Com es poden superar les dificultats més freqüents a l’hora de donar el pit a un nadó?

En aquest post parlarem sobre la lactància materna, els problemes que es produeixen de vegades durant aquesta etapa i com solucionar-los.

La lactància materna és l’alimentació més segura, neta i beneficiosa dels nadons. A més de proporcionar energia als nounats, aporta anticossos i nutrients que ajuden a protegir de malalties i a un més bon desenvolupament de l’infant. També s’ha comprovat que són menys propensos al sobrepès i a patir diabetis en el futur¹.

Els beneficis de la llet materna són tals que es recomana que els nadons només s’alimentin d’aquesta durant els primers 6 mesos de vida, i després d’aquest període, continuï sent una part principal de la seva dieta fins que tinguin 1 o 2 anys.

Problemes que poden sorgir durant la lactància

És cert que l’alletament no sempre és fàcil, ja que de vegades poden sorgir problemes durant el període de lactància, tant per a les mares com per als nadons. Alguns dels més comuns són³:

• Període de lactància molt breu o massa llarg: si la sessió de lactància és de menys de 10 minuts o de més de 50 minuts, pot ser indicador que el bebè no pren prou llet. Pot ser per una producció baixa o per una succió ineficaç.
• El nadó continua tenint gana després de les preses: revisa l’agafada del pit i la posició en què està col·locat, pot ser que no n’estigui prenent la quantitat suficient.
• El nounat se salta les preses de lactància o dorm tota la nit: els bebès habitualment fan preses cada 2-3 hores els 2 primers mesos de vida i cada 3-4 hores fins als 6 mesos. Si l’infant no es desperta en aquests intervals de temps, s’ha de despertar perquè compleixi tots els períodes de lactància. Si té pes baix per a la seva edat i no l’augmenta amb el pas dels dies, pot ser un indicador que no pren la quantitat necessària de llet. En els casos en què els nadons no tenen un guany de pes adequat i, a més, no es desperten per mamar, el pediatre et pot indicar que el despertis cada cert temps i que te’l posis al pit.
• No taca prou bolquers: si un nadó d’una setmana no mulla sis bolquers al dia i en taca quatre o les deposicions són estranyes, pot ser que no estigui tenint una alimentació correcta.

Igual que els bebès, les mares també poden notar certs indicadors que la lactància del fill no és la correcta³:

• S’acumula llet al pit: el metge haurà d’examinar els pits i pesar el nadó a veure si té una evolució de creixement correcta. Pot ser que la ingesta de llet no sigui suficient i per això els pits no es buiden.
• Congestió als pits: si el pit està massa dur, farà que l’infant no s’hi agafi adequadament i provoqui que no hi hagi una lactància adequada. Pot ser necessari que calgui treure la llet perquè es redueixi l’obstrucció.
• Dolor sever als mugrons: si alletar resulta molt dolorós es pot deure a algun tipus d’infecció, al fet que el nadó no estigui ben col·locat o no agafa bé el mugró, cosa que dificulta que succioni correctament.
• Després de cinc dies d’alletament, no tens la sensació que la quantitat de llet disminueixi: si no sents canvis en el pit durant la lactància, tant en l’emplenat com el buidat de la mama quan el bebè mama, es pot deure al fet que no produeixi prou quantitat de llet o perquè no es fa servir una tècnica correcta d’alletament.

Dificultats principals en la lactància

Hi ha diferents factors que poden dificultar la lactància, per això els primers dies són essencials perquè s’instauri correctament^2,4:

• Mal al mugró: de vegades, la mama pot presentar sensibilitat i molèsties durant la primera setmana. Això es pot deure a una tècnica incorrecta d’alletar, una mala posició del nadó durant la lactància o una mala cura del mugró.
• Insuficiència de llet: tot i que el més normal és que les dones produeixin una quantitat adequada de llet, n’hi ha algunes que no arriben a l’objectiu. Això es pot deure a una baixa demanda de llet del nadó, ja que la mare produeix a partir de les necessitats del seu fill, per la qual cosa, si aquest no la consumeix, en produirà menys; al tipus d’alimentació de la mare; un descans inadequat, o falta de consum de líquids.
• Obstrucció del conducte mamari: aquesta obstrucció pot provocar més sensibilitat, calor i envermelliment o que aparegui una protuberància a la zona del pit. De vegades es pot veure un punt (tap) blanc a la zona del conducte mamari; per mirar d’eliminar-lo, s’hi ha de fer un massatge i prémer suaument la zona. Això pot ocórrer si el bebè no té una alimentació correcta, no fa totes les preses o si el sostenidor de la mare és massa ajustat.
• Mastitis: la mastitis o inflamació de la mama, que de vegades es pot deure a una infecció, provoca dolor als músculs, vermellor, calor a la zona del pit i més sensibilitat. En cas que es degui a una infecció també pot aparèixer febre. Malgrat tot, la lactància encara és segura per al nadó i, a més, ajudarà a guarir-la.
• Candidiasi bucal: aquests fongs poden passar de la mare al bebè durant la lactància, però no a través de la llet sinó perquè és un fong habitual a la pell. De vegades es produeix després que la mare hagi pres antibiòtic i característicament el nadó presenta la boca amb pegats blancs i envermelliment de la mucosa.

Consells

Per aconseguir que la lactància funcioni correctament, es recomana buscar una postura còmoda: asseguda, amb l’esquena recta i recolzada sobre un respatller amb almenys un peu a terra o estirada al llit de costat, amb el bebè també de costat al davant. Alguns signes que té una bona agafada són^5,6:

• El mentó del nadó toca el pit.
• La boca està ben oberta i agafa gran part de l’aurèola.
• Els llavis estan cap a fora (revertits).
• Les galtes estan rodones quan succiona.
• La lactància no fa mal a causa de la bona agafada del nadó.

Algunes de les tècniques d’alletament més comunes són⁶:

• Posició asseguda (o posició de bressol): el bebè es col·loca al davant i enganxat a la mare. La mare el subjecta amb la mà a la seva esquena i l’infant recolza el cap a l’avantbraç. Amb l’altra mà dirigeix el pit cap a la boca del nadó.
• Posició estirada: la mare se situa estirada de costat i amb el bebè també de costat. Quan ell obre la boca, la mare el pot acostar al pit per facilitar-li l’agafada. Es recomana per a les preses nocturnes i els primers dies de lactància.
• Posició de criança biològica: la mare es reclina entre 15 i 65° de panxa enlaire i el fill de panxa a terra. Aquesta postura ajuda a desenvolupar els reflexos per gatejar i de cerca del nadó. Aquesta posició s’aconsella especialment durant els primers dies i quan hi hagi algun problema d’agafada (dolor, clivelles, rebuig del pit, etc.).
• Posició pilota de rugbi o invertida: es col·loca el nadó per sota de l’aixella de la mare amb les cames cap enrere i el cap al nivell del pit, de manera que el mugró quedi a l’altura del nas. S’ha de subjectar el coll i les espatlles del bebè, però no el cap. És una posició adequada per a la lactància de bessons i de nadons prematurs.
• Posició de cavallet: l’infant s’asseu sobre una de les cames de la mare, amb l’abdomen enganxat i recolzat sobre el pit. És aconsellable per a problemes de clivelles, reflux gastroesofàgic, llavi leporí (fenedura o separació del llavi superior) o fissura palatina (malformació provocada per un desenvolupament incomplet del paladar), prematurs, mandíbula petita o problemes d’hipotonia (disminució del to muscular). En aquests casos pot caler subjectar el pit per sota, alhora que se subjecta la barbeta del nadó.

Si durant els primers dies tens dificultats per aconseguir que la lactància materna funcioni correctament, pots utilitzar aquestes tècniques⁵:

• Ofereix el pit almenys 8 vegades al dia i sempre que l’infant ho requereixi.
• Comprova que la posició i la tècnica de succió són correctes en cada presa.
• Fes servir, si pots, el tirallets elèctric 6 vegades al dia per promoure la producció natural de llet materna i que no sigui necessari utilitzar llet artificial.
• Anima el nadó que faci les preses cada dues o tres hores encara que estigui adormit.

Els experts asseguren que la lactància materna és l’opció més saludable tant per a la mare com per al bebè, i tot i que al començament pot costar una mica fer-ho correctament, es pot aconseguir. A més, si no es pot fer de manera natural, utilitzant un tirallet pots aportar els mateixos beneficis de la llet materna al nadó, i és que es pot conservar fins a 5 hores a temperatura ambient després de l’extracció, 5 dies a la nevera i 5 mesos al congelador⁴.

Referències:

¹ Lactancia materna. OMS. Consultat el març del 2022.

² Superación de problemas de la lactancia maternal. Medline Plus. Febrer 2022.

³ Signos de advertencia de problemas con la lactancia materna. HealthyChildren, Novembre 2015.

⁴ Lactancia materna: plan para superar las dificultades de los primeros días. Instituto Materno-infantil. Gener 2013.

⁵ Consejos para la lactancia materna. SEMFYC. Consultat el març del 2022.

⁶ Técnicas de lactancia materna. AEPED. Consultat l’abril del 2022.