Resiliència: què és i com es pot desenvolupar

Publicado:
15/10/2025
4 min

Salut pràctica
Resiliència

Resiliència: què és i com es pot desenvolupar - Adeslas Salut i Benestar

En aquest article parlarem sobre la resiliència, els factors relacionats amb el seu desenvolupament i també l’impacte que pot tenir sobre la salut i el benestar emocional. Finalment, farem algunes recomanacions per desenvolupar i augmentar la resiliència.

És ben coneguda la capacitat de l’ésser humà per mantenir un funcionament psicològic, social i laboral malgrat patir esdeveniments greus i adversos a la vida. L’explicació principal es troba en el concepte de resiliència.¹

Què és la resiliència?^2-6

La resiliència és la capacitat de superar les adversitats, adaptar-s’hi i recuperar-se’n, i ser capaços de tenir un desenvolupament exitós tot i les circumstàncies adverses, els traumes o les fonts importants d’estrès.

Es tracta d’un procés dinàmic i actiu, influït per diversos factors, incloent-hi la genètica, el sexe, les hormones i els mecanismes que regulen la fisiologia de l’estrès.

La resiliència no es pot considerar una qualitat extraordinària, ja que pot ser apresa. Com qualsevol habilitat i estratègia de maneig emocional i personal, inclou conductes, pensaments i accions que es poden desenvolupar i enfortir amb entrenament i treball.

Quins factors es relacionen amb el desenvolupament de la resiliència?^{1, 5}

Són diversos els factors que poden contribuir al desenvolupament de la resiliència. Un dels més importants, segons les investigacions, és el suport social i familiar.

Les relacions basades en l’amor i la confiança, que ofereixen estímuls positius i seguretat, poden contribuir a afirmar la resiliència de la persona.

Altres factors relacionats amb la resiliència que les persones poden desenvolupar inclouen:

La capacitat per fer plans realistes i dur-los a terme.
Tenir una visió positiva d’un mateix i autoconfiança.
Posseir habilitats de comunicació i resolució de problemes.
La capacitat per manejar sentiments i impulsos intensos.

D’altra banda, les investigacions que s’han centrat en els fonaments biològics de la resiliència assenyalen la intervenció de diversos neurotransmissors, neuropèptids, factors neurotròfics i hormones perifèriques (com el cortisol i les hormones gonadals). A més, els estudis de neuroimatge han identificat diverses regions cerebrals implicades en la resiliència, com l’escorça prefrontal, el cos estriat, l’hipocamp i l’amígdala, entre d’altres. També s’han suggerit contribucions del sistema immunitari i el microbioma intestinal.

Impacte sobre la salut i el benestar emocional^{4, 7, 8}

La resiliència és la capacitat d’adaptar-se positivament als canvis i resistir l’impacte negatiu dels factors estressants, fet que pot tenir una repercussió positiva enfront dels problemes de salut.

En aquest sentit, les investigacions indiquen que la resiliència psicològica s’associa amb més benestar físic i mental, i també un envelliment més saludable.

De la mateixa manera, un nivell elevat de resiliència pot ser rellevant per pal·liar les conseqüències negatives de les malalties cròniques i la consegüent discapacitat.

D’altra banda, una faceta de la resiliència, la resiliència física, s’ha associat amb el risc de mortalitat a mesura que les persones envelleixen. Diverses investigacions han aprofundit en la relació entre la resiliència física i l’envelliment biològic i han assenyalat que una disminució de la resiliència podria augmentar la susceptibilitat a la mortalitat.

Finalment, la resiliència pot contribuir a promoure una bona salut mental i prevenir trastorns como la depressió i l’ansietat.

Recomanacions per augmentar la resiliència^{1, 3, 5, 6, 8}

Hi ha un seguit d’estratègies i recomanacions centrades en factors clau que poden contribuir al desenvolupament i el creixement de la resiliència. En destaquen:

Mantenir una actitud positiva i un optimisme realista:
- Molts esdeveniments negatius són inevitables, però es pot canviar la manera d’interpretar-los i de reaccionar-hi.
- L’actitud positiva implica cultivar una bona visió d’un mateix i la pròpia capacitat per resoldre problemes.
Ser flexible en la forma de pensar i aprendre a replantejar les situacions:
- El canvi és part de la vida. Cal acceptar les circumstàncies que no es poden canviar i enfocar-se en les que sí que es poden modificar.
- En situacions estressants cal intentar equilibrar els pensaments adoptant una perspectiva àmplia. Això contribueix a utilitzar més la part racional del cervell en detriment de l’emocional.
Establir els valors morals propis i prendre decisions que hi siguin conseqüents:
- L’estrès pot sorgir quan les accions no estan alineades amb els valors. Cal identificar els valors principals i assegurar-se que les accions que s’emprenen hi estan alineades.
Buscar un model a seguir que sigui resilient i inspirador:
- Conèixer històries reals i properes de resiliència pot servir d’ajuda per fer créixer la capacitat pròpia.
Enfrontar les pors en lloc d’evitar-les i enfocar-se cap al que es vol:
- Quan es pateix ansietat, estrès o esgotament, es tendeix a evitar les situacions que incomoden. Cal sortir de la zona de confort i fer un pas cap al que es vol, malgrat la por.
Desenvolupar estratègies actives per afrontar els desafiaments:
- Revisar com s’han afrontat els problemes en el passat i identificar què ha resultat positiu per superar-los.
- No enfocar-se en grans èxits difícils d’aconseguir, sinó plantejar-se petits objectius a curt termini que poden arribar a objectius més grans.
- Entrenar de manera constant i rigorosa diferents aspectes que es volen millorar.
Construir i cuidar una xarxa de suport social sòlida:
- Tenir bones relacions amb familiars, amics i persones properes, per disposar de suport i ajuda.
- Formar part de grups a la comunitat o prestar ajuda a altres col·lectius que ho necessitin.
Prioritzar el benestar físic, cuidar la salut i parar atenció a les necessitats pròpies:
- Fer activitats per gaudir i relaxar-se, practicar exercici físic, meditar i tenir cura de la salut física i mental.
- Procurar un descans adequat, mantenir una alimentació saludable i manejar i gestionar l’estrès.
Reconèixer les pròpies fortaleses i potenciar-les al màxim:
- En la lluita contra l’adversitat les persones poden aprendre coses sobre si mateixes i sentir que han crescut personalment.
Buscar i demanar ajuda quan calgui:
- Rebre ajuda quan es necessita és crucial per desenvolupar la resiliència. Un professional de la psicologia pot servir d’ajuda per desenvolupar una estratègia adequada per avançar.

En definitiva, la resiliència és la capacitat psicològica de sobreposar-se a les adversitats que es veu influïda per factors biològics, psicològics i ambientals. Es pot aprendre i desenvolupar, i les seves implicacions poden arribar fins a la salut física i mental de les persones.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Assessorament Psicoemocional, en el qual en pots obtenir més informació.