Rampes musculars: com es poden prevenir, per què es produeixen i com es tracten
En aquest post explicarem què són les rampes musculars, les causes per les quals es poden produir i com es poden prevenir o tractar.
Una rampa o espasme muscular és una contracció sobtada, breu, involuntària i dolorosa d’un o més músculs. Tot i que les rampes normalment són inofensives, poden incapacitar temporalment el múscul afectat1,2,3.
Hi ha dos tipus principals de rampes1:
- Rampes benignes a les cames: la causa és desconeguda, però generalment ocorren a la nit. Normalment passen als panxells o als peus i, tot i que són doloroses, no són greus.
- Rampes musculars associades a l’exercici: ocorren durant l’exercici o immediatament després, generalment si ha estat intens.
Per què es produeixen?
Tot i que tothom pot patir rampes musculars en algun moment, hi ha algunes causes que n’augmenten el risc de patir-ne o la intensitat. Les més comunes són1,2,3,4:
- Deshidratació: les pèrdues d’aigua, principalment per sudoració, poden provocar una deshidratació i no tan sols per falta de líquid, sinó també de minerals, i això incrementa les possibilitats de patir una rampa.
- Períodes prolongats d’exercici o de treball físic: especialment si fa calor i no t’hidrates adequadament, es perden líquids i, en conseqüència, poden aparèixer rampes per deshidratació.
- Concentració baixa d’electròlits (potassi, magnesi o calci) a la sang: pot ser conseqüència de l’administració de diürètics, alcoholisme, alguns trastorns hormonals, dèficit de vitamina D o trobar-se en l’última etapa de l’embaràs.
- Tenir tensió als músculs del panxell: es pot deure a falta d’estiraments, inactivitat o edema a la cama. En aquest cas, les rampes solen ocórrer durant la natació o en córrer, encara que també es poden presentar durant la nit.
- Patir un trastorn nerviós o tenir hipotiroïdisme (no es produeixen prou hormones tiroidals per satisfer les necessitats).
- Estar rebent diàlisi: tècnica que permet netejar la sang de substàncies tòxiques acumulades que no es poden eliminar per l’orina i restaurar el balanç d’aigua i d’electròlits. En necessiten algunes persones amb insuficiència renal.
- Tenir mala circulació sanguínia a les cames pot produir un dolor semblant al de les rampes sense ser-ho. En cas que es donin quan es fa exercici, acostumen a desaparèixer al cap de poc d’acabar de fer-ne.
- Prendre certs medicaments o rebre tractaments determinats: quimioteràpia, medicaments hormonals, diürètics, medicaments per tractar la disminució de la densitat òssia o pèrdua de massa òssia, etc5.
Com es poden prevenir les rampes musculars?
Tot i que ningú està exempt de patir rampes, hi ha maneres de reduir-ne l’aparició o aconseguir que la intensitat sigui més baixa1,3,4:
- Fer activitat física regularment: es recomana no fer-ne just després de menjar, quan fa molta calor, fer exercici en excés o a nivells per sobre de les nostres possibilitats.
- Fer estiraments abans i després de fer exercici o abans d’anar a dormir: millora la flexibilitat i evita les rampes.
- Beure molt líquid: evita la deshidratació bevent aigua de manera recurrent, i si has perdut molts electròlits, beu begudes isotòniques que continguin potassi. Els líquids ajuden a fer que els músculs es contreguin i es relaxin adequadament i a mantenir les cèl·lules musculars hidratades i menys irritables.
- Consumir taronges o plàtans, que són una bona font de potassi, mineral que es perd sobretot a l’hora de fer exercici.
- No consumir excitants naturals com la cafeïna.
- Evitar fàrmacs estimulants, com ara efedrina o pseudoefedrina (descongestionants que formen part de molts productes disponibles a les farmàcies per a tractaments com el refredat o l’al·lèrgia i que es venen sense recepta mèdica).
- No fumar.
Com es tracten les rampes musculars?
Hi ha tractaments per mirar d’alleujar el dolor causat per les rampes musculars1,3:
- Estirar el múscul: quan tinguis una rampa, suspèn l’activitat que estàs fent, estira i fes-te un massatge al múscul afectat.
- Aplicar-hi calor i fred: la calor ajuda a relaxar el múscul, mentre que el fred pot ser útil després del primer espasme i quan el dolor remeti.
- Medicaments antiinflamatoris: si el dolor continua després de la fase aguda de la rampa, i sempre amb recomanació mèdica, pots prendre antiinflamatoris segons que t’indiqui el metge.
- Mantenir-te hidratat amb aigua o, si cal, begudes isotòniques: aquests líquids ajudaran a evitar la deshidratació i a reposar els minerals del cos. Per tenir una bona hidratació, es recomana que els infants d’entre 9 i 13 anys beguin entre 1,9 i 2,1 litres; els adults i la gent gran, de 2 a 2,5 litres, i les dones en període de lactància, fins a 2,7 litres diaris.
Les rampes musculars usualment desapareixen soles i rarament són prou greus per justificar l’atenció mèdica. Però en cas de molèstia intensa, debilitat muscular, que passin sovint o que no millorin amb les cures recomanades en aquest post, consulta-ho amb el metge2.
Referències:
1 Calambres musculares. Manual MSD. Agost 2021.
2 Calambre muscular. Mayo Clinic. Març 2021.
3 Calambre muscular. Medline Plus. Març 2021.
4 Espasmo muscular. UC San Diego Health. Maig 2018.
5 Calambres en las piernas. Cancer.org. Febrer 2020.