Al meu fill li crea ansietat anar a l’escola. Què hi puc fer?

Publicat:
 •
Share

Família
Adolescència
Ansietat

Descobreix com ajudar a solucionar l’ansietat a anar a l’escola del teu fill – Adeslas Salut i Benestar

En aquest post explicarem per què hi ha infants que desenvolupen un rebuig a anar a classe i com els podem ajudar a gestionar l’estrès i l’ansietat que el pot ocasionar el fet d’anar a l’escola.


Si detectes que al teu fill li produeix ansietat el moment d’anar a l’escola, pots estar davant d’un problema més greu, com un trastorn de depressió o d’ansietat. Reconèixer els símptomes d’ansietat infantil no tan sols et permetrà adoptar mesures familiars per gestionar la situació, sinó que també pot ser de gran ajuda per poder recórrer a temps a un professional que li doni eines útils per mantenir una salut mental adequada dels nostres petits o adolescents4,5,6.

Què és l’ansietat infantil i quins símptomes mostra?

L’ansietat és un estat emocional que es caracteritza perquè el cos entra en un estat d’alerta i preparació enfront de possibles perills o amenaces futures –els detonants poden ser perills reals o alarmes imaginàries– per tal de protegir-nos. Així doncs, cal considerar-la com una resposta adaptativa sana que ens ajuda a protegir-nos. Però quan la seva intensitat, freqüència i durada són excessives o l’alarma es produeix per pors infundades, pot suposar un trastorn la conseqüència més habitual del qual és que ens allunyem de les persones, les activitats o els objectes que són importants per a nosaltres, com viatjar, compartir amb amics o tenir noves experiències1.

L’ansietat pot aparèixer en qualsevol moment de l’etapa evolutiva. Sent nadons, per exemple, poden aparèixer les primeres crisis d’ansietat per separació; posteriorment, apareix l’ansietat davant la idea de ser a les fosques, i cal no oblidar l’ansietat que pot generar en l’adolescent el procés d’adequació al seu entorn social2.

Tot i que cada infant pot experimentar aquestes situacions de manera diferent, hi ha diversos símptomes que adverteixen que es tracta d’ansietat i no de por. I és que moltes vegades es confon l’ansietat amb les pors pròpies de l’etapa evolutiva3:

  • Aferrament excessiu i ansietat per separació.
  • Evitació de les conductes socials (evitar sortir, quedar o parlar amb altres persones).
  • Rebuig a anar a l’escola.
  • Tensió muscular.
  • Tensión muscular.
  • Canvis d’humor i irritabilitat.
  • Inquietud.
  • Dificultat per fer els deures i concentrar-se.
  • Trastorns del son.

L’ansietat no és sinònim d’estrès. L’estrès és un estat fisiològic que pot afectar la salut tant física com mental en un esforç per ajudar el cos a reaccionar a situacions difícils. Quan ens sentim sota pressió, el cos respon amb una reacció innata de lluita o fugida. Si mai has sentit preocupació i por pel que pugui passar, això és ansietat. Sentir-se així és perfectament normal, sobretot quan t’has d’enfrontar a situacions desconegudes, com una entrevista de feina o quan coneixes algú per primera vegada. L’ansietat és la manera que té el cos de dir-te que alguna cosa podria estar malament, però això no vol dir que hagis d’evitar totes les situacions que et facin sentir així, ja que també et poden motivar per superar l’ansietat i sortir triomfant. Resumidament, l’estrès fa referència, principalment, a la situació, mentre que l’ansietat al·ludeix a la reacció a successos estressants7.

Es pot sentir ansietat per anar a l’escola?

El rebuig a l’escola sol aparèixer entre els 5 i els 11 anys. La canalla tendeix a fingir malalties o a inventar altres excuses per evitar anar a l’escola. Es queixen de mal de panxa, nàusees o altres símptomes que puguin justificar que es quedin a casa. Alguns nens es neguen directament a anar a l’escola. En altres casos, van a l’escola sense problemes, però es tornen ansiosos o manifesten alguns dels símptomes exposats anteriorment durant la jornada escolar. En alguns casos, pot ser un signe d’un problema més greu, com un trastorn de depressió, d’angoixa o d’ansietat social o per separació. Hem d’estar ben atents a la freqüència amb què els nostres fills eviten anar a l’escola per valorar la cerca d’ajuda professional1,4.

Quins factors poden generar rebuig a anar a l’escola?

La causa del rebuig a l’escola, amb freqüència, és poc clara4. Hi ha moltes situacions comunes que poden donar lloc a l’aparició d’ansietat en canalla en edat escolar, com el fet de sentir-se intimidat pels companys, la preocupació per no tenir amics o per l’opinió dels companys a la seva manera de ser o de vestir4,5. Intentar buscar la forma d’encaixar, integrar-se i aconseguir la seva acceptació els pot generar ansietat. Els infants molt sensibles reaccionen amb por a la severitat i les amonestacions del professorat. La majoria dels nens es recuperen del rebuig d’anar a l’escola, però alguns tornen a presentar-lo després d’una altra malaltia que els mantingui absents durant un temps de l’aula o un període vacacional4.

Alguns factors que poden motivar l’aparició d’aquesta ansietat són l’adaptació a un nou centre o classe, l’increment de les tasques escolars, el rendiment escolar, dificultats familiars o l’acceptació entre els companys5.

Com cal actuar davant l’ansietat i l’estrès del meu fill?

A més de suposar problemes durant l’etapa escolar, els símptomes d’ansietat a la infància i l’adolescència constitueixen un factor de risc important per al desenvolupament dels trastorns d’ansietat en etapes evolutives posteriors6. D’aquí ve que, com a pares, hàgim d’estar alerta a qualsevol senyal i buscar ajuda professional en cas que sigui convenient. Algunes recomanacions per actuar davant la sospita d’estrès o ansietat són les següents5:

  1. Busca moments en què tinguis disponibilitat exclusiva per escoltar-lo i evita ser-hi massa crític o despectiu perquè no augmenti la pressió que sent. Tingues paciència!
  2. No li generis altes expectatives perquè li generarà ansietat mirar d’assolir la perfecció per complaure’t. Tingues expectatives realistes i accepta’n les equivocacions com a part del seu desenvolupament.
  3. Crea rutines domèstiques i escolars consistents, però, abans que res, sigues flexible.
  4. Ajuda’l en les tasques escolars que l’amoïnin o l’incomodin. Per exemple, si manifesta inquietud per una exposició oral, practica-la amb ell. Això li augmentarà l’autoconfiança.
  5. Ajuda’l a trobar eines i estratègies que li siguin útils per lidiar amb l’ansietat, com organitzar-se el temps i meditar.
  6. La comunicació entre els pares i el personal escolar que estigui tutoritzant l’infant és clau per gestionar adequadament el rebuig a anar a l’escola. Mira d’afavorir una comunicació bidireccional i efectiva.
  7. Si el problema persisteix, busca ajuda amb un professional de la salut mental que li pugui inculcar tècniques conductuals per ajudar a enfrontar aquestes situacions.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre servei d’orientació mèdica infantil, en el qual podràs aclarir tots els dubtes que tinguis.

 

Referències:

1 Protocolo unificado para el tratamiento transdiagnóstico de los trastornos emocionales. Manual del terapeuta.

2 Ansiedad Infantil. Instituto Europeo de Psicología Positiva, Cataluña, D. (2020, febrer 11).

3 F.1 Anxiety 2016 PowePoint. Scribd.

4 Rechazo a ir a la escuela. Salud infantil - Manual MSD versión para público general

5 Cuando la escuela se convierte en un foco de ansiedad para el niño. Faros HSJBCN (hsjdbcn.org)

6 Síntomas de trastornos de ansiedad en niños y adolescentes: Diferencias en función de la edad y el sexo en una muestra comunitaria. Revista de Psiquiatría y Salud Mental - Journal of Psychiatry and Mental Health

7 Ansiedad, angustia y estrés: tres conceptos a diferenciar. Revista Mal-Estar e Subjetividade, 3(1), 10–59.