El càncer pot ser hereditari?

Publicat:
 •
Share

Família
Càncer
Mou-Te a casa

Descobreix els tipus de càncer hereditaris i com diagnosticar-los – Adeslas Salut i Benestar

En aquest post parlarem sobre els càncers hereditaris, els factors que els produeixen i què es pot fer per diagnosticar-los a temps.


Actualment, el càncer és la segona causa de mort a Espanya, per darrere de les malalties cardiovasculars. Aproximadament, un de cada tres homes i una de cada cinc dones desenvoluparà un càncer al llarg de la seva vida1.

Tot i que s’estima que hi ha uns 200 tipus de tumors diferents1, només una petita part són de caràcter hereditari (entre el 5 % i el 10 %). Les malalties hereditàries són les susceptibles de transmetre’s de pares a fills. Per tant, si algun membre de la família ha patit una alteració genètica que predisposi a desenvolupar una malaltia, aquesta família tindrà més risc de patir-la2.

Entre els càncers hereditaris més freqüents hi ha alguns tipus de2:

  • Càncer de mama
  • Càncer colorectal
  • Càncer d’ovari
  • Melanoma (càncer de pell)
  • Tumor de Wilms (càncer renal)
  • Retinoblastoma (càncer ocular)

Tot i que el tumor de Wilms i el retinoblastoma són més freqüents en la població infantil, també poden aparèixer en els adults.

Què és el càncer hereditari

El càncer és una malaltia multifactorial que es produeix per la combinació de diferents factors genètics i ambientals3. En un context estrictament genètic, els càncers són conseqüència del mal funcionament de certs gens a causa de canvis que s’hi produeixen, és a dir, acumulació d’errors o mutacions en l’ADN. Això provoca el comportament anormal de les cèl·lules, que creixen i es divideixen sense control. Així, perden la seva funció original i tendeixen a envair i danyar altres òrgans i teixits1,4.

Les mutacions genètiques poden ser de dos tipus5:

  • Mutació genètica hereditària: està present en l’òvul o l’espermatozou. Quan l’espermatozou fertilitza l’òvul, crea una cèl·lula (amb la meitat de la càrrega genètica del pare i la meitat de la mare) que després es divideix en moltes altres. Si la mutació va a la càrrega genètica es trobarà a cadascuna d’aquestes cèl·lules que formen l’embrió. Per això, es pot transmetre de generació en generació.
  • Mutació genètica adquirida: no prové d’un dels pares, sinó que s’adquireix posteriorment. Aquesta mutació no està present a les cèl·lules de l’òvul o l’espermatozou, sinó que està causada per altres factors, i per això no es transmet a la generació següent. Són mutacions que es donen en una persona al llarg de la seva vida, però només es manifesten en aquella persona. És més comuna que la mutació hereditària.

L’envelliment de la població comporta un augment dels casos de càncer, ja que la probabilitat de patir un tumor s’incrementa amb l’edat1.

Com s’origina el càncer hereditari

En el 90-95 % dels casos, els pacients amb càncer neixen amb gens que funcionen correctament. És amb el pas del temps que el material genètic va acumulant mutacions, tant per factors interns com externs, que els poden tornar defectuosos i convertir la cèl·lula en cancerígena. Perquè es desenvolupi un tumor, normalment cal que s’acumulin diverses mutacions i que afectin diversos gens1.

En el cas del càncer hereditari, entre el 5 % i el 10 % dels individus hereta la mutació d’algun gen i una o les dues còpies (una provinent del pare i l’altra de la mare) funcionen erròniament en totes les cèl·lules de l’organisme. Així, hi pot haver una predisposició hereditària al càncer. Però això no vol dir que el descendent hagi heretat el tumor, sinó que té més risc de desenvolupar la malaltia que la resta de la població. Així mateix, no vol dir que el càncer es transmeti de pares a fills. La probabilitat que els fills heretin la predisposició depèn del patró d’herència de cada gen. Si una persona té una còpia correcta i una altra de defectuosa, els descendents tenen el 50 % de probabilitats d’heretar-la. Així, en cas de tenir una còpia del gen mutat, sigui del pare o de la mare, predisposa a la malaltia1,4.

El fet que certs tipus de càncers es repeteixin en algunes famílies es pot deure al fet que els membres estan exposats als mateixos factors o que tenen hàbits semblants que augmenten el risc de càncer, com per exemple fumar. Altres factors de risc, com ara l’obesitat, solen ser comuns a diversos membres de la mateixa família i també poden augmentar el risc de patir càncer5.

Components hereditaris del càncer

Alguns dels senyals que indiquen que es podria tractar d’un càncer hereditari són5:

  • Presència del mateix tipus de càncer en diversos membres de la família.
  • Aparició de càncers en edats més primerenques de l’habitual.
  • Aparició de més d’un tipus de tumor en una mateixa persona.
  • Presència de càncers a tots dos costats del cos quan els òrgans són parells (tots dos ulls, els dos ronyons, les dues mames).
  • Presència de càncer infantil en germans.
  • Aparició d’un càncer que ocorre en el sexe que normalment no és l’afectat (càncer de mama en un home).

Recomanacions

La identificació de famílies amb possibles càncers hereditaris és crucial perquè els membres es puguin beneficiar de mesures eficaces en la prevenció i la detecció precoç dels tumors3.

Aquestes són deu recomanacions senzilles que cal seguir per millorar la salut1.

  1. Portar una alimentació saludable i variada.
  2. Fer exercici físic cada dia.
  3. Vacunar-se (virus del papil·loma humà, virus de l’hepatitis...).
  4. Fer-se les proves de cribratge indicades a la població general per detectar el càncer a temps (campanyes de prevenció del càncer de mama, colorectal).
  5. Consultar amb el metge si detectes alguna alteració al cos.
  6. Evitar el tabac.
  7. Limitar o, millor, evitar el consum d’alcohol.
  8. Evitar el sobrepès.
  9. Protegir-se del sol adequadament.
  10. Evitar l’exposició a substàncies nocives o tòxiques.

A més, entre les mesures de prevenció per a les persones amb un alt risc de patir càncer a causa de la història familiar, en destaquen2:

  • Diagnòstic precoç: els programes de detecció precoç comporten la realització més freqüent de proves que en la població general. Aquests programes han aconseguit reduir la incidència d’alguns tumors per sobre del 50 %.
  • Quimioprevenció: es tracta de l’ús de certs fàrmacs que redueixen el risc de desenvolupar càncer.
  • Cirugía preventiva: consisteix en l’extirpació de l’òrgan de risc i es fa únicament quan el risc de càncer és extremament alt.

Conèixer la condició de ser portador d’una alteració genètica que augmenta la possibilitat de desenvolupar un càncer comporta una forta repercussió en l’estat emocional dels afectats. Per això és important que els pacients oncològics puguin rebre suport psicològic tant en aquests casos com quan ja han estat diagnosticats de càncer3.

Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponibles els nostres Plans de càncer, en els quals en pots obtenir més informació.

 

Referències:

1 ¿Se hereda el cáncer? Generalitat de Cataluña. Consultat el juliol del 2022.

2Cáncer hereditario. SEOM. Consultat el juliol del 2022.

3El Cáncer Familiar y Hereditario. CNIO. Consultat el juliol del 2022.

4Genética del cáncer. NIH. Octubre, 2017.

5Síndromes de cáncer en las familias. Cancer.org. Gener 2018.