Estrenyiment, diarrea, flatulència i inflor abdominal: podries tenir intestí irritable

La síndrome de l’intestí irritable (SII), coneguda també per colon irritable, és un trastorn crònic de l’aparell digestiu que es caracteritza perquè els pacients tenen un seguit de símptomes que van des de dolor a la zona baixa de l’abdomen (de tipus còlic i que millora després de defecar) fins a canvis en el ritme intestinal (o bé diarrees o bé estrenyiment), flatulència i inflor abdominal. Aquests símptomes alternen períodes de remissió amb agreujaments (brots).¹

És un trastorn força freqüent, ja que s’estima que afecta entre el 10 i el 15 % de la població. Però, malgrat que afecta la qualitat de vida dels pacients, només el 15 % dels afectats acudeixen a l’especialista per obtenir-ne un diagnòstic i un tractament.²

La síndrome de l’intestí irritable és una malaltia crònica benigna. Els pacients afectats no tenen més probabilitats de desenvolupar càncer colorectal o malaltia inflamatòria intestinal (MII). Tampoc no disminueix la supervivència dels que la pateixen.

Per arribar al diagnòstic, els gastroenteròlegs fan als afectats una història clínica molt completa i un seguit de proves per descartar que els símptomes corresponguin a una altra malaltia digestiva. Les proves poden ser: analítica de sang i femta; proves radiològiques (ecografia o radiografia intestinal) i colonoscòpia. També es poden fer tests que descartin una intolerància a la lactosa o una proliferació bacteriana excessiva.¹

D’altra banda, cal posar de manifest que la qualitat de vida de les persones que pateixen SII es veu afectada. Per exemple, tenen un absentisme laboral tres vegades més gran que el de les persones que no en tenen, a banda de més problemes psiquiàtrics, especialment depressió i ansietat.³ e fet, alguns símptomes fan que els pacients tinguin més problemes per mantenir relacions socials i laborals.

Hi ha persones que tenen més probabilitats de desenvolupar síndrome de l’intestí irritable?⁴

Sí que s’han identificat alguns factors que fan que algunes persones tinguin més predisposició a desenvolupar aquest trastorn:

• Ser dona: tenen fins al doble de possibilitats de patir síndrome de l’intestí irritable. Les hormones femenines podrien estar implicades en el seu desenvolupament, ja que durant la menstruació es produeix un agreujament de la simptomatologia.

• Edat: es produeix amb més freqüència en persones de més de 50 anys.

• Antecedents familiars de SII: igual que amb moltes altres malalties, els gens sembla que influeixen en la seva aparició.

• Persones amb problemes d’estrès, ansietat o depressió: no tan sols és més freqüent en pacients psiquiàtrics, sinó que, a més, l’estrès o l’ansietat agreugen la malaltia.

• Pacients que han tingut prèviament una infecció intestinal greu provocada per bacteris com ara Salmonella, Campylobacter o Shigella, i també per alguns virus.

Com és el tractament de la SII?

En l’actualitat no hi ha un tractament guaridor, sinó que l’objectiu és que els períodes de remissió dels símptomes siguin més llargs i quan apareguin els brots siguin menys greus. D’altra banda, no hi ha un tractament estàndard per als pacients amb SII. És el metge qui l’ha de personalitzar en funció no tan sols de cada pacient sinó també del moment en què es trobi la malaltia. La relació entre el gastroenteròleg i el pacient ha de ser molt estreta i de confiança total perquè aquests tinguin la millor qualitat de vida possible. No obstant això, sí que hi ha un seguit de recomanacions generals que poden alleujar els símptomes de la malaltia.

• Fer exercici físic: s’estima que ha de tenir una durada d’entre 30 i 45 minuts al dia, però tot depèn de les condicions físiques de cada pacient. Se sap que l’exercici físic ajuda a millorar el funcionament de l’aparell cardiovascular, digestiu i el sistema nerviós central.

• Reduir tant com es pugui les situacions estressants: activitats com el ioga, la meditació o el mindfulness tenen propietats relaxants i ens permeten reduir els nivells d’estrès.

• Millorar l’hàbit defecatori: per fer-ho és aconsellable anar al bany sempre que el cos ho necessiti i no endarrerir l’acte, i també agafar-se el temps necessari i establir un horari per defecar. El sistema digestiu ho incorporarà a la seva “normalitat” i això millorarà, especialment, els símptomes dels pacients amb SII que tenen estrenyiment freqüent.

• No fer àpats copiosos: és preferible fer entre 4 i 5 àpats al dia amb menys quantitat i prendre’s el temps necessari per dur-los a terme. Menjar molt de pressa, per exemple, fa que augmenti la flatulència.

• Ingerir almenys 2 litres d’aigua al dia: ajuda a evitar la deshidratació si hi ha diarrees persistents i fa que les femtes siguin més toves, cosa que facilita la defecació en cas d’estrenyiment.

• Evitar el tabac i l’alcohol.

• Evitar el consum d’aliments irritants i que augmenten les flatulències: espècies, cafeïna, teïna, picants, greixos saturats i trans, cítrics, begudes carbonatades.

• Treure de la dieta només els aliments que el pacient ha identificat que “se li posen pitjor”.

• Eliminar la ingesta de sorbitol: és un edulcorant artificial utilitzat en xiclets, caramels i en alguns medicaments.

• Dieta pobra en FODMAP: els FODMAP són un conjunt d’aliments amb un contingut alt en hidrats de carboni anomenats oligosacàrids fermentables, disacàrids, monosacàrids i poliols. Alguns dels aliments que contenen més quantitat de FODMAP són: poma, pera, préssec, mango, síndria, sucs de fruita, mel, lactis i derivats, carxofes, espàrrecs, cols de Brussel·les, col, all i ceba, entre d’altres.²

Referències:

¹ Síndrome del intestino irritable (Colon irritable). Manual MSD. Juny 2019. 

² Mes Salud Digestivo: Síndrome de Intestino Irritable (SII) en 2020. Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu.

³ Síndrome de Intestino Irritable. Mayo Clinic. Octubre, 2020. 

⁴ Definición e información sobre el síndrome del intestino irritable. Institut Nacional de Diabetis i Malalties Digestives i del Ronyó. Novembre 2017.