Com cal actuar en un atac d’epilèpsia

Què és l’epilèpsia, com s’identifica una crisi convulsiva i com cal actuar per ajudar una persona que en pateix una crisi són els temes que tractarem en aquest post.

El que la majoria identifiquem com a atacs d’epilèpsia són la manifestació més greu de l’epilèpsia. Són crisis convulsives davant les quals podem actuar per minimitzar el risc que corre la persona que les pateix^1-6.

Què és l’epilèpsia?

L’epilèpsia és una malaltia del sistema nerviós central que es pot manifestar de diverses maneres, amb símptomes motors, sensitius, visuals o psíquics. Però la forma més coneguda, i perillosa, de manifestar-se són les crisis epilèptiques, amb convulsions i pèrdua de consciència¹. Les convulsions es generen per una descàrrega elèctrica anormal i simultània d’un grup de neurones de l’escorça cerebral².

Hi ha múltiples factors que poden provocar convulsions que no són d’origen epilèptic, com ara un traumatisme, la febre alta o el consum d’alcohol o drogues. Les crisis epilèptiques són conseqüència d’un mal funcionament o una lesió cerebral i ocorren més d’una vegada. Una única crisi no es considera epilèpsia^2,3.

Com es pot identificar una crisi d’epilèpsia?

Les crisis convulsives generalitzades, anomenades també gran mal, són les que habitualment identifiquem com un atac d’epilèpsia, i són la manifestació més greu de la malaltia. En aquest tipus de crisis es veuen afectades gairebé totes les neurones i, també, tot el cos^2,4.

Es produeix una contracció muscular generalitzada que causa rigidesa. La respiració de la persona afectada s’interromp i el pacient perd el coneixement, cau i presenta sacsejades de les extremitats, que inicialment són breus i, progressivament, més àmplies i intenses. Amb freqüència, es mossega la llengua o les galtes, pateix algun traumatisme a causa de les sacsejades i perd el control dels esfínters, o presenta un excés de salivació. Al cap d’uns minuts, la crisi cedeix i la persona comença a recuperar el coneixement, tot i que roman endormiscada i normalment no en recorda res^2-4.

Què es pot fer per ajudar una persona que pateix una crisi convulsiva?

En primer lloc, és fonamental no perdre la calma a l’hora d’actuar. Després^2,5,6:

• Intentarem estirar el pacient.
• Li farem reposar el cap sobre alguna cosa tova.
• Girarem el pacient cap a un costat per evitar l’aspiració i facilitar-li la respiració.
• Apartarem els objectes durs o punxeguts per prevenir lesions.
• Li afluixarem la roba i li traurem les ulleres, si en porta.
• Quan acabi la crisi, el deixarem descansar estirat sobre un costat.

També és important tenir en compte què és el que no hem de fer^3,5,6:

• No hem d’introduir-li res a la boca, ja que no s’empassa la llengua. Però es podria fer mal amb un objecte estrany a la boca. I si intentéssim ficar-li els dits, podríem patir una mossegada.
• No hem d’intentar aturar el moviment convulsiu. Fer-ho podria generar fractures o lesions musculars.
• No li hem de fer una respiració boca a boca.
• No hem d’intentar que begui ni mengi fins que no hagi recuperar la consciència del tot.

Quan la crisi hagi cedit, és recomanable acompanyar la persona, assegurar-nos que respira adequadament i, quan hagi recuperat completament la consciència, se li pot explicar què ha passat^3,5,6.

Cal avisar els professionals sanitaris si^3,5,6:

• És la primera crisi que es pateix.
• La crisi dura més de cinc minuts.
• Ha causat ferides o traumatismes.
• Es tracta d’una persona embarassada, diabètica o amb alguna malaltia cardíaca.

Alguns consells

És recomanable que les persones amb risc de patir aquest tipus d’atacs aprenguin a identificar quins són els factors desencadenants de les crisis i com evitar-los. Alguns factors desencadenants de les crisis són, per exemple⁶:

• La privació o disminució de les hores de son. És recomanable adoptar un horari de son regular i dormir almenys 8 hores.
• El consum de pantalles, tant si és televisió com l’ordinador o videojocs, és recomanable fer-ho a una distància i amb una il·luminació adequades, i durant un temps limitat.

La pràctica esportiva és positiva per a les persones epilèptiques, i més quan es tracta d’esports d’equip⁵.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació. 

Referències:

¹ Epilepsia. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el novembre del 2022.

² Tipos de convulsiones y cómo actuar. SEMG. Consultat el novembre del 2022.

³ Cómo actuar cuando un niño convulsiona. AEPAP. Consultat el novembre del 2022.

⁴ Primeros auxilios para las convulsiones. CDC. Octubre 2018.

⁵ Convulsiones. RiojaSalud. Consultat el novembre del 2022.

⁶ Cuidados ante una crisis epiléptica. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el novembre del 2022.