Cortisol: què és, com es regula i quina relació té amb l’estrès
En aquest article parlarem sobre el cortisol, quines són les característiques d’aquesta hormona, els seus nivells normals i com es regulen, les causes principals del seu augment o disminució i els símptomes que això provoca. Finalment, oferirem algunes recomanacions que poden contribuir a mantenir uns nivells adequats de cortisol.
El cortisol és una hormona que se sol connotar de manera negativa1, i s’arriba a conèixer com a “l’hormona de l’estrès”2. No obstant això, la seva presència és clau en moltes de les funcions de l’organisme amb diversitat d’implicacions per a la salut 1.
Què és el cortisol?1, 2
El cortisol es una hormona glucocorticoide, un tipus d’esteroide que es produeix a partir del colesterol a les glàndules suprarenals.
Es relaciona, principalment, amb la resposta de l’organisme davant de l’estrès, i els seus efectes hormonals poden afectar gairebé la totalitat dels òrgans i teixits del cos, i intervenen en la regulació de diverses funcions, entre les quals destaquen:
- Funció metabòlica: participa en la regulació de l’ús de la glucosa al teixit adipós, el fetge i el múscul.
- Procés inflamatori: el cortisol pot modular el sistema immunitari en limitar la inflamació, però uns nivells elevats de cortisol continuats en el temps poden provocar inflamació i debilitar el sistema immunitari.
- Pressió arterial: els nivells de cortisol elevats poden causar hipertensió arterial, mentre que els nivells baixos determinen l’aparició d’hipotensió.
- Cicle son-vigília: el cortisol participa en el ritme circadiari, augmenta els seus nivells en despertar i els redueix durant la nit.
Com es regulen els nivells de cortisol?1
La producció de cortisol a les glàndules suprarenals la controla el sistema hipotàlem-hipòfisi al cervell. Quan disminueixen els nivells de cortisol, l’hipotàlem secreta l’hormona alliberadora de corticotropina (CRH, per les sigles en anglès), cosa que determina la producció d’hormona adrenocorticotròpica (ACTH) per part de la hipòfisi, que alhora activa les glàndules suprarenals perquè produeixin i alliberin cortisol.
Per mantenir uns nivells adequats de cortisol és indispensable un funcionament correcte d’hipotàlem, hipòfisi i glàndules suprarenals.
Nivells normals de cortisol1-3
Els nivells de cortisol a l’organisme se solen mantenir estables dins uns límits, si bé fluctuen al llarg del dia, seguint una evolució de tipus circadiari. Els nivells alts o baixos de cortisol o l’alteració del ritme circadiari poden determinar conseqüències negatives per a la salut.
Quan se sospita que els nivells de cortisol no són normals, es pot fer una prova de cortisol per mesurar els seus nivells en sang, orina o saliva.
Els valors normals de cortisol depenen del moment del dia en què es mesuren i el context clínic de la persona. També hi pot haver variabilitat entre diferents laboratoris i sol ser necessari repetir la prova diverses vegades.
Els valors normals de cortisol a la sang en una mostra presa cap a les 8 del matí se situen en 5 a 25 µg/dL (138 a 690 nmol/L).
Cortisol alt1-3
Uns nivells de cortisol per sobre del normal podrien estar causats per les situacions següents:
- Malaltia de Cushing: la hipòfisi produeix massa hormona corticotropina, a causa del creixement excessiu d’aquesta glàndula o d’un tumor.
- Síndrome de Cushing ectòpica: un tumor extern a la hipòfisi o les glàndules suprarenals produeix massa corticotropina.
- Tumor a la glàndula suprarenal: amb producció excessiva de cortisol.
- Tractaments amb dosis elevades de medicaments corticosteroides: algunes formulacions poden elevar el valor en sang i altres inhibir el cortisol endogen.
- Malaltia aguda.
- Estrès.
Cortisol baix1, 3
Uns nivells de cortisol inferiors al normal poden estar causats per diverses situacions, que inclouen:
- Malaltia d’Addison: patologia autoimmune en què el sistema immunitari ataca les glàndules suprarenals. Una infecció o hemorràgia a les glàndules suprarenals també pot provocar una deficiència de cortisol.
- Hipopituïtarisme: la hipòfisi no dona el senyal a la glàndula suprarenal per produir prou cortisol.
- Inhibició de la hipòfisi o les glàndules suprarenals: a causa del tractament amb medicaments glucocorticoides o quimioteràpia, entre d’altres.
Signes i símptomes dels nivells anormals de cortisol1, 2
En la majoria dels casos, nivells alts de cortisol de manera temporal no produeixen símptomes clínics. No obstant això, els signes i símptomes de nivells molt alts de cortisol continuats en el temps, com els que acompanyen la síndrome de Cushing, poden incloure:
- Augment de pes, amb acumulació de greix a la cara (el que s’anomena cara de lluna plena) i l’abdomen.
- Dipòsits de greix entre els omòplats i la base del coll, amb l’aparició de l’anomenada gepa.
- Aparició d’estries violàcies al ventre.
- Debilitat muscular en braços i cuixes (específicament a la part superior).
- Hiperglucèmia que pot desembocar en diabetis de tipus 2.
- Hipertensió arterial o empitjorament de les xifres de tensió.
- Hirsutisme o creixement excessiu de borrissol en dones.
- Debilitament ossi amb l’aparició d’osteoporosi i fractures òssies.
Pel contrari, uns nivells baixos de cortisol, o insuficiència suprarenal, poden determinar l’aparició de la simptomatologia següent:
- Fatiga.
- Pèrdua de gana i de pes.
- Hipotensió.
- Hipoglucèmia.
Cortisol i estrès1, 4, 5
L’organisme allibera cortisol en experimentar situacions d’estrès, ja sigui estrès agut, crònic o traumàtic, cosa que permet mantenir-se en estat d’activitat i alerta. L’hormona estimula l’alliberament de glucosa per part del fetge, cosa que proporciona energia ràpida per atendre la situació d’estrès. L’impacte i la reacció davant de situacions estressants és diferent en cada persona i depèn de factors genètics i de les experiències vitals prèvies, especialment davant d’esdeveniments traumàtics.
Tot i això, quan els factors que provoquen estrès s’estableixen de forma crònica, l’estat d’alerta roman actiu, cosa que provoca una exposició continuada al cortisol i altres hormones relacionades amb l’estrès que incrementen el risc de diversos problemes de salut, incloent-hi:
- Malalties cardiovasculars.
- Augment de pes i obesitat.
- Dolor muscular i de cap.
- Problemes digestius.
- Alteracions del son.
- Ansietat i depressió.
- Problemes de memòria i concentració.
- Problemes d’addicció.
Recomanacions per mantenir uns nivells adequats de cortisol1, 4-6
Quan s’assoleixen uns nivells patològics de cortisol, com els provocats per la síndrome de Cushing, caldrà un tractament específic i individualitzat per tractar la causa. En aquests casos, a més del cortisol elevat a la sang, el diagnòstic s’estableix a partir de la constatació d’altres proves clíniques alterades.
En cas que els nivells de cortisol elevats siguin conseqüència de l’exposició crònica a l’estrès, pot ajudar a controlar-los seguir una sèrie de pautes i recomanacions, entre les quals destaquen:
- Procurar dormir prou i tenir un descans reparador: els trastorns del son, com els provocats per l’insomni o el treball nocturn, poden contribuir a elevar els nivells de cortisol.
- Practicar activitat física amb regularitat: l’exercici físic habitual contribueix a millorar la qualitat del son i reduir l’estrès.
- Seguir una alimentació saludable: variada i rica en aliments vegetals, greixos saludables i antioxidants pot tenir efectes beneficiosos per a la salut i el benestar.
- Practicar exercicis de respiració i relaxació: la respiració profunda controlada pot estimular el sistema nerviós parasimpàtic, i ajuda a reduir els nivells de cortisol. També pot ser positiu el ioga, la meditació o el tai-txi.
- Realitzar i participar en activitats de gaudi i diversió i potenciar el sentit de l’humor: passar-ho bé i riure estimulen l’alliberament d’endorfines i redueixen l’alliberament de cortisol.
- Promoure i mantenir les relacions saludables i el suport social: les relacions tenses i crispades poden contribuir a causar estrès, mentre que una xarxa social àmplia i positiva contribueix a esmorteir-lo.
- Buscar assessorament professional: consultar un psicòleg pot ser útil per controlar l’estrès.
- Evitar els tòxics: com el consum d’alcohol, tabac o drogues.
En qualsevol cas, quan apareixen símptomes relacionats amb nivells alts o baixos de cortisol, és important consultar-ho amb un professional sanitari.
En definitiva, el cortisol és una hormona que pot estar augmentada o disminuïda per diverses patologies o circumstàncies. L’estrès crònic també pot causar uns nivells elevats que poden ser perjudicials per a la salut. Uns hàbits saludables que contrarestin l’estrès poden contribuir a mantenir uns nivells adequats de cortisol.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei de Consultes Digitals 24 h: Medicina General, on en podràs obtenir més informació.
Referències:
1 Cortisol. Cleveland Clinic. Febrer, 2025.
2 Prueba de cortisol. MedlinePlus. Desembre, 2024.
3 Examen de cortisol en la sangre. MedlinePlus. Abril, 2025.
4 El estrés crónico es un riesgo para la salud. Mayo Clinic. Mayo, 2026.
5 Understanding the stress response. Harvard Health Publishing. Abril, 2024.
6 Síndrome de Cushing. Clínica Universidad de Navarra. Consultat el juliol, 2026.
