que a Espanya tan sols el 22,5% de la població opta per l'assegurament privat.

En definitiva, els models que atorguen un paper destacat a les asseguradores privades en el marc del sistema de salut pública tenen una millor perspectiva pel que fa a despesa pública sanitària. En tots aquests models, a més, els governs estableixen beneficis fiscals que afavoreixen i potencien la col•laboració publicoprivada.

Les assegurances de salut privades a Espanya

A Espanya, les assegurances de salut privades tenen un caràcter suplementari respecte a l’SNS. Això no obstant, cal entendre l'activitat del sector de les assegurances privades amb una visió més àmplia, que demostra l'estreta relació entre l’SNS i el sector hospitalari privat, el qual en molts casos està compost tant per operadors sanitaris privats com per asseguradores privades que gestionen centres sanitaris, hospitals, centres mèdics i ambulatoris.

Els exemples d'interrelacions entre els esmentats sectors són molt diversos, des dels concerts amb entitats lliures d'assegurances amb el sector mutualista administratiu i concessions administratives per a la gestió privada d'hospitals públics, fins a la derivació de pacients de l'SNS a centres sanitaris privats i convenis entre asseguradores privades i centres mèdics privats.

Actualment, gairebé el 23% de la població està coberta per una assegurança de salut privada, ja sigui a nivell individual o col•lectiu, i el 78% del total són assegurances d'assistència sanitària. Pel que fa al nombre d'assegurats privats de salut, segons les últimes dades publicades, aquest puja a 9 milions de persones, a les quals caldria sumar-ne gairebé 2 milions més, provinents dels concerts de les mutualitats de funcionaris de l'Administració pública.

El paper de les asseguradores privades a Espanya ha anat guanyant protagonisme en els darrers anys, ja que les prestacions pagades per les asseguradores de salut el 2007 equivalien al 7,8% del pressupost públic sanitari, mentre que el 2012 aquesta proporció va pujar al 8,8% de la despesa pública sanitària total. De fet, durant el període de crisi econòmica (2008-2012), el cost total suportat per les entitats privades per atendre els seus assegurats va pujar a 26.500 milions d'euros en total, enfront de la despesa sanitària pública acumulada de 321.062 milions d'euros, la qual cosa suposa el 8,3% del total.

En definitiva, podem afirmar que l’assegurament privat suposa un estalvi de costos al Sistema Nacional de Salut.

Mutualisme Administratiu

Com hem assenyalat més amunt, a Espanya hi ha una llarga tradició de col•laboració publicoprivada. La més significativa és el mutualisme administratiu, un clar exemple d'esquema en què els mutualistes poden triar entre l'SNS i diversos asseguradors privats. Les bases d'aquest model de gestió són molt semblants al model Australià, que té unes perspectives de despesa sanitària molt favorables.

En el mutualisme administratiu, les companyies asseguradores han de proporcionar la prestació sanitària en condicions semblants al sistema públic, llevat de la medicació. Les entitats privades es fan càrrec del 100% de les despeses sanitàries dels seus assegurats.

Malgrat que hi ha diferències entre les primes fixades per unes mutualitats i d’altres, totes estan evolucionant fins a la fixació d’una prima comuna en funció de l'edat. De fet, les primes del mutualisme administratiu contrasten amb les quotes mensuals fixades per l'Administració pública per a aquells que han de subscriure un conveni especial perquè no compleixen els requisits per tenir la consideració d'assegurats a efectes del sistema sanitari públic: 157 euros mensuals per als majors de 65 anys en la sanitat pública, enfront dels 70 euros mensuals (aproximadament) establerts per les mutualitats administratives.

En termes econòmics, el mutualisme administratiu és un model que aporta eficiència en les prestacions d'un servei públic, ja que la despesa per capita de la població coberta és substancialment inferior a la despesa sanitària pública per capita del conjunt del sistema, ajustada per conceptes de despesa equivalents. En el cas del col•lectiu de funcionaris, la despesa per persona se situa en 723 € anuals (60,25 € al mes), mentre que la despesa per persona en la sanitat pública puja a 995 € anuals (82,9 € al mes), la qual cosa suposa que la despesa del mutualisme administratiu és un 27% menor.

El mutualisme administratiu es configura així com un model que afavoreix l'equilibri entre el sistema sanitari públic i el privat, alhora que aporta eficiència en la prestació d'un servei equivalent al públic a un cost sensiblement menor i garanteix la prestació d'una cartera de serveis equivalent a la de l'SNS.

De fet, l'alt nombre de mutualistes que opten per la prestació de serveis de les asseguradores privades demostra el grau de satisfacció del col•lectiu: 8 de cada 10 persones cobertes pel Mutualisme Administratiu trien l'assegurança privada per damunt de la sanitat pública.

Com a conclusió, l'experiència de l'assegurament privat del risc de salut i la prestació privada dels serveis de salut associats, tant a Espanya com als països avançats, mostra que és possible concebre un model sanitari públic eficaç, eficient i sostenible, satisfactori per als usuaris, en el qual les companyies privades poden gestionar aquest risc de salut. Tant els proveïdors públics com privats estan capacitats per oferir els serveis sanitaris requerits pels usuaris.

El finançament seria públic i els beneficiaris podrien, o no, anticipar el desembors del cost dels serveis, els quals serien reemborsats posteriorment al 100% o bé es descomptaria un copagament moderat, eficient i socialment acceptable. Aquest model s'està obrint camí a poc a poc als països avançats i, per consolidar-lo, seria desitjable que es creés una entitat, una mena d’Agència Nacional de Salut, que vetllés pels interessos de la salut de la població, l'ús responsable dels serveis sanitaris i la transparència de la col•laboració publicoprivada del sistema.

Sobre Fundació Edad&Vida

És una fundació privada apolítica que té com a missió promoure des de les empreses de diversos sectors, en col•laboració amb institucions d’investigació i formació i organitzacions de persones grans, la recerca de solucions per a la millora de la qualitat de vida de les persones grans. La seva raó de ser és facilitar coresponsabilitat i equilibri, entre sector públic i la iniciativa privada, per tal de donar resposta als reptes econòmics i socials del canvi demogràfic. Les seves activitats es duen a terme des d'una perspectiva empresarial, promovent la reflexió, de manera que es creï un estat d'opinió independent i es millorin els comportaments dels actors en l'entorn de les persones grans.

Sobre SegurCaixa Adeslas

SegurCaixa Adeslas és la companyia de No Vida líder a Espanya en assegurances de salut, integrada en el grup Mutua Madrileña i participada per CaixaBank. Juan Hormaechea n'és el President Executiu i Javier Murillo, el Conseller-Director General.

 

LES 10 RECOMANACIONS DE L'ESTUDI

“El rol de les asseguradores privades en la sostenibilitat del sistema sanitari públic”

1. Amb l'objectiu d'assegurar la sostenibilitat futura del sistema, caldria iniciar un debat profund a nivell polític i social que permeti als ciutadans i a les institucions prendre consciència sobre la necessitat d'abordar el tema de la participació de la iniciativa privada en l'àmbit sanitari públic, amb la màxima responsabilitat, un marc jurídic que ofereixi garanties i una gran transparència.
2. El debat hauria d'incloure els aspectes relacionats amb la responsabilitat individual i l'ús racional del sistema sanitari per part de la població.
3. És important millorar la informació i el coneixement sobre el funcionament del nostre Sistema Nacional de Salut i sobre els sistemes de salut de països del nostre entorn, en els quals la concertació entre l'àmbit públic i el sector privat en el finançament i la provisió de serveis està més desenvolupada.
4. El Sistema Nacional de Salut, en la seva funció d'assegurador públic i gestor dels recursos financers del sistema, hauria de practicar un genuí assegurament del risc de salut, aplicant els criteris tècnics i professionals propis d'aquest sector.
5. En l'entorn internacional hi ha una àmplia participació del sector sanitari privat: com a assegurador del risc de salut i com a proveïdor dels serveis associats, la qual cosa permet la sostenibilitat dels sistemes.
6. Caldria analitzar i valorar adequadament el rol que exerceix actualment a Espanya l'assegurança de salut privada i els beneficis que suposa per als seus usuaris i per al conjunt de la població: permet alliberar recursos públics i disminuir la pressió assistencial, alhora que es redueixen les llistes d'espera. A més, l'assegurança privada de salut ha permès estructurar a Espanya una xarxa de prestadors privats (hospitals, centres, consultes...) que, sense aquesta assegurança, no tindrien viabilitat financera en moltes províncies espanyoles, on generen riquesa i llocs de treball.
7. Caldria millorar la informació i el coneixement sobre el model de lliure elecció d'assegurament desenvolupat a Espanya per les Mutualitats de funcionaris de l'Estat (Muface, Mugeju i Isfas) i analitzar les característiques d'aquest model que aconsegueix importants estalvis per al sistema.
8. Una extensió del model de Mutualisme de funcionaris de l'Estat permetria importants estalvis econòmics, si bé s’hauria de perfeccionar ajustant les primes als costos efectius del sistema, presents i futurs.
9. Una penetració més gran de l'assegurança privada de salut, individual o col•lectiva, permetria millorar la sostenibilitat de l'SNS de manera immediata, ja que alleugeriria la pressió i els costos sobre aquest, milloraria els serveis i permetria al sector privat obtenir economies d'escala que farien més eficient el sistema en el seu conjunt.
10. Amb l'objectiu de millorar la col•laboració publicoprivada i afavorir la contractació d'assegurances de salut privades es proposen, entre altres mesures:
  • Recuperar els incentius fiscals a la contractació individual d'assegurances de salut.
  • Reforçar els estímuls fiscals a la contractació d'assegurances de salut col•lectives.
  • Restablir l'exclusió de la base de cotització a la Seguretat Social de les aportacions a assegurances col•lectives.
  • Fomentar fórmules de remuneració salarial diferida per a l'assegurament més enllà de la jubilació.
  • Estendre a altres col•lectius de ciutadans fórmules d'assegurament privat, en la línia del model de les Mutualitats de funcionaris.

DOCUMENTS D'INTERÈS
Documento en formato PDF Descarregar Estudi Afi (1.82 Mb.) Abre en ventana nueva
Documento en formato PDF Descarregar la nota de premsa (532 Kb.) Abre en ventana nueva