Com afecten els traumes infantils en l’edat adulta?

En aquest post parlarem sobre els traumes infantils, per què es produeixen i quines conseqüències tenen en l’edat adulta. 

Amb motiu del Dia Internacional contra el Bullying o Assetjament Escolar, parlarem d’una de les seves conseqüències principals, els traumes que pot generar aquest tipus de situacions i l’impacte que tenen en l’edat adulta. Un trauma precoç pot generar vulnerabilitat emocional o cognitiva, i cal abordar els esdeveniments traumàtics per evitar un impacte psicològic important o de gravetat.^1,2,3 

Els traumes infantils són els que es produeixen els primers anys de vida o que generen estrès durant un període, almenys, de sis mesos. Els esdeveniments traumàtics poden tenir un impacte psicològic diferent segons com els viu cada persona, la seva personalitat, herència, vulnerabilitat o capacitat de resistència, i si ha patit altres trastorns mentals previs o no.^1,2

Què es considera un trauma infantil

El trastorn per estrès posttraumàtic a la infància és un problema de salut mental que pot aparèixer després d’haver viscut personalment o presenciat una situació traumàtica durant la infantesa o l’adolescència. Aquestes experiències precoces, que es viuen en un moment de gran vulnerabilitat perquè el cervell de l’infant encara es troba en una fase del desenvolupament que requereix estabilitat i protecció, pot tenir conseqüències físiques, emocionals o cognitives irreversibles.^1-5 

Aquestes situacions traumàtiques poden estar relacionades amb:^2,5 

• Assetjament escolar
• Abús sexual, físic o psicològic
• Abandonament parental
• Violència domèstica
• Guerres i terrorisme
• Accidents greus
• Malalties

Efectes dels traumes infantils en la salut mental dels adults 

Tot i que poc després de viure una situació difícil la conducta del menor pot ser normal, la majoria de la canalla que ha patit una situació o esdeveniment traumàtic desenvolupa símptomes psicològics posteriors. Un trauma d’aquest tipus pot generar:^1,3,4 

• Por que torni a ocórrer un esdeveniment o experiència semblants. 
• Una situació d’alerta permanent davant de possibles perills. 
• Reviviscència: sentir que es torna a viure el fet traumàtic.
• Estat anímic baix. 
• Records recurrents i involuntaris del que ha passat. 
• Evitació dels llocs, pensaments o persones que recorden el succés traumàtic. 
• Falta d’interès per gaudir de les aficions personals. 
• Dificultat per agafar el son i sons pertorbadors. 
• Ansietat i angoixa. 
• Ira o conducta agressiva. 
• Problemes de memòria o concentració. 
• Distanciament d’algunes persones, com familiars i amics. 
• Sentiment de culpa o vergonya. 

Més endavant, aquests símptomes poden causar inseguretat, baixa autoestima, baix rendiment escolar i alteracions del desenvolupament emocional i de la personalitat, i poden evolucionar cap a diferents trastorns psicopatològics, que afecten més les persones que han patit traumes de petits.³ 

Com s’identifiquen i es tracten els traumes infantils 

Els traumes poden generar símptomes difícils de manejar. Els signes següents et poden ajudar a identificar si una persona ha patit un trauma infantil:^3,5 

• Sent vergonya o ansietat. 
• Té una baixa autoestima. 
• Mostra dificultat per expressar les seves emocions. 
• Experimenta dificultats per relacionar-se amb altres persones. 
• Té problemes de concentració. 
• Expressa símptomes de depressió o comportaments d’autolesió.
• Manifesta un endarreriment del desenvolupament cognitiu: problemes acadèmics, dificultats del llenguatge o puntuacions baixes als tests d’intel·ligència.

Una vegada identificada l’existència del trauma, cal demanar ajuda. Poder superar-lo és més fàcil quan:¹ 

• Es té fortalesa per afrontar els problemes. 
• Es compta amb suport familiar i de la comunitat. 
• No hi ha antecedents personals o familiars de psicopatologies. 
• No es passen problemes econòmics greus. 
• No hi ha antecedents d’haver patit abusos de petit. 

Per evitar els traumes infantils originats per l’assetjament escolar, és important que:⁵

• Es garanteixi que la canalla estigui fora de perill d’experiències de bullying. 
• Es comenti a l’escola el que ha passat en un cas d’assetjament i s’aclareixin conceptes erronis. 
• S’ensenyin tècniques de relaxació i gestió de l’estrès. 
• S’ajudi a mantenir la integritat física i personal de l’alumnat. 
• Es redueixin els possibles desencadenants del trauma a l’entorn escolar. 
• S’apoderi i es doni veu a l’alumnat i les famílies. 

Davant d’un infant que ha viscut una situació o esdeveniment traumàtic, és fonamental acudir a un professional de la salut mental per tractar el problema i evitar que tingui conseqüències a llarg termini.⁴ 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica Infantil, en el qual en pots obtenir més informació.  

Referències:

¹Personalidad ante el trauma en el siglo XXI: Fragilidad y antifragilidad ante el trauma. SciELO - ISCIII. Setembre 2016

²Características Neuroendocrinas del Trauma Temprano y su Relación con el Bullying. Scielo. 2017. 

³Evaluación de experiencias traumáticas tempranas en adultos. Papeles del Psicólogo, 2016. Vol 37(1), p. 36-44   

⁴Trastorno de estrés postraumático (TEPT). Mayo Clinic. Novembre 2021. 

⁵Acoso y trauma. StopBullying. Maig 2020.