Ofegament: com cal actuar i com es pot prevenir

Publicat:
 •
Share

Salut pràctica
Accidents infantils
Verano

Descobreix què és un ofegament i com es pot prevenir – Adeslas Salut i Benestar

En aquest post parlarem de l’ofegament, els seus símptomes, les causes, com cal actuar en aquesta situació i com es pot prevenir.

L’ofegament és la tercera causa de mort accidental a tot el món, i això suposa que unes 236.000 persones moren cada any arreu del món per accidents d’aquest tipus. Aquest problema afecta principalment infants, homes i persones en països en vies de desenvolupament, tot i que ningú no està exempt de poder ofegar-se.1,2 

Què és l’ofegament?

L’ofegament és l’asfíxia o falta de respiració deguda a la immersió total o parcial en un líquid, que provoca una obstrucció de la via aèria i la penetració de líquid als pulmons, que pot causar la mort.3,4 

Els casos més greus es produeixen en quedar immers a l’aigua, en piscines, al mar, zones recreatives aquàtiques, espais naturals amb aigua i banyeres. 

La persona que s’ofega conté la respiració, les cordes vocals pateixen un espasme (espasme laringi) que impedeix la respiració i tendeix a agitar-se bruscament. Després, a mesura que l’aigua penetra als pulmons, l’agitació es va debilitant, els reflexos de la via aèria desapareixen i els pulmons s’entollen. En els infants, tot això pot passar en menys d’un minut, mentre que els adults poden estar una mica més en aquest estat de supervivència.3,4 

Durant el procés d’ofegament poden aparèixer símptomes com ara:5 

  • Inflor abdominal
  • Cara blavenca, especialment a la zona dels llavis (cianosi) 
  • Dolor toràcic 
  • Pell freda i pàl·lida 
  • Confusió i atordiment 
  • Tos amb esput espumós i rosat
  • Irritabilitat
  • Aturada respiratòria 
  • Agitació i panteix
  • Pèrdua de coneixement 
  • Vòmits

Per què es produeix?

La majoria dels ofegaments són accidentals, tot i que en alguna ocasió poden ser un intent de suïcidi. Les causes més freqüents d’ofegament són:3,5 

  • Cansament excessiu en intentar nedar llargues distàncies. 
  • Nadar en aigües profundes i turbulentes. 
  • Donar-se un cop al cap estant a l’aigua.
  • Patir convulsions a l’aigua. 
  • Patir un atac cardíac a l’aigua.
  • No saber nedar. 
  • Consum d’alcohol o drogues abans de banyar-se. 
  • No fer servir armilla salvavides. 
  • Deixar un infant a prop de l’aigua sense vigilància.
  • Prolongar una immersió més enllà de la capacitat de romandre submergit.

Com es pot prevenir l’ofegament en diferents situacions?

Per evitar que passi, has de recordar aquestes recomanacions:3

  • Procura nedar en zones vigilades. 
  • Evita els capbussaments en zones poc profundes.
  • No facis actes perillosos a l’aigua (aguantar la respiració, nedar en aigües turbulentes, nedar llargues distàncies).
  • No et banyis en aigües gaire fredes o surt de l’aigua si sents molt de fred. 

A més, en els infants, també és important:1,3,5  

  • Portar-los a classes de natació perquè aprenguin a nedar i les normes bàsiques de seguretat. 
  • No deixar que es banyin sols sense supervisió, ni tan sols en el moment de banyar-se a casa ni en piscines petites de plàstic o inflables.
  • No deixar recipients amb aigua, com per exemple cubells o neveres portàtils, a prop d’ells sense vigilància. Els nadons i els infants es poden ofegar amb només uns centímetres d’aigua. 
  • Tapar l’inodor amb un dispositiu de seguretat.
  • Col·locar tanques o barreres al voltant de piscines o zones d’aigua.
  • Posar-los armilles salvavides o dispositius de flotació personal homologats.

Què cal fer en cas d’ofegament? Primers auxilis i atenció sanitària 

En cas que sigui massa tard i ja s’hagi produït l’ofegament, el més important és treure la persona de l’aigua al més aviat possible. Per fer-ho, cal prendre les mesures següents:4,5 

  • Fes el rescat sense posar en perill la teva vida; per fer-ho has de tenir una bona capacitat física. 
  • Llença’t a l’aigua amb un objecte al qual et puguis agafar, com un pal salvavides, una taula de surf o una corda unida a un objecte flotant. 
  • Si el rescat és en aigües poc profundes, intenta fer alguna respiració boca a boca durant el trasllat a la vora, netejant abans la via aèria de la víctima.
  • No giris ni dobleguis el coll de la víctima, cal tractar-la com si tingués una lesió cervical.
  • Una vegada a la vora, tracta de mantenir la persona calmada i immòbil.
  • Demana ajuda sanitària immediatament.
  • Mentre arriben els serveis sanitaris, retira-li la roba humida i tapa’l per evitar la hipotèrmia.
  • Si la víctima no respira i no té pols, fes-li la reanimació cardiopulmonar (RCP) fins que arribi l’ajuda sanitària. 
  • Si la persona ofegada comença a respirar de manera espontània, col·loca-la en la posició lateral de seguretat i queda’t amb ella fins que arribi l’ajuda sanitària.

Quan arribin els serveis d’emergències:5

  • Examinaran la víctima, encara que sembli que està bé. Durant l’estona que ha estat a l’aigua s’han pogut produir complicacions pulmonars, desequilibri dels electròlits sanguinis, traumatismes o alteracions del ritme cardíac, entre d’altres, i per això cal traslladar-la a un hospital per a valoració.

Els socorristes, professionals amb formació en tècniques de seguretat a l’aigua, reanimació i rescat, són essencials per prevenir ofegaments, per la qual cosa nedar en zones supervisades és molt més segur que fer-ho en llocs no supervisats.3

 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Pla de prevenció d’accidents, en el qual en pots obtenir més informació.     

 

 

Referències:

1Ahogamientos. OMS. Abril 2021.

2Prevenir los ahogamientos: guía práctica. OMS. Consultat el març del 2023. 

3Ahogamiento. Manual MSD. Febrer 2021. 

4Ahogamiento. Clínica Universitat de Navarra. Consultat el març del 2023. 

5Casi ahogamiento. Medline Plus. Novembre 2021.