Dia Mundial de la Meningitis. Què és, causes i prevenció

Publicat:
 •
Share

Actualitat
Prevenció
Tractament

Descobreix què és i com es pot prevenir la meningitis - Adeslas Salud y Bienestar

En aquest post t’explicarem què és la meningitis, quines són les causes d’aquesta malaltia i quins símptomes poden fer sospitar que algú del teu entorn la pateix.


Amb motiu del Dia Mundial de la Meningitis, el 24 d’abril, volem donar a conèixer una malaltia que cada any afecta mil persones a Espanya. Una infecció que afecta principalment la canalla i els joves però que es pot produir a qualsevol edat1.

La meningitis és una malaltia caracteritzada per la inflamació de les meninges, és a dir, de les membranes que envolten el sistema nerviós central, tant al cervell com a la medul·la espinal1,2. Aquesta inflamació es pot deure a raons diferents, però el més comú és que es produeixi per infeccions1.

Causes de la meningitis

Les causes més freqüents per les quals es produeix la meningitis estan relacionades amb:

Virus

Las meningitis víriques acostumen a guarir-se soles amb el pas d’algunes setmanes, tot i que poden tenir diferents conseqüències segons el tipus de virus2. Normalment, als països occidentals la meningitis està provocada per l’enterovirus, com l’ECHO i el Coxsackie, o per altres tipus de virus, com el de l’herpes simple, el virus de la immunodeficiència humana, el virus de varicel·la zòster o el virus del Nil Occidental, que afecten especialment al final de l’estiu o al començament de la tardor, entre d’altres3. Segons el tipus de virus, es pot transmetre a través del torrent sanguini, pel contacte amb femtes contaminades, a través de relacions sexuals, picades d’algunes insectes, per inhalació del virus o per contacte amb aliments contaminats o agulles infectades5.

Bacteris

Aquest tipus de meningitis és més greu i pot arribar a ser mortal si no es tracta a temps. Tot i que la majoria de les persones es recuperen, la infecció bacteriana pot provocar discapacitats permanents. Aquesta infecció generalment es transmet de persona a persona, però també pot ocórrer a través de certs microorganismes dels aliments o a través d’una infecció pròxima, com ara a l’orella, una fractura cranial o algunes cirurgies2,3.

La meningitis bacteriana és una urgència mèdica i s’ha de tractar al més aviat possible, fins i tot abans de confirmar el diagnòstic.

Hi ha diferents tipus de bacteris que poden provocar aquesta infecció3:

  • Pneumococ (Streptococcus pneumoniae): és el bacteri que produeix meningitis més freqüentment en nadons, infants i adults. Les manifestacions més comunes i que poden desencadenar una meningitis són pneumònia, infecció d’orella o infecció dels sins paranasals. La vacuna del pneumococ pot prevenir aquest tipus d’infecció.
  • Meningococ (Neisseria meningitidis): afecta principalment adolescents i joves adults. Aquest tipus de bacteri causa infeccions a les vies respiratòries i provoca la meningitis quan arriba al torrent sanguini i al sistema nerviós central. També es pot prevenir mitjançant les vacunes. Tot i estar vacunat, si s’ha estat en contacte amb un infectat, també cal prendre antibiòtic oral com a mesura preventiva.
  • Haemophilus (Haemophilus influenzae): aquests bacteris poden causar diferents tipus de malalties respiratòries, dels ossos, les articulacions o el sistema nerviós. Fa uns anys va ser la causa principal de meningitis bacteriana en infants, però gràcies a la vacunació s’ha reduït aquest tipus de meningitis.
  • Listèria (Listeria monocytogenes): aquest bacteri afecta principalment embarassades, nounats, adults grans i les persones amb sistemes immunitaris dèbils. Es pot trobar en formatges no pasteuritzats, frankfurts i carn processada.

Fongs

Aquest tipus de meningitis és menys comuna i principalment ocorre en persones immunodeprimides, com ara les trasplantades o que estan rebent quimioteràpia2.

Paràsits

Igual que la fúngica, no és un tipus comú de meningitis. Aquesta infecció sol estar causada per les larves de la tènia solium (cisticercosi). Es pot contraure per nedar en aigües dolces, però normalment afecta més persones que han consumit aliments contaminats amb la tènia3.

Meningitis crònica

Ocorre amb els fongs o el bacteri Mycobacterium tuberculosis, entre d’altres. Són microorganismes de creixement lent que envaeixen les meninges i el líquid cefalorraquidi. Les causes més freqüents són, per tant, infeccioses, autoimmunes i neoplàsiques. La infecció tarda habitualment més temps a desenvolupar-se i dura quatre setmanes o fins i tot més; els símptomes són semblants a les altres meningitis3.

A més de fer-ho per les causes ja esmentades, la meningitis també pot aparèixer per altres causes no infeccioses, com ara reaccions químiques, al·lèrgies als medicaments o algunes malalties, com ara càncer o malalties inflamatòries3.

Quan cal consultar el metge?

Els símptomes inicials de la meningitis són semblants als de les infeccions víriques com la grip, i segons el tipus desapareixen al cap d’uns dies, per la qual cosa de vegades pot resultar difícil diagnosticar que s’ha patit aquesta malaltia.

Però en cas de sospita cal acudir al metge amb urgència per mirar de pal·liar-ne els símptomes i evitar que pugui tenir conseqüències en el futur1. Es pot reconèixer per símptomes com1,2,3,4:

  • Febre alta.
  • Mal de cap continu i intens.
  • Vòmits.
  • Convulsions.
  • Erupcions cutànies (petèquies) de vegades. Les petèquies són punts vermells petits que apareixen quan els capil·lars sagnen i es vessa sang a la pell. La manera de diferenciar-los d’altres erupcions és que en prémer-los no desapareixen.
  • Rigidesa al coll o la nuca.
  • Sensibilitat a la llum (fotofòbia).
  • Estat somnolent o confús.

A més dels símptomes habituals, també es poden patir alteracions de consciència, atacs epilèptics o altres símptomes neurològics2.

Com es tracta la meningitis?3

Per al diagnòstic de la meningitis cal estudiar el líquid cefalorraquidi, que s’obté a través d’una punció lumbar. El tractament s’ha d’administrar al més aviat possible, tot i que de vegades, i si l’estat del malalt ho permet, es posposa fins a fer un TAC o ressonància magnètica cerebral.

Altres formes complementàries per diagnosticar aquesta malaltia és a través d’hemocultius, mostres faríngies o mostres de femtes.

En cas que els metges sospitin que pateixes meningitis aguda d’origen bacterià, se’t tractarà urgentment amb un antibiòtic intravenós d’ampli espectre, fins i tot abans de la punció lumbar. Quan es coneix el diagnòstic final, es canvia l’antibiòtic que es demostri en el cultiu que és més efectiu.

Quines seqüeles té la meningitis?

Si es fa el tractament a temps es pot tenir una recuperació sense seqüeles3, però un de cada cinc pacients que han tingut meningitis bacteriana pot tenir seqüeles de llarga durada. Varien segons la gravetat i el temps que s’ha estat sense tractament. Algunes de les més comunes són la pèrdua d’audició, convulsions, debilitat de les extremitats, problemes de vista, parla o llenguatge, la memòria i la comunicació. Si el diagnòstic és més tardà, pot tenir conseqüències físiques més greus que afecten les extremitats (amputacions) o que provoquen deformacions a causa de cicatrius3,4.

La meningitis és la primera causa de mort per infecció en canalla i adolescents, i per això és fonamental saber reconèixer-ne els símptomes i acudir a urgències en cas de sospita. Les vacunes són la millor manera de lluitar contra aquesta malaltia1.

 

 

Referències:

1 La mayor parte de los microorganismos que causan meningitis bacteriana en España disponen de vacuna para su prevención. Societat Espanyola de Neurologia. Abril 2021.

2 Meningitis. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el febrer del 2022.

3 Meningitis. Mayo Clinic. Octubre 2020.

4 Meningitis meningocócica. OMS. Setembre 2021.

5 Meningitis vírica. Manual MSD. Desembre 2020.

6 Meningitis bacteriana. CDC. Juliol 2021.