Endometriosi: per què ocorre?

En aquest post explicarem què és l’endometriosi, quins en són els símptomes principals, per què es produeix i com afecta la fertilitat. 

L’endometriosi és un trastorn que afecta entre el 6 i el 10 % de les dones en edat reproductiva. Aquesta malaltia sol diagnosticar-se entre els 20 i els 30 anys, amb una mitjana d’edat de 27 anys en el moment del diagnòstic, tot i que pot aparèixer des de l’adolescència. Rep aquest nom perquè afecta l’endometri, el teixit que recobreix l’interior de l’úter.^1,2 

Què és l’endometriosi?

L’endometriosi és una malaltia inflamatòria en què el teixit endometrial creix fora de l’úter i forma uns pegats anomenats implants si són de mida petita, nòduls si són més grans o endometriomes si formen quists als ovaris o la vulva. Aquestes formacions de teixit s’engrosseixen, es descomponen i sagnen durant els cicles menstruals, però queden atrapats a l’organisme. Normalment es desenvolupen a:^1-5 

• Els ovaris
• Els lligaments que sostenen l’úter
• L’espai entre el recte i la vagina o el coll uterí
• L’espai entre la bufeta i l’úter

Tot i que és infreqüent, també poden aparèixer a: 

• Les trompes de Fal·lopi
• Al voltant dels intestins prim i gruixut
• Els urèters 
• La bufeta
• La vagina
• Altres llocs de la pelvis i l’abdomen
• I, poques vegades, a les membranes que cobreixen el cor i els pulmons

L’evolució d’aquest trastorn és imprevisible. En algunes dones els petits implants no es modifiquen, mentre que en altres es poden continuar desenvolupant a l’interior de la pelvis o crear adherències als òrgans abdominals.³ 

L’endometriosi es classifica en quatre graus: mínima, lleu, moderada i greu (estadis I-IV) en funció de:¹

• La quantitat de teixit ectòpic, és a dir, fora de l’úter
• La localització
• La profunditat, a la superfície o a l’interior d’un òrgan
• L’existència i la quantitat d’endometriomes i adherències

Per què ocorre l’endometriosi?

La causa de l’endometriosi no és clara, tot i que hi ha diverses teories:^1,3,4 

• Les cèl·lules endometrials es desplacen per la sang o els vasos limfàtics fins a altres localitzacions i hi nien.
• Fragments petits de l’endometri es desprenen durant la menstruació i viatgen en sentit contrari cap a les trompes de Fal·lopi, penetren a la cavitat abdominal i hi queden atrapats, en lloc de ser expulsats amb la menstruació.
• Les cèl·lules localitzades fora de l’úter es poden transformar en cèl·lules endometrials.
• Les hormones femenines, com els estrògens, transformen les cèl·lules embrionàries en implants cel·lulars semblants als de l’endometri durant la pubertat. 
• El sistema immunitari no reconeix com a estranyes les cèl·lules de l’endometri que es desenvolupen fora de l’úter i permet que es desplacin a altres òrgans. 
• Hi ha un possible component hereditari en famílies en què la mare i diverses germanes presenten endometriosi.

Símptomes i diagnòstic

Els símptomes més habituals de l’endometriosi són el dolor pelvià, especialment durant el període menstrual, i la infertilitat. Altres símptomes comuns són:^2,3,4,6 

• Rampes menstruals: dolor menstrual més fort de l’habitual els dies previs i posteriors a l’inici del període menstrual. També hi pot haver dolor lumbar i abdominal. 
• Dolor durant o després de mantenir relacions sexuals.
• Dolor en orinar o defecar: aquest dolor pot aparèixer durant els períodes menstruals. 
• Sagnat excessiu: sagnat menstrual abundant o sagnat intermenstrual, és a dir, entre dos períodes menstruals. 
• Fatiga, diarrea, estrenyiment, inflor o nàusees: aquests símptomes poden aparèixer durant els períodes menstruals. 

De vegades, els símptomes es poden confondre amb els de la malaltia inflamatòria pelviana (MIP), quists ovàrics o la síndrome del còlon irritable.⁴ Per això, si pateixes algun d’aquests símptomes, és important anar al metge perquè et faci una valoració i una exploració física. Si sospita d’endometriosi, el diagnòstic es fa mitjançant:¹ 

• Ecografia o ressonància magnètica nuclear (RMN): són proves no invasives perquè no requereixen incisió, però la capacitat diagnòstica és limitada. Poden ajudar a detectar la presència d’un endometrioma. 
• Laparoscòpia: és un procediment en què s’introdueix un tub prim de visualització a la cavitat abdominal, l’espai que envolta els òrgans abdominals, a través d’una petita incisió per dalt o per sota del melic. Posteriorment s’infla la cavitat abdominal per facilitar la visió i s’explora la zona per veure si hi ha teixit endometrial.
• Biòpsia: és la recollida d’una mostra de cèl·lules o teixit. De vegades es fa durant la laparoscòpia. Depenent de la localització del teixit endometrial, la biòpsia també es pot fer en explorar la vagina durant una exploració ginecològica, o pot requerir una laparoscòpia de l’intestí gruixut, el recte i l’anus, o de la bufeta urinària.

Tractament

Per tractar el dolor de l’endometriosi, el metge et pot receptar:^1,2

• Medicaments antiinflamatoris no esteroidals: com ara ibuprofèn per controlar el dolor. 
• Teràpia hormonal: medicaments per reduir l’activitat dels ovaris, com píndoles anticonceptives, progestàgens o agonistes de l’hormona alliberadora de gonadotropina.
• Tractament quirúrgic: en cas d’endometriosi moderada o greu, si la medicació no aconsegueix alleujar el dolor intens, en presència d’endometriomes o d’adherències que causen símptomes importants, o en cas d’infertilitat, la cirurgia per extirpar o destruir el teixit ectòpic és el tractament més eficaç de l’endometriosi. En alguns casos, pot ser necessari tallar alguns nervis a la pelvis o extirpar l’úter o l’úter i els ovaris. 

Es poden tenir fills amb endometriosi?

Gairebé el 50 % de les dones que pateixen endometriosi tenen dificultats per quedar-se embarassades. Això pot ser pels motius següents:^1,3

• La inflamació abdominal causada per l’endometriosi pot impedir el pas de l’espermatozoide per la trompa de Fal·lopi i la seva unió amb l’òvul.
• L’obstrucció i la falta de moviment de les trompes de Fal·lopi com a conseqüència de les adherències. 
• L’endometriosi ovàrica pot impedir el desenvolupament normal de l’òvul i afectar la fertilitat. 
• La secreció anormal de substàncies a l’abdomen pot entorpir la fecundació. 
• Les dones que pateixen endometriosi tenen més risc d’avortament. 

Per estimar les possibilitats que una dona amb endometriosi es quedi embarassada, cal tenir en compte diferents factors: 

• La gravetat de l’endometriosi 
• L’edat de la dona 
• La durada de la infertilitat 
• Si ha tingut embarassos anteriorment 
• Si els òrgans reproductors funcionen adequadament 

Les dones amb endometriosi lleu o moderada es poden quedar embarassades, i és aconsellable que no endarrereixin gaire la maternitat, ja que la malaltia pot empitjorar amb el pas del temps.¹ 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació. 

Referències:

¹Endometriosis. Manual MSD. Consultat el març del 2023. 

²Endometriosis. Medline Plus. Març 2022. 

³Endometriosis. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el març del 2023. 

⁴Endometriosis. Mayo Clinic. Juliol 2018. 

⁵Endometriomas vulvares. Manual MSD. Febrer 2023. 

⁶¿Cuáles son los síntomas de la endometriosis? NIH. Abril 2020.