Bruxisme: què és i com es pot evitar que carrisquegin les dents

En aquest post t’expliquem què és el bruxisme, com es produeix i els símptomes més habituals que permeten diagnosticar-lo, i t’oferim alguns consells per combatre aquesta afecció.

S’anomena bruxisme el trastorn en què carrisquegen o es premen les dents de manera inconscient i repetitiva. Pot aparèixer tant durant el son com durant la vigília, i acaba generant problemes de diferents tipus, com ara prémer i cruixir les dents, mals de cap, dolors facials i mandibulars i desgast dental^1,2,3,4.

El bruxisme pot ser diürn o nocturn i pot tenir diverses causes. El bruxisme diürn sembla que està més relacionat amb factors psicosocials o ambientals externs; la tensió emocional, l’ansietat i l’estrès es consideren les causes principals d’aquest tipus de bruxisme. També pot ser degut a una maloclusió, és a dir, una mala alineació de les dents que n’entorpeix l’engranatge. En el cas del bruxisme nocturn, pot estar relacionat amb trastorns de la conducta durant el son. Tot i que els símptomes són semblants, el segon tipus de bruxisme, el que es produeix durant el son, és el més difícil de controlar^1,4.

Quins són els símptomes del bruxisme?^1,2,4

Quan es pateix bruxisme és habitual patir sensibilitat dental i tenir l’esmalt desgastat. Les dents poden arribar fins i tot a fracturar-se. Tots aquests símptomes poden generar problemes a l’hora de menjar.

Aquest trastorn afecta de manera important els músculs de la mandíbula, que pot estar adolorida i inflamada i amb poca mobilitat. Per extensió, altres músculs es veuen afectats, i això pot generar mal de cap, de coll i d’orella, com també sensibilitat muscular. En els casos més severs, el bruxisme pot arribar a provocar alteracions del son.

Quines en són les causes i els factors de risc principals?

Les causes del bruxisme depenen de diversos factors, tant externs com interns^1,3:

• Estrès: és, sens dubte, un dels factors de risc principals, i pot estar relacionat amb la gestió d’emocions. El tipus de personalitat competitiva o agressiva pot influir en el risc d’arribar a patir bruxisme.
• Edat: el bruxisme és habitual en infants, però en aquests casos està molt relacionat amb el desenvolupament i acostuma a desaparèixer amb els anys.
• Tret familiar: en el cas del bruxisme nocturn, si n’hi ha antecedents a la família, hi ha més possibilitat que aparegui.
• Trastorn de conducta: aquesta patologia pot haver sorgit com una conducta adoptada, com a estratègia d’afrontament o com un hàbit de concentració.
• Efecte secundari: en rares ocasions, aquest trastorn pot estar relacionat amb certes medicacions o amb el consum de tabac, cafeïna o alcohol. També pot estar relacionat amb certes patologies, com l’epilèpsia, el Parkinson o la malaltia per reflux esofàgic, o amb certs trastorns de salut mental.

Com es pot tractar i prevenir

L’objectiu del tractament del bruxisme és minimitzar-ne les conseqüències perjudicials i aconseguir una oclusió estable de les dents. Depenent de les causes, hi ha moltes maneres d’abordar el tractament del bruxisme, com també d’afrontar l’impacte que té en el pacient:

• Relaxació i gestió de l’estrès: en molts casos, aprendre a relaxar-se, a gestionar l’estrès i les emocions pot tenir un impacte positiu en aquest trastorn².
• Fèrules de descàrrega:en alguns casos, la relaxació i el canvi de conducta durant el dia ajuden a reduir el bruxisme nocturn, però habitualment s’utilitza una fèrula de descàrrega, un protector bucal que protegeix les dents de la pressió i ajuda a descarregar la mandíbula i a ajustar la mossegada del pacient^2,3. Amb les fèrules s’evita el desgast i es poden solucionar altres símptomes, com els mals de cap.
• Medicació: en els casos més severs es pot intentar millorar-lo amb medicaments, tot i que sempre s’ha de fer amb la supervisió d’un especialista^3,4. També es poden prendre antiinflamatoris i analgèsics per reduir el dolor.
• Fisioteràpia: amb l’ajuda d’un fisioterapeuta es pot treballar el bruxisme per reduir-ne l’impacte, ja que s’ajuda a relaxar la musculatura de la mandíbula, millorar l’amplitud del moviment articular i corregir els defectes posturals⁴.
• Dieta, hàbits i activitat física: mantenir una alimentació saludable i cuidar els hàbits de son i exercici, i també la correcció postural, contribueix positivament a tractar el trastorn^2,4.

És molt habitual que la persona que pateix bruxisme no en sigui conscient. És possible que una persona propera sigui qui el detecti en primer lloc, ja que es pot arribar a fer soroll en carrisquejar les dents. També pot ser el metge o l’odontòleg qui, en una revisió, detecti el problema³.

Un diagnòstic precoç pot evitar diverses complicacions associades al bruxisme, entre d’altres, un desgast prematur de la dentadura. Si es tenen dificultats per menjar, obrir la boca o hi ha molta sensibilitat dental, és important acudir a l’especialista de referència perquè en pugui valorar els símptomes^2,3.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

Referències:

¹ Bruxismo (rechinamiento de los dientes). Mayo Clinic. Consultat l'octubre del 2022.

² Bruxismo. MedlinePlus. Consultat l'octubre del 2022.

³ Bruxismo. Clínica Universitat de Navarra. Consultat l'octubre del 2022.

⁴ Información sobre bruxismo y ATM. Consejo de Dentistas. Consultat l'octubre del 2022.