És el que menges el que t’amoïna més? Podria ser ortorèxia

En aquest post expliquem què és l’ortorèxia, quin impacte té sobre la salut i la vida quotidiana de les persones que la pateixen i com es tracta.

En l’actualitat, cada vegada més persones s’amoïnen per portar una alimentació saludable. Qüestions com la qualitat dels aliments, els additius o els pesticides usats en la producció estan adquirint més rellevància. Portada a l’extrem, aquesta obsessió pel menjar saludable es pot arribar a convertir en un trastorn alimentari: l’ortorèxia.^1,2

Què és l’ortorèxia?

Tot i que oficialment encara no està reconeguda com a tal, l’ortorèxia es considera un trastorn alimentari que consisteix en una preocupació excessiva i obsessiva per mantenir una alimentació saludable. L’objectiu inicial de millorar la salut per mitjà d’una alimentació saludable s’acaba convertint en una obsessió que col·loca el menjar al centre de la vida de la persona afectada, fet que en limita les relacions socials i posa en risc la seva salut.³

L’ortorèxia no està tan relacionada amb la quantitat d’aliments que es consumeixen sinó en la qualitat. La classificació de quins aliments són “bons i saludables” i quins no acostuma a ser força subjectiva i depèn, en gran part, de les creences de cada persona.² 

Les persones que pateixen ortorèxia viuen totalment obsessionades amb alimentar-se de la manera que ells creuen que és la correcta. Això els porta a autoimposar-se importants restriccions alimentàries que poden desembocar en carències nutricionals i altres problemes de salut.^1,2

El perfil de persona vulnerable a patir ortorèxia és variat, tot i que solen ser persones molt estrictes, disciplinades i amb una gran capacitat d’autocontrol, com ara esportistes i culturistes.¹ A més, l’ortorèxia podria estar relacionada amb algunes variables com el sexe femení, la percepció de la imatge corporal i altres trastorns alimentaris.⁴

Senyals d’alarma de l’ortorèxia^1,2

Les persones amb ortorèxia no acostumen a amagar els seus hàbits i, fins i tot, presumeixen dels seus coneixements de nutrició, però és important valorar la diferència entre l’interès per menjar de manera saludable i l’obsessió per l’alimentació saludable, que converteix aquest interès natural en un problema. Alguns comportaments que haurien de resultar-nos preocupants i alarmar-nos són:

• Dedicar més de tres hores diàries a planificar, comprar i preparar els aliments.
• Recórrer grans distàncies per aconseguir determinats aliments, com per exemple productes ecològics.
• Eliminar el consum de determinats aliments o grups d’aliments sense que n’hi hagi una indicació mèdica.
• Refusar els aliments per com han estat conreats o per les tècniques utilitzades en l’elaboració.
• Descartar qualsevol producte que contingui colorants o conservants.
• Sentir-se malament o culpable si s’ha consumit algun aliment “impur” que no ha de figurar en una “dieta sana”.
• Gaudir més pel fet d’estar menjant alguna cosa “saludable” que pel plaer de menjar alguna cosa que ens agrada.

Impacte de l’ortorèxia en la salut i la vida diària¹

L’ortorèxia té conseqüències físiques, derivades de prolongar en el temps una alimentació poc equilibrada o inadequada. Algunes d’aquestes conseqüències són:

• Pèrdua de pes
• Anèmia
• Carència o excés de vitamines i oligoelements
• Malalties derivades d’una mala nutrició, com osteoporosi o problemes d’hipotensió
• Desenvolupament de problemes de salut mental, com un trastorn obsessivocompulsiu, ansietat o depressió 

A més, l’ortorèxia també té conseqüències en la vida diària dels que la pateixen, com l’aïllament social, ja que els exigents requisits d’alimentació dificulten les relacions i les activitats amb familiars i amics.

Com es tracta l’ortorèxia?^1-3

Com hem vist, els símptomes de l’ortorèxia poden ser variats i tenir conseqüències diverses, tant físicament com des del punt de vista conductual i social. Per tant, l’ideal és que el tractament el dugui a terme un equip multidisciplinari en el qual metges, psicoterapeutes i nutricionistes elaborin un pla terapèutic personalitzat per aconseguir els millors resultats.

Un dels primers objectius del tractament és corregir les carències nutricionals i altres afeccions de salut que pugui tenir el pacient com a conseqüència de les restriccions alimentàries.

Normalment s’acostuma a combinar un tractament farmacològic amb teràpia cognitivoconductual individualitzada. També és molt útil incloure en el pla de tractament la psicoeducació en nutrició i salut, que pot ajudar a corregir falses creences sobre l’alimentació.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla d’alimentació, en el qual en pots obtenir més informació.  

Referències:

¹Ortorexia. Elsevier. Gener 2016.

²La ortorexia nerviosa ¿otro nuevo trastorno? Societat Espanyola de Medicina Psicosomàtica i Psicoteràpia. Setembre 2021.

³Ortorexia nerviosa: ¿Un estilo de vida o el surgimiento de un nuevo trastorno alimentario? Scielo. Abril 2021.

⁴Prevalencia de la Ortorexia Nerviosa en estudiantes universitarios españoles: relación con la imagen corporal y con los trastornos alimentarios. Scielo. Juny 2022.