Preeclàmpsia: una malaltia de l’embaràs

Què és la preeclàmpsia, quins en són els símptomes, les causes i els factors de risc, i com es tracta, són alguns dels temes que abordarem en aquest post. 

La preeclàmpsia, també coneguda com a toxèmia de l’embaràs, és la patologia més freqüent de la gestació i afecta entre el 7 i el 10 % de les dones embarassades. Per evitar complicacions, és important detectar-la a temps i seguir les recomanacions del metge.¹ 

Què és la preeclàmpsia i quins en són els símptomes? 

La preeclàmpsia és una malaltia de l’embaràs que es manifesta per un augment sobtat de la pressió arterial, amb valors iguals o superiors a 140 mmHg de pressió sistòlica o 90 mmHg de pressió diastòlica, i proteïnúria, és a dir, presència de proteïnes a l’orina, superior a 300 mg a l’orina de 24 hores. Sol manifestar-se a partir de la setmana 20 de gestació^1,2 i, si no es tracta, pot tenir conseqüències greus tant per a la mare com per al nadó.

A més de la hipertensió i la proteïnúria, altres símptomes que poden aparèixer amb la preeclàmpsia són els següents:^1-3 

• Augment ràpid de pes, de més de 2 kg en una setmana.
• Mal de cap intens i persistent.
• Alteracions visuals com pèrdua de visió temporal, visió borrosa o doble, veure taquetes o estrelletes, o sensibilitat a la llum.
• Inflamació o edema a la cara, les mans o els peus. 
• Dolor abdominal intens acompanyat de nàusees i vòmits.
• Trombocitopènia: nivell baix de plaquetes a la sang.
• Augment dels enzims hepàtics, que podria ser indicatiu d’un problema de fetge.
• Dificultat per respirar a causa d’una acumulació de líquid als pulmons. 

Causes i factors de risc de la preeclàmpsia

La preeclàmpsia no sembla que es degui a una sola causa, sinó que es creu que hi poden intervenir diversos factors, com ara:^1,3 

• Edat de la dona gestant (de menys de 18 o de més de 40 anys).
• Embaràs múltiple. 
• Antecedents d’hipertensió o de malaltia renal crònica.
• Haver patit preeclàmpsia en un embaràs anterior. 
• Fertilització in vitro. 
• Antecedents familiars de preeclàmpsia. 
• Ascendència africana. 
• Haver transcorregut més de deu anys des de l’embaràs anterior. 
• Trastorns autoimmunitaris.
• Obesitat i diabetis. 
• Problemes de circulació a la placenta: els nous vasos sanguinis que subministren nutrients i oxigen a la placenta no es desenvolupen bé, fet que contribueix a una mala regulació de la pressió arterial de la mare. 

La preeclàmpsia acostuma a aparèixer a partir de la setmana 20 d’embaràs, però, com abans aparegui, més gran serà el risc de complicacions per a la mare i per al fetus. 

En cas de preeclàmpsia greu, es poden veure afectats òrgans tant de la mare com del fill. 

Els riscos per a la mare són:¹ 

• Despreniment de placenta
• Danys orgànics i accident o lesió cerebral
• Edema pulmonar
• Alteracions de la coagulació
• Eclàmpsia: presència de convulsions o coma en la gestant amb preeclàmpsia

En el cas del fetus, els riscos són:¹ 

• Prematuritat
• Endarreriment del creixement intrauterí
• Lesions neurològiques

Com es diagnostica i tracta la preeclàmpsia per prevenir complicacions 

Per evitar l’evolució de la preeclàmpsia i disminuir-ne la gravetat, durant les revisions mèdiques, el personal sanitari determina la pressió arterial de la dona i n’analitza l’orina. Amb els resultats d’aquestes proves, especialment durant les últimes setmanes d’embaràs, es determina si la dona presenta:¹ 

Preeclàmpsia lleu: 

• Pressió arterial sistòlica superior a 140 mmHg o pressió arterial diastòlica superior a 90 mmHg
• Més de 300 mg de proteïnes a l’orina de 24 hores

Preeclàmpsia greu: 

• Pressió arterial sistòlica superior a 160 mmHg o pressió arterial diastòlica superior a 110 mmHg
• Més de 500 mg de proteïnes a l’orina de 24 hores
• Nivells alts d’enzims hepàtics o pocs glòbuls vermells o plaquetes
• Augment de pes important i ràpid
• Dificultat per respirar
• Edemes i retenció de líquids

Eclàmpsia: 

Si la preeclàmpsia s’agreuja, pot derivar en una eclàmpsia, una patologia molt greu amb afectació cerebral que causa convulsions i coma en la gestant, fet que pot comprometre la vida de la mare i del fill.

La manera més eficaç d’acabar amb la preeclàmpsia és la finalització de l’embaràs, sigui per part natural o cesària, tot i que no sempre és possible a causa de la prematuritat del fetus. Per millorar-ne els símptomes es recomana:¹

• Repòs: cal mantenir una activitat moderada i augmentar el temps de repòs estirada sobre el costat esquerre (per evitar comprimir la vena cava). El repòs permet millorar la circulació i una correcta distribució dels líquids corporals.
• Mantenir una bona alimentació: equilibrada, variada i completa, sense reducció calòrica (tret que hi hagi alguna indicació mèdica) i amb un consum moderat de sal. 
• Prendre medicació si cal: es poden prescriure fàrmacs antihipertensius si la pressió arterial és igual o superior a 160/110 mmHg, sempre per recomanació d’un professional sanitari.

Si la preeclàmpsia és lleu, els passos a seguir depenen de l’estat de maduresa del fetus i de l’efecte del tractament:^1,2

• Si el fetus està desenvolupat (37 setmanes o més) però el tractament no funciona, s’indueix el part. 
• Si el fetus està desenvolupat (37 setmanes o més) i el tractament funciona, se s’espera que les condicions siguin adequades per a la inducció del part. 
• Si el fetus és immadur (menys de 37 setmanes), s’espera que estigui més desenvolupat i es controlarà regularment la mare i el fetus. 

En ocasions excepcionals, els símptomes no desapareixen fins al cap de sis setmanes després del part, o fins i tot poden començar després del part. Aquesta situació, anomenada preeclàmpsia postpart, s’ha de tractar immediatament.² 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació. 

Referències:

¹Preeclampsia. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el març del 2023. 

²Presión arterial alta en el embarazo. Medline Plus. Gener 2022. 

³Preeclampisa. Mayo Clinic. Juny 2022.