Et mareges quan t’aixeques? Podria ser hipotensió ortostàtica. Descobreix-ne les causes i els remeis

En aquest post t’expliquem què és la hipotensió ortostàtica o hipotensió postural, per què es produeix i què podem fer per evitar-la.

Es coneix per hipotensió ortostàtica o hipotensió postural la baixada de la tensió arterial quan la persona es posa dempeus després d’estar asseguda o estirada. Aquesta baixada brusca de tensió produeix un mareig o atordiment i, fins i tot de vegades, un desmai^1,2,3,4.

Símptomes de la hipotensió ortostàtica

No tothom que pateix una baixada de tensió en aquestes situacions en presenta símptomes, que poden variar d’una persona a l’altra i solen durar només uns minuts. En els casos de persones que tenen símptomes, els més freqüents acostumen a ser^1,3,4:

• Sensació de mareig o d’atordiment en estar dempeus.
• Mal de cap.
• Visió borrosa.
• Desmai o sensació d’estar a punt de perdre el coneixement.
• Nàusees o sensació de calor.
• Pressió a la part de darrere de les espatlles o del coll.
• Desorientació.
• Debilitat.

Aquests símptomes solen aparèixer quan la persona es posa dreta o s’asseu de manera abrupta. La hipotensió postural és més freqüent al matí, ja que la pressió arterial tendeix a estar més baixa. També hi ha més possibilitats que es presenti quan es fa exercici físic, després d’un àpat copiós, beure alcohol o associat a l’estrès o a tenir sensació de por³.

Causes i factors de risc

Quan ens posem dempeus, la sang s’acumula a les cames i l’abdomen per efecte de la gravetat. Això fa que circuli menys sang per la resta del cos i, en conseqüència, que baixi la tensió arterial. En general, el cos percep aquest canvi i es regula sol, però de vegades alguna cosa pot interrompre el procés natural de l’organisme de contrarestar la pressió arterial baixa, i així és com es produeix la hipotensió ortostàtica^1,4.

Algunes patologies o problemes de salut poden ser la causa d’aquests marejos quan ens aixequem o ser factors de risc perquè aparegui aquest problema^1,4:

• La deshidratació, que pot estar causada per no beure prou líquid, o per febre, vòmits, diarrea o una activitat física durant la qual se sua molt sense una correcta hidratació.
• Hi ha algunes patologies del sistema nerviós central, com el Parkinson, l’atròfia multisistèmica o l’amiloïdosi, entre d’altres, que poden alterar la regulació de la tensió arterial del cos.
• Certes patologies cardíaques, com problemes de la vàlvula cardíaca, l’atac cardíac o la insuficiència cardíaca poden impedir que el cor bombegi sang adequadament a la resta de l’organisme.
• Els problemes de tiroides, la insuficiència suprarenal, el baix nivell de glucosa en sang o la diabetis també poden provocar hipotensió postural.
• Alguns medicaments, com els utilitzats per a la hipertensió o les malalties cardíaques, alguns antidepressius, els medicaments per al Parkinson, els relaxants musculars o els fàrmacs per a la disfunció erèctil.
• Tenir més de 65 anys.
• Passar molt de temps fent repòs al llit.
• Durant l’embaràs tendeix a baixar la tensió arterial. Generalment, després del part torna al nivell previ.
• El consum d’alcohol també incrementa el risc d’hipotensió ortostàtica.

Recomanacions i consells

Si estem patint hipotensió ortostàtica, hi ha algunes recomanacions que podem seguir i ens ajudaran a evitar-la o reduir-ne l’aparició³:

• Comenta els símptomes al metge i explica-li la medicació que prens perquè determini si hi pot estar relacionat i, en aquest cas, si pots suspendre o reduir la dosi d’algun dels fàrmacs.
• Aixeca’t a poc a poc del llit. Aixeca primer el tronc, asseu-te al llit i, finalment, posa’t dempeus.
• No t’aixequis d’una cadira o butaca de manera brusca ni tampoc canviïs de posició de pressa.
• Fes exercicis suaus abans d’aixecar-te, com apujar i abaixar les cames o tancar les mans en puny i després obrir-les.
• Assegura’t de tenir alguna cosa a prop on et puguis agafar quan t’aixequis per si de cas et mareges.
• Si et sents marejat, no caminis.
• No et banyis ni et dutxis amb l’aigua gaire calenta.
• Pren entre 6 i 8 gots d’aigua al dia.
• Dorm amb més d’un coixí per tenir el cap més elevat.

Riscos i quan cal anar al metge

Un dels riscos principals de la hipotensió ortostàtica és patir caigudes a causa d’un desmai. A més, pot ser un factor de risc tant per als accidents cerebrovasculars com per a patologies i complicacions cardiovasculars^1,4.

Els pacients que tenen episodis freqüents de marejos quan es posen drets, és molt important que ho consultin amb el metge², i és imprescindible que ho facin si han perdut el coneixement, encara que sigui durant uns segons⁴. Si aquests símptomes apareixen només de manera ocasional, no sol ser preocupant, tot i que convé portar-ne un registre i comentar-ho amb el metge que se’n tingui l’oportunitat².

En definitiva, si et mareges quan t’aixeques, el més probable és que no es tracti de res important. Segueix aquests consells i consulta-ho amb el metge perquè confirmi que es tracta d’un problema lleu i decideixi si cal prendre alguna mesura addicional.

Referències:

¹ Hipotensión ortostática. Hipotensión postural. Middlesex Health. Juliol 2021.

² Mareos o aturdimiento al ponerse de pie. MSD. Setembre 2020.

³ Hipotensión postural. Qué es y cómo se maneja. Centres per al Control i la Prevenció de Malalties. 2015.

⁴ Hipotensión ortostática (hipotensión postural). Mayo Clinic. Juliol 2021.