Tens acidesa d’estómac sovint? Pot ser reflux

Has tingut mai acidesa d’estomac després de menjar o al matí, quan et lleves? No t’hi has d’amoïnar gaire, ja que és normal (afecta el 30 % de la població).

El problema el tenim quan aquesta acidesa persisteix durant més de dos dies a la setmana. Llavors passa a anomenar-se malaltia por reflux gastroesofàgic (MRGE), i la pateixen el 16 % dels espanyols.¹

El reflux és un motiu de consulta molt habitual. Els afectats refereixen símptomes digestius com ara acidesa, dolor a la boca de l’estómac, vòmits, regurgitació del menjar i mal o dificultat per empassar. Però també apareixen altres signes extradigestius, com tos crònica, faringitis, episodis asmàtics, pneumònia i, fins i tot, erosió a les dents².

Aleshores, com sé si tinc reflux?

Si presentes símptomes tan variats, el gastroenteròleg, després de fer una història clínica completa i una exploració física a la consulta, té a la seva disposició una bateria de proves digestives per confirmar el diagnòstic de MRGE i veure’n la gravetat³. Les més utilitzades actualment són:

• Gastroscòpia: prova indolora (se sol fer amb sedació) en la qual s’introdueix un tub prim, flexible i amb un llum (endoscopi) que arriba a l’esòfag i l’estómac i permet veure si hi ha irritació o inflamació i, fins i tot, prendre una petita mostra (biòpsia) per analitzar.

• PHmetria: mesura la quantitat d’àcid present a l’esòfag. Es fa introduint una petita sonda pel nas que arriba a l’esòfag. Està connectada a un petit ordinador que mesura el temps que l’àcid estomacal roman a l’esòfag al llarg de 24 hores.

• Manometria esofàgica: permet saber com funciona l’esòfag i l’esfínter esofàgic inferior (càrdia), que té com a missió permetre el pas de menjar a l’estómac i evitar la sortida d’àcid estomacal a l’esòfag.

Una vegada fetes les proves que consideri necessàries, el digestiu pot establir el diagnòstic i trobar què provoca el reflux. ⁴

Entre les causes més freqüents d’aparició de l’MRGE hi ha el mal funcionament de l’anell esofàgic inferior. El càrdia és un múscul que si està debilitat o es relaxa quan l’estómac s’emplena, permet el pas dels àcids de l’estómac a l’esòfag.

D’altra banda, un gran nombre de pacients amb reflux té hernia de hiat. En aquests casos, la part superior de l’estómac llisca a través del múscul que separa l’abdomen del tòrax (diafragma) i provoca que el càrdia es debiliti. La hernia de hiat és més freqüent en embarassades i persones de més de 50 anys.

En funció de la gravetat dels símptomes i de la pèrdua de la qualitat de vida, l’especialista ens farà una prescripció personalitzada de mesures farmacològiques o bé optarà per recórrer a la cirurgia.

Però hi ha altres mesures que es puguin prendre a casa per alleujar-ne els símptomes? ²

Sí. Tant en els casos lleus com en els moderats o greus (com a complement al tractament farmacològic o quirúrgic), els pacients amb MRGE poden dur a terme un seguit d’actes que els ajudaran a millorar la qualitat de vida.

• Evitar els àpats abundants, amb molt greix, àcids i els picants, entre d’altres. Irriten la mucosa estomacal i provoquen que l’estómac produeixi més àcid.

• És recomanable deixar passar almenys dues hores després de menjar per estirar-se.

• Elevar el capçal del llit uns 15-20 centímetres. Aquesta mesura senzilla fa que la part superior del cos romangui inclinada i fa que sigui més difícil que l’àcid estomacal surti a l’esòfag.

• Evitar l’alcohol i el tabac, a més d’intentar controlar l’estrès i l’ansietat.

• Si hi ha obesitat o sobrepès, és important baixar de pes, per evitar que el greix abdominal faciliti l’ascens d’àcid a l’estómac.

L’acidesa es pot arribar a convertir en reflux, de manera que no es pot acudir a la farmàcia per automedicar-nos amb fàrmacs que es dispensen sense recepta mèdica sense que ho valori abans un metge. L’MRGE sense controlar durant un període extens es pot complicar, i per això, davant l’aparició de símptomes, s’ha d’acudir a la consulta d’un especialista en aparell digestiu.

Referències:

¹ Un 30% de los españoles sufre acidez de estómago una vez a la semana. Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Maig 2015.

² Reflujo gastroesofágico. Societat Espanyola de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica. Febrer 2020. 

³ Enfermedad por reflujo gastroesofágico. Clínica Mayo. Maig, 2020. 

⁴ Dr. Pedro de María. Enfermedad por Reflujo Gastroesofágico (ERGE). Fundació Espanyola de l’Aparell Digestiu. Pàgina visitada el 28 de gener de 2021.