El que has de saber sobre el baby led weaning (BLW)

Publicat:
 •
Share

Família
Alimentació
Alimentació complementària

El que has de saber sobre el baby led weaning (BLW) - Adeslas Salut i Benestar

En aquest post explicarem en què consisteix el baby led weaning dins de les opcions d’alimentació complementària del nadó a partir dels sis mesos d’edat, i també en comentarem els beneficis i els riscos.


A partir de cert moment, els nadons han de començar a incorporar altres aliments a la dieta, a més de la llet materna o de fórmula.1 L’inici de l’alimentació complementària es considera un període transcendental en el desenvolupament infantil, ja que és indispensable garantir que es cobreixin els requeriments energètics i nutricionals per al creixement. Aquest moment sol ser cap als sis mesos d’edat.1-3

Hi ha diferents enfocaments sobre com establir l’alimentació complementària. Alguns, com el baby led weaning (BLW), ofereixen certa llibertat al nadó perquè ell mateix manipuli i s’endugui a la boca diversos aliments, per aprendre a menjar sense la intervenció directa d’un adult i incorporant a la dieta aliments sòlids sense passar per les clàssiques farinetes o purés.4

Aquest mètode té beneficis i riscos, però el seu ús en els casos adequats pot ser positiu nutricionalment i, en especial, a l’hora de promoure una bona adquisició d’hàbits d’alimentació durant la infància.2,5

En què consisteix el mètode BLW?2,4-6

Baby led weaning vol dir "deslletament dirigit pel nadó", i es refereix a la introducció d’aliments complementaris a la llet materna o de fórmula, quan la seva aportació nutricional comença a ser insuficient per al desenvolupament infantil.

Es tracta d’un mètode d’alimentació autoregulada en què la mateixa criatura té accés a aliments del menú familiar, amb petites adaptacions, sense passar per les farinetes i els purés convencionals.

També hi ha pares que opten per un BLW mixt, en què permeten al nadó explorar els aliments i li ofereixen algun triturat en algun dels àpats, cosa que no és incompatible amb aquest mètode.

El mètode permet incorporar aliments sòlids perquè el nadó, de manera autònoma, utilitzi les mans i pugui explorar i reconèixer formes, textures, colors, olors i sabors, de manera que s’estableix una relació més natural amb el menjar. També es fomenta la coordinació, l’autoregulació i es posa en marxa de forma precoç el procés de masticació.

Com s’ha de començar amb el baby led weaning?2-4

El mètode BLW permet en aquesta nova etapa de l’alimentació infantil la introducció d’una dieta variada i nutritiva que inclogui aliments de tots els grups en el seu format original.

Un element important és la disposició física del nadó, que necessitarà una trona o cadira adaptada on pugui estar assegut al costat de la taula per compartir el menú familiar. Amb aquesta forma d’alimentació el menut anirà participant i integrant-se en l’entorn familiar, actuarà per imitació i, alhora, anirà desenvolupant l’habilitat de mastegar i deglutir aliments sòlids.

Hi ha alguns requisits previs perquè aquest tipus d’alimentació complementària es pugui posar en marxa. Un és que el reflex d’extrusió hagi desaparegut. Aquest reflex automàtic, present els primers mesos de vida, fa que el nadó expulsi cap a fora l’aliment introduït per mitjà de moviments amb la llengua.

També cal un desenvolupament psicomotor adequat, que tingui la capacitat de mantenir-se assegut amb suport, d’agafar els aliments amb les mans i de posar-se’ls a la boca.

Finalment, és important que l’infant tingui un interès actiu pel menjar, és a dir, que sigui "bon menjador".

En definitiva, aquest mètode d’alimentació serà idoni en alguns casos, però cal avaluar les característiques individuals del nadó abans de posar-lo en pràctica.

Preparació d’aliments en el BLW2-4,7

La introducció de nous aliments ha de ser progressiva, amb quantitats petites, presentant els aliments d’un en un i prestant atenció als que són potencialment al·lergògens (maduixes, ou, peix, etc.).

L’alimentació complementària no és substitutiva, d’aquí en ve el nom. La llet, materna o de fórmula, encara és fonamental i, per tant, s’ha de continuar oferint el pit o biberons i complementar-ho amb els aliments que es vagin introduint. Per als infants no alletats, a partir dels 6 mesos es recomana canviar a la fórmula de continuació.

Pel que fa als aliments inclosos en el mètode BLW, s’han de tenir en compte les especificacions següents:

  • Fruita i verdura crua. Ofereix les que siguin toves. S’han de servir tallades en trossos petits: pera, plàtan, taronja, mango, pruna, alvocat, cogombre, etc.
  • Verdura cuinada. Pot ser bullida, al vapor, saltada, etc., de manera que sigui fàcil de menjar per al nadó. Pot ser sencera (mongeta verda, branquetes de bròcoli o coliflor) o tallades en trossos de la mida d’un dit, en forma de "bastonets" (carbassó, pastanaga, carbassa, patata, albergínia, etc.). La temperatura ha de ser adequada perquè es pugui manipular sense risc.
  • Cereals i derivats. Es poden incloure trossos de pa, boles d’arròs, arròs cuinat, minisandvitxos amb formatge d’untar, pernil dolç, etc., pasta, flocs de cereals, etc.
  • Llegums. Bullits o guisats.
  • Carn i peix. Petites quantitats cuites o guisades tallades en trossos petits manipulables, engrunades o en tires fines. Amb el peix cal assegurar-se que no hi ha espines.
  • Ou. Es pot presentar cuit o en truita i partit en trossos.
  • Greixos. Es poden condimentar les verdures i els llegums amb oli d’oliva o altres olis vegetals.

Finalment, cal evitar els aliments que poden donar lloc a ennuegaments, com fruita seca sencera, trossos de poma i pastanaga crues, raïm sencer, crispetes, olives senceres, salsitxes tallades en rodanxes, etc.

Beneficis i riscos del baby led weaning4-6,8,9

En aquests moments, no hi ha consens entre els pediatres i els experts en nutrició, i tampoc no es disposa d’una evidència científica sòlida que permeti assenyalar aquest mètode d’alimentació com a superior a altres formes d’alimentació infantil. Així i tot, sí que sembla clar que pot resultar positiu en funció de les característiques de l’infant, ja que pot millorar determinats paràmetres de l’alimentació en aquesta etapa.

Alguns dels beneficis que es poden derivar de l’alimentació complementària dirigida pel nadó inclouen:

  • Fomenta la independència i l’autonomia en els àpats.
  • La ingesta d’aliments passa a estar governada pels estímuls de gana i sacietat del nadó mateix.
  • El nadó participa des dels 6 mesos en els àpats familiars i, per tant, n’accelera la integració.
  • Comoditat per a la família. El nadó menja els mateixos aliments que la resta de la família, amb petites adaptacions.
  • Aquest tipus d’alimentació determina una varietat més gran d’aliments per al nadó i menys despesa econòmica per a les famílies.
  • Es produeix una estimulació i desenvolupament precoç dels sentits, amb el descobriment de textures, colors, olors i sabors.
  • Aquest mètode pot determinar l’adquisició de bons hàbits alimentaris i més qualitat nutricional de la dieta.
  • El nadó ha de menjar al seu ritme i no se’l pot forçar. Això disminueix considerablement els conflictes amb els menjars.
  • Permet evitar els problemes principals de l’alimentació infantil convencional (excés de sucres afegits, sal i aliments processats).
  • Tot això pot contribuir a prevenir el sobrepès i l’obesitat.

D’altra banda, el BLW també presenta certs riscos i contratemps a l’hora de dur-lo a la pràctica. Alguns estudis indiquen la possibilitat d’una aportació energètica insuficient i de deficiències en alguns nutrients com el ferro i el zinc, si bé hi ha investigacions recents que ho contradiuen.5 És probable que això estigui relacionat amb la tria inadequada d’aquest mètode en casos en què les característiques del nadó no el fan aconsellable.

Un altre dels riscos que té és el possible ennuegament i asfíxia. Per tant, és recomanable estar pendent del nadó, no deixar-lo sol i tenir coneixement de com actuar en aquest tipus de situacions. No obstant això, els estudis que avaluen l’ennuegament no troben diferències entre els diferents tipus d’alimentació complementària.9 En qualsevol cas, com que aquest mètode està pensat perquè el nadó participi en els àpats familiars, se suposa que sempre menjarà acompanyat.

Finalment, un dels problemes que troben algunes famílies a l’hora d’implementar aquest mètode és la falta de coneixement i formació per part d’alguns professionals de la salut i la pressió social i familiar que moltes vegades hi actua en contra.9

 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de cures del lactant i primera infància, en el qual en pots obtenir més informació.

 

 

Referències:

1Alimentación del lactante y del niño pequeño. Organització Mundial de la Salut. Desembre 2023.

2Alimentación desde los 6 meses y baby-led weaning (BLW): qué saber. UNICEF. Maig 2023.

3Recomendaciones de la Asociación Española de Pediatría sobre la alimentación complementaria. Associació Espanyola de Pediatria. Novembre 2018.

4Alimentación complementaria dirigida por el bebé. Associació Espanyola de Pediatria. En Familia. Novembre, 2017.

5The effect of baby-led weaning and traditional complementary feeding trainings on baby development. Journal of Pediatric Nursing [ABS]. Novembre 2023.

6Baby-led weaning: Health professionals 'knowledge and attitudes and parents' experiences from Spain. A mixed methods approach. Health and Social Care in the Community. Setembre 2021.

7Alimentación del lactante sano. Protocolos diagnósticos y terapéuticos en pediatría. Associació Espanyola de Pediatria. Consultat el gener del 2024.

8The cost of baby-led vs. parent-led approaches to introducing complementary foods in New Zealand. European Journal of Clinical Nutrition. Març 2020.

9Experiences and opinions towards baby-led weaning by healthcare professionals. A qualitative study. Pediatric Research. Juny 2023.