Dermatitis seborreica i crosta làctia: per què apareixen i com s’hi ha d’actuar?
- Pódcast
- Niños
La crosta làctia és molt comuna els primers mesos de vida, però no tots els pares saben com enfrontar-s’hi. En aquest episodi de Sin Cita Previa t’expliquem què és, quina n’és la causa, si cal tractar-la i com es diferencia de la dermatitis seborreica en infants grans.
Què és la crosta làctia i per què es produeix?
La crosta làctia és el termecol·loquial per referir-nos a la dermatitis seborreica infantil localitzada al cuir cabellut. Es caracteritza per la presència d’escames gruixudes, groguenques o blanquinoses, adherides i sovint amb aspecte gras, que es poden acompanyar d’eritema subjacent. És una patologia benigna, autolimitada i freqüent en lactants, especialment durant els primers mesos de vida, amb una prevalença que pot arribar fins al 44% en menors de 12 mesos, tot i que és més comuna en menors de 3 mesos.
La causa exacta de la crosta làctia no és clara del tot, però es considera que resulta d’una combinació de factors:
- L’activitat augmentada de les glàndules sebàcies és estimulada per hormones maternes que el nadó rep durant l’embaràs, amb la sobreproducció consegüent de seu.
- La colonització cutània per llevats del gènere Malassezia.
- Una resposta inflamatòria local.
No té relació amb la llet materna o de fórmula, ni tampoc s’associa a mala higiene, al·lèrgies alimentàries ni al tipus de xampú que es fa servir.
Símptomes i tractament de la crosta làctia
Sovint, a sota de les escames de la crosta làctia, ens podem trobar amb una zona eritematosa. Generalment no hi ha prurit ni molèstia en altres sistemes de l’organisme, sinó que el lactant sol estar asimptomàtic fora del que són les lesions cutànies.
En casos més extensos, hi pot haver afectació d’altres àrees seborreiques, com ara les celles i els plecs retroauriculars.
Tendeix a desaparèixer sola abans del primer any de vida, però si crida molt l’atenció o impedeix el creixement del pèl, convé tractar-la.
El tractament d’aquesta patologia benigna i autolimitada es basa principalment en mesures conservadores. En primer lloc, es poden utilitzar emol·lients suaus, com l’oli mineral, vaselina o olis vegetals, aplicats per estovar les escames, seguits d’un rentat suau i remoció mecànica amb un raspall tou o una pinta fina. En la majoria dels casos, amb aquestes mesures n’hi ha prou.
Si la resposta a aquesta primera línia de tractament és insuficient o hi ha una inflamació significativa, es pot considerar l’aplicació de corticoides tòpics de baixa potència (hidrocortisona 1% en crema o loció, per períodes curts de fins a 1-2 setmanes), sempre que estiguin prescrits per l’equip sanitari responsable.
En casos excepcionals, s’han utilitzat xampús antifúngics (per exemple, bifonazol 1%) amb una bona tolerància i eficàcia. No es recomana l’ús rutinari d’antifúngics tòpics ni de corticoides potents en lactants.
Les escames no s’han de gratar o arrencar amb la mà, ja que fer-ho pot danyar la pell.
La dermatitis seborreica en nens grans o adolescents
La dermatitis seborreica en aquests grups d’edat acostuma a manifestar-se com a escames fines o gruixudes, blanquinoses o groguenques, d’aspecte gras, acompanyades d’eritema i, freqüentment, prurit.
Les lesions solen estar localitzades no tan sols al cuir cabellut, sinó també en àrees seborreiques com la cara (especialment solcs nasolabials, celles i entre aquestes i l’arrel del nas), el conducte auditiu extern, la part superior del tronc i els plecs.
L’afectació pot ser més crònica, amb tendència a recurrències i exacerbacions, a diferència del curs autolimitat en lactants.
No és contagiosa ni tampoc està relacionada amb la higiene. Es tracta d’una inflamació crònica de la pell, amb un impacte psicosocial important, influïda per diversos factors:
- Proliferació del fong Malassezia (que tots tenim a la pell)
- Més activitat de les glàndules sebàcies induïdes pels andrògens
- Predisposició genètica
- Estrès
- Canvis hormonals
Tractament de la dermatitis seborreica
A diferència de la crosta làctia, la dermatitis seborreica síque requereix tractament quan provoca molèsties o problemes de tipus psicosocial.
La primera línia de tractament per al cuir cabellut són els xampús amb agents antifúngics (com ketoconazole, sulfur de seleni o piritionat de zinc), usats 2-3 vegades per setmana fins al control i després de forma intermitent per al manteniment. Per a lesions a la cara i altres àrees, els antifúngics tòpics (crema de ketoconazole o ciclopirox) són eficaços i segurs per a ús prolongat.
En casos amb inflamació significativa, es poden fer servir corticoides tòpics de baixa i mitja potència (hidrocortisona, desonida, triamcinolona) en cursos curts (1-2 setmanes) per controlar brots, però evitant l’ús prolongat per risc d’atròfia de la pell i altres efectes adversos. Els inhibidors de la calcineurina tòpics (tacrolimús, pimecrolimús) són una alternativa útil en àrees sensibles (cara, plecs) o quan es requereix tractament recurrent, amb una eficàcia comparable als corticoides i un perfil de seguretat acceptable.
Coneix-ne tots els detalls en el nou episodi de Sin Cita Previa. Escolta’l ara!
Referències:
1Crosta làctia i dermatitis seborreica, de Sin Cita Previa, amb Dos Pediatras en Casa. Juny 2025.
