Pèrdua auditiva: reconeix-ne els signes d’alarma

En aquest post explicarem què és la hipoacúsia o sordesa i com en podem identificar els primers signes d’alerta.

L’última setmana de setembre se celebra la Setmana Internacional de les Persones Sordes. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que el 20 % de la població mundial, més de 1.500 milions de persones, pateix algun grau de pèrdua auditiva. En la majoria dels casos es tracta d’una pèrdua lleu, tot i que es calcula que uns 430 milions de persones pateixen una pèrdua d’audició que va de moderada a completa, que afecta les seves activitats quotidianes i la qualitat de vida. A més, l’OMS preveu que aquesta xifra augmenti considerablement els dos anys vinents, a causa dels canvis demogràfics i l’estil de vida.¹ 

Què és la hipoacúsia?

El terme hipoacúsia o sordesa fa referència a la pèrdua de capacitat auditiva, sigui total o parcial i en una o totes dues orelles.^2-4

Tipus d’hipoacúsia^3,5

Podem classificar la sordesa en funció de diversos criteris:

• Segons la quantitat de pèrdua auditiva es diferencia entre hipoacúsia lleu (llindar d’audició < 30 dB), moderada (30-50 dB), greu (50-80 dB), profunda (80-95 dB) o total (> 95 dB).

*Nota: dB és el símbol de decibels.

• Segons on estigui situada la lesió es diferencia entre hipoacúsia de transmissió o conducció, quan el problema és a l’orella externa l’orella mitjana; hipoacúsia neurosensorial o de percepció, quan la lesió causant és a l’orella interna, les vies acústiques o el còrtex cerebral, i hipoacúsia mixta, quan hi ha lesions en totes dues estructures.
• Segons la causa, la hipoacúsia pot ser hereditària, adquirida o relacionada amb l’adquisició del llenguatge.

Causes de la hipoacúsia^2,5,6

En el desenvolupament de la hipoacúsia poden intervenir múltiples factors, alguns dels quals es poden prevenir, com ara:

• Acumulació de cerumen a l’orella.
• Exposició continuada a sorolls o a un únic soroll fort, com una explosió.   
• Envelliment. Amb l’edat es perd la capacitat de sentir les freqüències més altes.
• Infeccions de repetició a l’orella i infeccions infantils, com ara les meningitis, les galteres o el xarampió.
• Tumors i malalties congènites o autoimmunes, com l’artritis reumatoide o el lupus eritematós sistèmic.
• Traumatismes i lesions a l’orella. 
• Alguns fàrmacs també poden afectar la capacitat auditiva.
• Diferència de pressió entre tots dos costats del timpà.
• Anomalies congènites, trastorns genètics i infeccions que la mare pot transmetre al fetus durant l’embaràs.

Signes i símptomes d’alerta d’hipoacúsia^2,4,5,7

Hem d’estar atents a alguns signes i símptomes que ens poden indicar que estem perdent audició:

• Mal d’orella, sensació de congestió, secrecions o brunzits.
• Diferències d’audició entre una orella i l’altra. 
• Alteracions de l’equilibri i vertigen.
• Símptomes neurològics, com marejos, cefalea, entumiment de la cara, alteracions del gust o dificultat per mastegar.

En el cas dels nadons i la canalla, hem de sospitar un problema d’hipoacúsia quan:

• No responen als sons o ignoren les persones que els parlen. Aquesta situació pot ser que només ocorri en indrets amb soroll de fons.
• Presenten dificultats del llenguatge, socials o d’aprenentatge, o endarreriment del desenvolupament motor.

Què has de fer si sospites d’hipoacúsia?^2,5,8,9

Si presentes algun dels signes o símptomes d’alarma anteriors, has d’acudir a un especialista perquè et faci les proves necessàries.

Normalment, l’otorrinolaringòleg fa una audiometria per valorar la magnitud de la hipoacúsia. Si cal, pot complementar l’examen amb altres proves com una ressonància o una timpanometria.

Una vegada analitzat el problema i les causes, es pot determinar el tractament més convenient per a cada pacient, per exemple, la cirurgia, l’ús d’audiòfons o altres ajudes per a l’audició, l’aprenentatge del llenguatge de signes, etc.

De vegades, les pèrdues lleus poden passar desapercebudes i els símptomes es poden malinterpretar, sobretot en el cas de la canalla. Per això, també és recomanable fer proves d’audició periòdiques, especialment als infants i la gent gran, per poder detectar la hipoacúsia al més aviat possible i iniciar un tractament abans que es converteixi en un problema per al dia a dia.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.  

Referències:

¹Informe mundial sobre la audición. Organització Mundial de la Salut. Octubre 2021.

²Hipoacusia. Medline Plus. Consultat l’agost del 2023.

³¿Qué es la sordera? Hospital Clínic de Barcelona. Maig 2018.

⁴Deficiencia auditiva (hipoacusia) en niños. Manual MSD. Abril, 2022.

⁵Pérdida de audición. Manual MSD. Juny 2022.

⁶Causas de la Sordera. Hospital Clínic de Barcelona. Maig 2018.

⁷Síntomas de la sordera. Hospital Clínic de Barcelona. Maig 2018.

⁸Diagnóstico de la Sordera. Hospital Clínic de Barcelona. Maig 2018.

⁹Tratamiento de la Sordera. Hospital Clínic de Barcelona. Maig 2018.