26 d’octubre: dany cerebral adquirit. Què és i per què es produeix

En aquest post explicarem què és el dany cerebral adquirit, quines en són les causes principals i què cal fer per prevenir-lo.

Cada 26 d’octubre se celebra el Dia Mundial del Dany Cerebral Adquirit, una malaltia que afecta unes 435.400 persones a Espanya¹.

Què és el dany cerebral adquirit

El dany cerebral adquirit o dany cerebral sobrevingut és un dany produït per una lesió cerebral que provoca dèficits temporals o permanents de tipus motor, sensorial o neurocognitiu^2,3.

Les seqüeles depenen del tipus de dany cerebral i de l’àrea cerebral afectada. Alguns dels problemes cognitius més comuns són^3,4:

• Fallada de les habilitats cognitives.
• Fallada de les habilitats cognitives.
• Problemes de pensament i aprenentatge.
• Mala memòria.
• Problemes de conducta (agressivitat, apatia).
• Dificultat en el llenguatge.
• Depressió.

A més de problemes cognitius, també es produeixen problemes físics i sensorials³:

• Problemes de mobilitat.
• Falta d’equilibri.
• Disminució de la força muscular.
• Problemes en la parla.
• Dificultat per empassar aliments.

Causes externes i internes

Hi ha diferents causes per les quals es pot produir un dany cerebral, tot i que la més comuna és l’ictus cerebral. Altres causes freqüents són^2,4:

• Els traumatismes cranioencefàlics.
• Els accidents cerebrovasculars, que produeixen una disminució de l’oxigen al cervell. Es pot donar per ennuegament, aturada cardiorespiratòria o intoxicació per monòxid de carboni, entre d’altres.
• Els tumors cerebrals.
• Les malalties infeccioses o inflamatòries del cervell (meningitis i encefalitis).
• Epilèpsia refractària: crisis epilèptiques que no responen a la medicació.
• Radioteràpia del sistema nerviós central.

Prevenció

Tot i que no hi ha possibilitat de prevenció directa d’un ictus, la causa principal de dany cerebral adquirit, sí que es poden adoptar hàbits de vida saludables que evitin factors de risc com l’estrès, l’obesitat o la hipertensió. Per a això, es poden adoptar mesures com ara^5,6:

• Controlar la pressió arterial.
• Mantenir bons nivells de colesterol.
• Fer-se controls mèdics periòdics.
• Portar una alimentació saludable.
• Tenir un pes adequat.
• Fer exercici.
• Utilitzar tècniques de relaxació.
• Mantenir un bon descans.
• Limitar o evitar el consum d’alcohol.
• No fumar.
• No consumir drogues.
• Mantenir actiu el cervell: llegir, estudiar, aprendre idiomes, etc.

Una altra de les causes més comunes per les quals es produeixen els danys cerebrals són els traumatismes cranioencefàlics, produïts majoritàriament per accidents, principalment de trànsit. Per evitar-los, és recomanable seguir les normes de seguretat viària^5,6:

• S’ha de fer servir el cinturó de seguretat.
• Cal respectar els límits de velocitat.
• No es pot conduir sota els efectes de l’alcohol o les drogues.
• S’ha d’utilitzar el casc en bicicletes i motos.
• Cal complir les normes de circulació.

Tractament i expectatives

Les lesions cerebrals es diagnostiquen als hospitals, generalment després d’haver patit un quadre brusc de pèrdua de consciència. El alguns casos, no hi ha pèrdua de consciència, però es presenten altres símptomes com, per exemple³:

• Pèrdua de sensibilitat o mobilitat d’una part del cos.
• Falta d’orientació.
• Problemes per comunicar-se.

En cas de comprovar que hi ha alguns d’aquests símptomes, cal actuar de manera precoç i acudir a un servei d’urgències per evitar conseqüències greus produïdes per una lesió cerebral.

Per recuperar-se millor d’una lesió cerebral, cal una rehabilitació integral, ja que permet obtenir més bons resultats que si la recuperació és espontània o per mitjà de tractaments no especialitzats. En aquest tipus de rehabilitació han d’actuar tant l’equip de professionals com els familiars i la persona afectada per aconseguir els objectius proposats. Alguns dels tractaments que es fan per aconseguir una més bona recuperació són³:

• Fisioteràpia.
• Teràpia ocupacional.
• Logoteràpia.
• Teràpia recreativa.
• Rehabilitació neuropsicològica, emocional, comportamental i psicosocial.

Les seqüeles del dany cerebral adquirit depenen, entre altres coses, del temps de resposta inicial. Per això, cal donar a conèixer a la societat com cal actuar davant d’un accident, un ennuegament, un ictus, una convulsió, etc. Tot i que per a aquest tipus de procés la prevenció moltes vegades no és determinant, sí que ho és la resposta que es té quan ja s’ha produït⁴.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre servei d’orientació mèdica general, en el qual pots consultar amb un metge les dubtes que tinguis.

Referències:

¹ Daño Cerebral en cifras. En España. Blog del CEADAC. Maig 2022.

² Daño cerebral adquirido. AEDEP. Novembre 2018.

³Daño cerebral adquirido. CEDAC. Juny 2020.

⁴Daño cerebral adquirido. Sant Joan de Déu. Consultat el juliol del 2022.

⁵Factores de riesgo y prevención. FEDACE. Consultat el juliol del 2022.

⁶ Prevención del daño cerebral adquirido. FEGADACE. Consultat el juliol del 2022.