Estratègies per
suportar l’estrès del
dia a dia a qualsevol edat
Estratègies per suportar l’estrès del dia a dia a qualsevol edat
Saps quins són els símptomes més freqüents associats a l’estrès i com varien segons l’edat?
La manifestació dels símptomes d’estrès varia segons els grups d’edat. Com a regla general, l’ansietat, la irritabilitat i els trastorns del son són més freqüents en joves, mentre que la somatització i una reactivitat emocional menor predominen en adults grans, amb una disminució clara de la intensitat i la freqüència dels símptomes a mesura que avança l’edat1-4 .
En general, podem afirmar que els símptomes més freqüents de l’estrès són1-2,4-7:
 | Alteracions del son |
| Ansietat |
| Irritabilitat |
La manifestació dels símptomes d’estrès varia segons els grups d’edat. Com a regla general, l’ansietat, la irritabilitat i els trastorns del son són més freqüents en joves, mentre que la somatització i una reactivitat emocional menor predominen en adults grans, amb una disminució clara de la intensitat i la freqüència dels símptomes a mesura que avança l’edat.1-4 .
En general, podem afirmar que els símptomes més freqüents de l’estrès són1-2,4-7:
| Alteracions del son |
| Ansietat |
| Irritabilitat |
| En infants i adolescents, acostuma a aparèixer amb somatitzacions com ara dolor abdominal i cefalea, alteracions conductuals com regressió, irritabilitat o problemes escolars i trastorns del son. La reacció fisiològica acostuma a ser més marcada, amb una activació més gran del sistema nerviós simpàtic i respostes molt variables de l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (HHA), ja que la simptomatologia depèn en gran manera del desenvolupament neuroendocrí i de les experiències prèvies4-6. |
| En adults joves, predominen símptomes com ara ansietat, irritabilitat, alteracions del son, dificultat per concentrar-se i símptomes depressius. Els joves assenyalen que presenten més exposició a factors d’estrès relacionats amb la família, la parella, les finances i la feina, i es produeix una reacció emocional més gran enfront d’aquests factors que a altres edats1-2. |
| En adults de mitjana edat, els símptomes d’estrès solen estar més relacionats amb preocupacions laborals, familiars i de salut. L’exposició a aquests factors d’estrès disminueix progressivament amb l’edat, tot i que persisteixen símptomes com ara fatiga, cefalea, tensió muscular i alteracions de l’estat d’ànim. A aquestes edats la reactivitat emocional enfront de l’estrès es comença a atenuar, però encara és significativa1,3,5. |
| En adults grans la freqüència i la intensitat dels símptomes d’estrès disminueixen notablement. Els símptomes més comuns inclouen somatitzacions lleus, menys reactivitat emocional i una recuperació més ràpida després d’esdeveniments estressants. Els adults grans tendeixen a reportar menys estrès subjectiu i presenten una resposta fisiològica menor enfront de situacions estressants6-8. Així i tot, hem de tenir en compte que aquest grup d’edat, davant la presència d’estrès crònic o limitacions de salut, pot experimentar símptomes molt semblants als que apareixen a edats més joves9,7-8. |
| En adults de mitjana edat, els símptomes d’estrès solen estar més relacionats amb preocupacions laborals, familiars i de salut. L’exposició a aquests factors d’estrès disminueix progressivament amb l’edat, tot i que persisteixen símptomes com arafatiga, cefalea, tensió muscular i alteracions de l’estat d’ànim. A aquestes edats la reactivitat emocional enfront de l’estrès es comença a atenuar, però encara és significativa1,3,5. |
| En adults grans la freqüència i la intensitat dels símptomes d’estrès disminueixen notablement. Els símptomes més comuns inclouen somatitzacions lleus, menys reactivitat emocional i una recuperació més ràpida després d’esdeveniments estressants. Els adults grans tendeixen a reportar menys estrès subjectiu i presenten una resposta fisiològica menor enfront de situacions estressants6-8. Així i tot, hem de tenir en compte que aquest grup d’edat, davant la presència de d’estrès crònic o limitacions de salut, pot experimentar símptomes molt semblants als que apareixen a edats més joves9,7-8. |
Saps com reacciona l’organisme enfront de l’estrès en funció de l’edat?
Si ens fixem en les diferències neuroendocrines de l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (HHA) i la resposta del sistema nerviós autònom a l’estrès segons l’edat, ens adonem que són considerablement diferents i que presenten canvis rellevants:
Infants i adolescents
En infants i adolescents, l’eix HHA i el sistema nerviós autònom estan en desenvolupament i mostren més reactivitat enfront de factors d’estrès aguts, amb respostes coordinades entre el sistema simpàtic, el parasimpàtic i l’eix HHA. La variabilitat individual a aquestes edats davant dels mateixos factors d’estrès és alta, i l’exposició a l’adversitat precoç pot induir a alteracions persistents9-12. El sistema nerviós parasimpàtic, que regula la freqüència cardíaca, i el simpàtic, l’activitat del qual es pot mesurar per la quantitat d’alfa amilasa salival, estan coordinats amb l’eix HHA. La disfunció en aquesta coordinació s’associa a més vulnerabilitat a trastorns de tipus psiquiàtric10,13.
Adults joves
En adults joves, la resposta a l’estrès és enèrgica, amb augments ràpids i pronunciats de cortisol i activació del sistema nerviós simpàtic.
Apareix un augment de la freqüència cardíaca i una disminució de la seva variabilitat 13,16.
En aquest grup d’edat, apareixen dificultats cognitives amb freqüència, a més de canvis en el comportament i alteracions emocionals 9-12.
Adults grans
En adults grans, la reactivitat de l’eix HHA i la resposta del sistema nerviós autònom tendeixen a ser menys intenses i força més lentes. SS’observa un increment menor de cortisol i una resposta cardíaca més baixa enfront de l’estrès, juntament amb una percepció subjectiva de menys estrès i una valoració menys negativa dels factors d’estrès15-18.
L’envelliment s’associa a una disminució de l’activitat del sistema nerviós parasimpàtic i un augment de l’activitat simpàtica de base, però amb compensacions que afavoreixen el benestar emocional18.
Respecte a les intervencions basades en l’evidència científica en tots els grups d’edat, cal indicar que s’han d’adaptar al desenvolupament neurobiològic i a les característiques individuals, a més de prioritzar tècniques amb una forta evidència d’eficàcia i seguretat.
Infants i adolescents
En infants i adolescents, l’eix HHA i el sistema nerviós autònom estan en desenvolupament i mostren més reactivitat enfront de factors d’estrès aguts, amb respostes coordinades entre el sistema simpàtic, el parasimpàtic i l’eix HHA. La variabilitat individual a aquestes edats davant dels mateixos factors d’estrès és alta, i l’exposició a l’adversitat precoç pot induir a alteracions persistents9-12. El sistema nerviós parasimpàtic, que regula la freqüència cardíaca, i el simpàtic, l’activitat del qual es pot mesurar per la quantitat d’alfa amilasa salival, estan coordinats amb l’eix HHA. La disfunció en aquesta coordinació s’associa a més vulnerabilitat a trastorns de tipus psiquiàtric10,13.
Adults joves
En adults joves, la resposta a l’estrès és enèrgica, amb augments ràpids i pronunciats de cortisol i activació del sistema nerviós simpàtic.
Apareix un augment de la freqüència cardíaca i una disminució de la seva variabilitat 13,16.
En aquest grup d’edat, apareixen dificultats cognitives amb freqüència, a més de canvis en el comportament i alteracions emocionals 9-12.
Adults grans
En adults grans, la reactivitat de l’eix HHA i la resposta del sistema nerviós autònom tendeixen a ser menys intenses i força més lentes. SS’observa un increment menor de cortisol i una resposta cardíaca més baixa enfront de l’estrès, juntament amb una percepció subjectiva de menys estrès i una valoració menys negativa dels factors d’estrès15-18.
L’envelliment s’associa a una disminució de l’activitat del sistema nerviós parasimpàtic i un augment de l’activitat simpàtica de base, però amb compensacions que afavoreixen el benestar emocional18.
Respecto a las intervenciones basadas en la evidencia científica en todos los grupos de edad, hay que señalar que deben ser adaptadas al desarrollo neurobiológico y a las características individuales, priorizando técnicas con una fuerte evidencia de eficacia y seguridad.
Saps com pots controlar l’estrès laboral?
Saps com pots controlar l’estrès laboral?
Quins marcadors biològics poden avaluar la nostra resposta a l’estrès?
Els biomarcadors específics utilitzats per avaluar la resposta fisiològica a l’estrès inclouen el cortisol salival, l’alfa amilasa salival (sAA) i la variabilitat de la freqüència cardíaca29. Cadascun és el reflex dels diferents sistemes fisiològics implicats en l’estrès i la seva utilitat clínica varia segons el grup d’edat i la tècnica d’intervenció que es fa servir:
| El cortisol salival és el marcador principal de l'eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (HHA) i mostra augments aguts davant de factors d’estrès psicosocials en adults joves i de mitjana edat. |
| L' alfa-amilasa salival (sAA) és un marcador ràpid i sensible de l’activació del sistema nerviós simpàtic, amb grans augments en adults joves davant de l’estrès agut. En adults grans i infants, la reactivitat de la sAA és més baixa, encara que els nivells basals poden ser més alts en els adults grans. La sAA és útil per monitorar la resposta simpàtica i l’eficàcia d’intervencions, ja que es veu menys afectada pels ritmes circadiaris que el cortisol, tot i que es recomana mesurar-la sempre en el mateix moment del dia 23,25. |
| La variabilitat de la freqüència cardíaca disminueix durant l’estrès agut i es recupera amb intervencions efectives. En adults grans, la resposta de la freqüència cardíaca és menys intensa; el seu ús com a marcador permet quantificar la intensitat de l’estrès i monitorar-ne la recuperació en temps real, i és aplicable a tots els grups d’edat 2,26-28. |
| El cortisol salival és el marcador principal de l eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal (HHA) i mostra augments aguts davant de factors d’estrès psicosocials en adults joves i de mitjana edat. |
| L' alfa-amilasa salival (sAA) és un marcador ràpid i sensible de l’activació del sistema nerviós simpàtic, amb grans augments en adults joves davant de l’estrès agut. En adults grans i infants, la reactivitat de la sAA és més baixa, encara que els nivells basals poden ser més alts en els adults grans. La sAA és útil per monitorar la resposta simpàtica i l’eficàcia d’intervencions, ja que es veu menys afectada pels ritmes circadiaris que el cortisol, tot i que es recomana mesurar-la sempre en el mateix moment del dia 23,25. |
| La variabilitat de la freqüència cardíaca disminueix durant l’estrès agut i es recupera amb intervencions efectives. En adults grans, la resposta de la freqüència cardíaca és menys intensa; el seu ús com a marcador permet quantificar la intensitat de l’estrès i monitorar-ne la recuperació en temps real, i és aplicable a tots els grups d’edat 2,26-28. |
Saps quines són les intervencions basades en l’evidència científica per al maneig de l’estrès segons l’edat?
Infants i adolescents
En infants i adolescents, les tècniques amb més suport inclouen teràpies cognitivoconductuals, mindfulness, relaxació muscular progressiva, entrenament en respiració i programes de resiliència. Aquestes intervencions han demostrat eficàcia en la reducció dels símptomes d’estrès i una millora de l’adaptació, tant en entorns clínics com escolars41.
Adults
En adults, les intervencions efectives abasten mindfulness, meditació, teràpia cognitivoconductual, tècniques de relaxació i aplicacions mòbils de salut (mHealth), que han demostrat efectes positius tant en mesures subjectives com fisiològiques d’estrès43.
Adults grans
En adults grans, la garantia d’èxit es troba en l’enfortiment de la resiliència, la regulació emocional i el suport social. Totes modulen la resposta de l’eix HHA i milloren el benestar36.
Coneixes les estratègies més efectives per manejar l’estrès?
Coneixes les estratègies més efectives per manejar l’estrès?
Vols conèixer quins són els grups d’edat que presenten més disfuncions de l’eix hipotalàmic-hipofisiari-adrenal en moments d’estrès?
| En la infància i adolescència, especialment durant períodes crítics de desenvolupament i pubertat, l’eix HHA és altament sensible a l’adversitat i a l’estrès psicosocial. L'estrès precoç pot induir alteracions persistents en la regulació de l’eix HHA, que es poden manifestar en respostes de cortisol atenuades o exagerades en l’adultesa, fet que incrementa el risc de trastorns psiquiàtrics i somàtics45-48. En adolescents, la coordinació entre el sistema nerviós autònom i l’eix HHA és dinàmica, i l’exposició a l’adversitat pot modificar tant la reactivitat com la recuperació després de l’estrès49-51. |
| En adults grans, l’envelliment s’associa amb una variabilitat i disfunció e l’eix HHA més elevades, incloent-hi alteracions en el ritme circadiari, del cortisol i una retroalimentació d’aquest menys eficient. Això contribueix a una vulnerabilitat més alta a malalties relacionades amb l’estrès, especialment en presència d’ansietat o depressió52-54. |
| En la infància i adolescència, especialment durant períodes crítics de desenvolupament i pubertat, l’eix HHA és altament sensible a l’adversitat i a l’estrès psicosocial. L'estrès precoç pot induir alteracions persistents en la regulació de l’eix HHA, que es poden manifestar en respostes de cortisol atenuades o exagerades en l’adultesa, fet que incrementa el risc de trastorns psiquiàtrics i somàtics45-48. En adolescents, la coordinació entre el sistema nerviós autònom i l’eix HHA és dinàmica, i l’exposició a l’adversitat pot modificar tant la reactivitat com la recuperació després de l’estrès49-51. |
| En adults grans, l’envelliment s’associa amb una variabilitat i disfunció e l’eix HHA més elevades, incloent-hi alteracions en el ritme circadiari, del cortisol i una retroalimentació d’aquest menys eficient. Això contribueix a una vulnerabilitat més alta a malalties relacionades amb l’estrès, especialment en presència d’ansietat o depressió52-54. |
Per tant, calen intervencions clíniques adaptades i basades en l’evidència científica per manejar adequadament l’estrès. Pel que fa a les intervencions:
| En infants i adolescents, les teràpies cognitivoconductuals, el mindfulness i l’enfortiment de recursos psicosocials han demostrat eficàcia en la modulació de la resposta a l’estrès i la prevenció de disfuncions de l’eix HHA46-49. |
| En adults grans, el suport social i la regulació emocional són prioritaris per reduir la hiperreactivitat i millorar l’adaptació fisiològica53,54. |
Quins factors socials o ambientals agreugen el risc de patir una disfunció de l’eix HHA en cada grup d’edat?
| En infants, adolescents i adults grans inclouen principalment l’exposició a experiències traumàtiques precoces, com ara abús, negligència, separació. |
| En adolescents, factors com el rebuig social, la derrota social, la pèrdua i l’estrès crònic per esdeveniments vitals negatius ambé contribueixen a la disfunció de l’eix HHA, i poden alterar tant la secreció basal de cortisol com la reactivitat enfront de l’estrès59,60. L' absència de recursos psicosocials protectors en aquest grup d’edat (autoestima, optimisme, suport social) pot agreujar la vulnerabilitat a la disfunció de l’eix60. |
| En infants i adolescents, la falta de continuïtat en la cura i l’adversitat familiar, especialment la presència de malaltia mental materna, s’associen amb hiperactivació de l’eix HHA i més risc d’alteracions en la salut mental56-58. |
| En adults grans, l’acumulació d’estrès al llarg de la vida, la soledat, la pèrdua de xarxes socials i l’exposició a malalties cròniques o esdeveniments traumàtics recents poden desregular l’eix HHA i afavorir respostes inadequades a l’estrès i més risc de malalties associades61,62. |
Descansa millor i viu amb més calma amb els nostres plans.
Descansa mejor y vive con más calma con nuestros planes.
Quins grups de pacients han demostrat més benefici en intervencions psicosocials específiques?
Entre els grups de risc esmentats, els adolescents durant la pubertat exposats a adversitat precoç han demostrat el benefici més gran d’intervencions psicosocials específiques per modular la funció de l’eix HHA i millorar resultats de salut a llarg termini. La pubertat representa una finestra de plasticitat neuroendocrina en la qual l’eix HHA es pot recalibrar si l’entorn social i de cura millora significativament, fins i tot després d’experiències traumàtiques en la infància. Les intervencions que promouen un ambient de suport i continuïtat de cura durant la pubertat poden restaurar la reactivitat del cortisol i normalitzar la resposta a l’estrès, i això s’associa amb millors resultats psicològics i fisiològics en l’adolescència i l’adultesa.61-65.
En infants exposats a adversitat precoç, les intervencions psicosocials (per exemple, programes d’enfortiment d’identitat i habilitats d’afrontament) poden reduir el risc de desregulació neuroendocrina, però el potencial de reversió és més limitat fora de períodes sensibles com la pubertat.66,67.
En adults grans, la plasticitat de l’eix HHA és més baixa i els beneficis de les intervencions psicosocials sobre la funció neuroendocrina i els resultats de salut són menys pronunciats, tot i que el suport social i la regulació emocional continuen sent rellevants67.
T’expliquem quines són les intervencions per controlar l’estrès
| La respiració profunda |
| Relaxació muscular progressiva |
| Meditació |
| Mindfulness |
| Exercici físic |
| Teràpia cognitivoconductual |
| Entrenament en resiliència |
| Ús d’aplicacions mòbils de salut (mHealth) |
| En infants i adolescents, les intervencions més efectives són la respiració guiada, la relaxació, el mindfulness, la TCC i tècniques de resiliència, amb evidència de reducció de símptomes d’ansietat, estrès i dolor físic, com també millora en les habilitats socials i el rendiment acadèmic. La integració d’exercicis de respiració en apps i la possibilitat de triar l’activitat preferida hi augmenten l’adherència i l’efecte relaxant, independentment de la personalitat68-71. |
 | En adults joves i de mitjana edat, el mindfulness i la meditació mostren uns efectes moderats en la reducció de cortisol i els símptomes subjectius de l’estrès. Les tècniques de relaxació i exercici físic també són efectives, especialment quan s’apliquen amb la intensitat adequada. Les intervencions mHealth ofereixen beneficis addicionals en contextos naturals i permeten el monitoratge fisiològic en temps real72-75. |
 | En adults grans, l’entrenament en resiliència, el suport social i les estratègies d’afrontament centrades en la resolució de problemes són prioritaris. Aquestes tècniques disminueixen el cortisol basal i milloren l’adaptació emocional, tot i que la reactivitat fisiològica és menor i més lenta que en adults joves76,77. |
Activa’t i allibera tensions. Descobreix el pla d’exercici i enforteix el benestar.
Activa’t i allibera tensions. Descobreix el pla d’exercici i enforteix el benestar.
Tens atacs de pànic? Sents nerviosisme o angoixa? Notes taquicàrdies? No et veus capaç de controlar l’estrès? És possible que pateixis ansietat
Hi ha moments en què els símptomes de l’estrès són considerables, fins i tot poden arribar a limitar-te el dia a dia i pot passar que no siguis capaç de controlar l’ansietat. En aquests casos és crucial que consultis un professional sanitari que et pugui avaluar i decidir si necessites començar amb algun tipus de tractament.
Malgrat tot, el més freqüent és que amb unes tècniques senzilles puguis arribar a controlar l’estrès i l’ansietat. Entre les més utilitzades hi ha78-81:
Tècnica 1: respiració diafragmàtica81
Tot i que la respiració és un procés automàtic, en determinades situacions això varia (com és el cas de la por, per exemple), i també la podem aprofitar en benefici propi, com a través de la respiració diafragmàtica (coneguda també com a respiració abdominal).
Per fer aquesta tècnica has d’estar estirat. Posa’t una mà al pit i una altra a sota dels pulmons, en el punt on acaben les costelles. Aspira l’aire a poc a poc i desplaçant-lo cap avall, procurant que el pit no es mogui i que s’elevin les zones de l’estómac i l’abdomen.
Després, cal retenir l’aire durant una estona i després deixar-lo anar lentament de tal manera que s’enfonsi l’abdomen, intentant que no es mogui el pit i mantenint un estat de relaxació. Repeteix aquesta tècnica fent-la cada vegada més a poc a poc.
Tècnica 2: distracció81
És una tècnica que fem servir de manera natural i pot resultar efectiva per tractar de mantenir la ment ocupada i enfocada en altres coses, per tal d’evitar un possible augment de la tensió emocional causada pel pànic. Parlar amb algú, mirar aparadors, cantar o sumar els números de la matrícula dels cotxes amb què ens creuem poden ser tècniques de distracció efectives.
Hem d’avaluar si aquesta tècnica ens funciona o no; si disminueixen els símptomes podem dir que no ens trobem davant d’una malaltia física o mental greu.
Tècnica 3: autoinstruccions81
És una tècnica que no funciona per si sola, és complementària a altres. Es basa a assignar-se instruccions a un mateix per reduir l’escalada d’ansietat. Hem de ser conscients que l’ansietat és un cercle viciós que es va fent cada vegada més gros i va fent créixer la por.
És efectiu anotar o memoritzar frases que puguin ser efectives quan apareixen les primeres sensacions d’ansietat, per emprar-les en aquell moment.
Tècnica 4: pensar de manera realista81
L’ansietat és conseqüència de la interpretació que fem del moment que estem vivint i no de la situació mateixa en què ens trobem.
Davant d’una situació que ens genera ansietat, hem de determinar si els pensaments que la produeixen són reals, analitzar-los i comprovar si són objectius (buscant els pros i els contres). Podem arribar a la conclusió que no són certs; en aquest cas, els hauríem de canviar per altres de més objectius. Per exemple, si un familiar estimat surt a la nit i apareixen sentiments de por, hem d’analitzar amb dades objectives les possibilitats reals que passi alguna cosa dolenta i concloure que el més probable és que no passi res important. Llavors, hem de canviar el nostre pensament.
Tècnica 5: relaxació81
Quan entrem en pànic, els músculs se’ns tensen; la relaxació té l’objectiu contrari, destensar la musculatura. S’ha de practicar prop de 25-30 minuts, dues vegades al dia, i al principi és important que ho fem seguint un vídeo de relaxació fet per un professional.
L’ansietat disminueix la qualitat de vida, tranquil·litzar-nos evita que vagi escalant i és imprescindible per controlar-la. Això ho pots fer amb aquestes senzilles tècniques que t’hem explicat.
Però, quines són les millors intervencions tècniques per controlar l’estrès crònic?
Fins ara hem parlat sobretot de l’estrès agut, però què passa amb l’estrès crònic? El control de l’estrès crònic requereix un enfocament multifactorial basat en tècniques psicològiques i conductuals fetes per un professional, i en alguns casos, intervencions complementàries.
Les tècniques que tenen més suport científic inclouen:
| La teràpia cognitivoconductual |
| La meditació |
| El mindfulness |
| La relaxació muscular progressiva |
| L’entrenament en respiració diafragmàtica |
| La reavaluació cognitiva |
Fins ara hem parlat sobretot de l’estrès agut, però què passa amb l’estrès crònic? El control de l’estrès crònic requereix un enfocament multifactorial basat en tècniques psicològiques i conductuals fetes per un professional, i en alguns casos, intervencions complementàries.
Les tècniques que tenen més suport científic inclouen:
| La teràpia cognitivoconductual |
| La meditació |
| El mindfulness |
| La relaxació muscular progressiva |
| L’entrenament en respiració diafragmàtica |
| La reavaluació cognitiva |
| La teràpia cognitivoconductual i les teràpies de tercera onada (com l’acceptació i el compromís) han demostrat eficàcia en la reducció dels símptomes d’estrès crònic i en la millora de la resiliència psicològica82,83. |
| L’entrenament en mindfulness i acceptació, que implica l’atenció plena i l’acceptació de pensaments i emocions sense enjudiciar-les, s’associa amb una reducció significativa de l’estrès crònic i una millora de la regulació emocional84,85. |
| Pràctiques com el ioga també contribueixen a disminuir la reactivitat a l’estrès i augmentar recursos psicosocials com l’autocompassió i el benestar espiritual85. |
| La percepció de control sobre els factors d’estrès és un factor clau. Són tècniques complementàries recomanades per disminuir la sobrecàrrega i promoure la plasticitat cerebral adaptativa89:
|
| La modificació d’hàbits de vida:
|
| L’ús de programes estructurats de reducció d’estrès pot potenciar els efectes de les intervencions psicològiques i millorar els resultats en salut86,89. |
| La modificació d’hàbits de vida:
|
| L’ús de programes estructurats de reducció d’estrès pot potenciar els efectes de les intervencions psicològiques i millorar els resultats en salut86,89. |
Troba l’equilibri interior.
Prova ioga i pilates per controlar
l’estrès crònic.
Troba l’equilibri interior.
Prova ioga i pilates per controlar
l’estrès crònic.
Saps quines són les contraindicacions principals de les tècniques de relaxació utilitzades per al control de l’estrès crònic?
Les contraindicacions principals realment són poques i en general relatives, atès el perfil de seguretat d’aquestes intervencions, però hem de tenir en compte90-95:
| Trastorns psiquiàtrics greus descompensats: n pacients amb psicosi activa, trastorn bipolar en fase maníaca o ideació suïcida aguda, les tècniques de relaxació poden no ser apropiades com a intervenció principal i les ha de supervisar un especialista en salut mental90. |
| Història de trauma psicològic sever: tècniques com la relaxació guiada o la visualització poden desencadenar records traumàtics o dissociació en persones amb trastorn d’estrès posttraumàtic no estabilitzat. En aquests casos, es recomana una avaluació prèvia i, si s’utilitzen, s’han d’integrar en un abordatge psicoterapèutic amb personal especialitzat90. |
| Epilèpsia no controlada: tot i que és rara, la hiperventilació induïda per exercicis de respiració profunda podria precipitar crisis en pacients amb epilèpsia mal controlada, per tant, es recomana precaució91. |
| Limitacions físiques o respiratòries: en pacients amb insuficiència respiratòria, malalties pulmonars greus o limitacions musculoesquelètiques, algunes tècniques (com la relaxació muscular progressiva o respiració profunda) poden requerir adaptació o supervisió mèdica91,92. |
La literatura científica indica que els efectes adversos són infreqüents i generalment lleus, com ara ansietat transitòria, incomoditat física o, en casos excepcionals, exacerbació de símptomes psicològics93.
Les tècniques de relaxació són segures per a la majoria dels pacients, però s’han d’evitar o adaptar en els contextos esmentats, i sempre considerar la supervisió especialitzada en cas de presentar trastorns psiquiàtrics o neurològics rellevants.