El meu fill és somnàmbul, com he d’actuar?
En aquest post explicarem què és el somnambulisme, en quins moments del son afecta, quines en són les causes principals i com es pot prevenir.
Amb motiu del Dia Mundial de la Infància, parlarem del somnambulisme, un trastorn que el 18 % de la població té propensió a patir, generalment infants de menys de deu anys. La possibilitat de desenvolupar-la ve determinada principalment pels antecedents familiars (que un familiar n’hagi patit prèviament), però hi pot haver altres desencadenants, com ara medicaments, sedants o tenir febre1-2.
¿Què és el somnambulisme?
El somnambulisme és un trastorn que fa que les persones s’aixequin i caminin o s’incorporin al llit mentre estan adormides amb els ulls oberts, però realment no estan despertes. Generalment ocorre en les dues hores posteriors a haver agafat el son, durant la fase de son profund no MOR (dessincronitzat), i tenen una durada variable, que pot anar d’uns pocs segons o minuts fins a la mitja hora, tot i que de mitjana no superen els 10 minuts2,3,4.
Passat l’episodi, les persones somnàmbules acostumen a tornar al seu llit, però de vegades es desorienten i s’estiren en altres llocs3,4. Alguns dels signes més comuns per identificar que l’infant està somnàmbul són2:
- Surt del llit bruscament.
- Camina amb més dificultat.
- Està assegut al llit amb els ulls oberts.
- Té la mirada perduda.
- No parla ni respon.
- Està desorientat quan es desperta.
- L’endemà no recorda haver-se aixecat.
El somnambulisme pot aparèixer alhora que altres trastorns del son, com els malsons. A més, algunes de les persones que viuen episodis de somnambulisme2:
- Mengen, parlen o es vesteixen.
- Surten de casa.
- Fan activitats infreqüents: orinar en llocs no apropiats.
- Es lesionen perquè ensopeguen.
- Actuen de manera violenta durant l’episodi o quan es desperten.
Causes per les quals el teu fill és somnàmbul
Tot i que el somnambulisme no és un problema greu ni requereix tractament, les persones que en pateixen amb freqüència poden tenir altres trastorns del son2. Les causes més freqüents per les quals es produeixen són2,3:
- Antecedents familiars: els pares solen haver estat somnàmbuls de joves. Aquest és el factor desencadenant principal.
- Falta de son.
- Estrès o ansietat.
- Febre.
- Fatiga.
- Interrupcions en el son (bufeta plena, malalties febrils, etc).
També es pot produir per afeccions no diagnosticades que interfereixen en el son2:
- Patrons anormals de respiració durant el son
- Alguns medicaments: hipnòtics, sedants o per tractar trastorns psiquiàtrics.
- Síndrome de cames inquietes.
- Patir reflux gastroesofàgic.
Què has de fer si el teu fill és somnàmbul
El problema principal que poden tenir les persones amb somnambulisme és que es lesionin a causa d’una caiguda o perquè ensopeguen. Per això, es recomana3:
- Tancar les portes i les finestres.
- Instal·lar tanques de seguretat.
- Protegir les àrees perilloses.
- Tancar la porta principal amb clau.
- Evitar que dormi en lliteres.
També es recomana acompanyar la persona al llit o despertar-la amb suavitat per evitar que pugui patir una lesió. Malgrat els mites, despertar-los no suposa un problema, però l’infant es pot despertar confós, desorientat o amb por, si es trobava en una fase profunda del son1.
Prevenció
Els pares dels infants que tenen episodis de somnambulisme freqüents poden prendre mesures per intentar prevenir que es produeixin3,4:
- Fer activitats relaxants abans de dormir (música relaxant, soroll blanc, banyar-se, etc.).
- Establir una rutina de son: mantenir un horari regular i amb una durada apropiada en funció de l’edat de l’infant. Durant els primers 5 anys de vida, el nen sol necessitar dormir durant el dia, fent becaines petites.
- Reduir els sorolls i apagar els llums a l’hora de dormir i durant el son.
- Anar al lavabo abans de ficar-se al llit.
- Minimitzar l’estrès o l’ansietat: llegir-li un conte abans de dormir, banyar-se, etc.
- Despertar-lo de manera programada: si el metge ho recomana, es pot despertar l’infant una mica abans de la seva hora habitual d’aixecar-se adormit, en cas que tingui una regularitat, per evitar-ho.
El somnambulisme normalment disminueix a mesura que la canalla creix i, tot i que no és un trastorn greu, pot ser el desencadenant d’altres problemes, com lesions o fer activitats perilloses durant el període en què estan somnàmbuls. Per això, si consideres que té altres símptomes, el somnambulisme és molt freqüent o fa activitats perilloses, ho pots consultar amb el metge.
Si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla del lactant i primera infància, en el qual en podràs obtenir més informació.
Referències:
1 Verdadero o Falso: Nunca Despierte a un Sonámbulo. WNYUrology. Consultado en julio, 2022.
2 Sonambulismo. Mayo Clinic. Julio, 2021.
3 Sonambulismo. KidsHealth. Agosto, 2018.
4 Sonambulismo. Medline Plus. Abril, 2021.
