Mal d’altura: què és i com es pot prevenir?

Publicat:
Share

Salud Práctica
Deporte
Ejercicio

Descobreix què és i com prevenir el mal d’altura  Adeslas Salut i Benestar

En aquest post explicarem què és el mal d’altura, quins en són els símptomes i les complicacions, a més de com el podem prevenir i tractar si calgués.


A mesura que augmenta l’altitud, la pressió atmosfèrica es redueix i hi ha menys oxigen disponible a l’aire que respirem. Aquesta falta d’oxigen és la causa del mal d’altura o mal de muntanya, un trastorn que pateix aproximadament el 25% de les persones que ascendeixen fins a 2.500 metres d’altitud. El percentatge d’afectats pel mal d’altura augmenta fins al 70% en els ascensos per sobre de 4.500 metres.1-3

Què és el mal d’altura?1-3

El mal d’altura és un trastorn causat per la hipòxia, és a dir, la manca d’oxigen a l’organisme, que pot aparèixer quan s’ascendeix a altituds elevades. Normalment afecta esportistes com esquiadors o alpinistes, però pot afectar qualsevol persona que pugi a zones de gran altitud, tant si és en el context d’una activitat esportiva com si no.

El risc de patir mal d’altura augmenta com més ràpid i brusc sigui l’ascens, tot i que hi ha altres factors que també augmenten les probabilitats que aparegui, com ara:

  • Viure habitualment al nivell del mar o a una altitud inferior a 900 metres.
  • Haver patit mal d’altura prèviament.
  • Ascendir a altituds elevades massa de pressa.
  • Fer grans esforços en altituds elevades.
  • Consumir alcohol o altres substàncies.
  • Patir problemes cardíacs o pulmonars.
  • Dormir a una altitud massa elevada.

Símptomes i complicacions del mal d’altura2-4

La forma més lleu i habitual del mal d’altura es coneix com a mal agut de muntanya i sol presentar símptomes temporals i d’escassa gravetat. Normalment es produeix a partir d’una altitud de 2.500 metres, però en persones més sensibles es pot donar a menys altura. Els símptomes més habituals són els següents:

  • Mal de cap.
  • Sensació de mareig o vertigen.
  • Fatiga i debilitat.
  • Poca gana.
  • Nàusees o vòmits.
  • Problemes per dormir.
  • Dificultat per respirar a l’hora de fer un esforç.
  • Pols accelerat.

També és possible que apareguin altres símptomes més greus, com per exemple:

  • Confusió.
  • Falta de coordinació.
  • Disminució de l’estat de consciència.
  • Tos amb expectoració de sang.
  • Pal·lidesa o cianosi (pell blavosa).
  • Dificultat per respirar en repòs.

En alguns casos, aquests símptomes poden evolucionar amb rapidesa i causar lesions greus i potencialment mortals, com l’acumulació de líquid al cervell (edema cerebral de les altures), i la persona fins i tot podria entrar en coma. L’acumulació de líquid es podria produir també als pulmons. En aquest cas, parlaríem d’edema pulmonar de les altures. Aquest últim es dona normalment en ascensos per sobre dels 2.500 metres.

Prevenció i tractament del mal d’altura2,3,5,6,7

Hem de ser conscients que el risc de patir mal d’altura està present cada vegada que viatgem o fem un ascens a una altura superior al lloc de procedència. La mesura més eficaç per prevenir el mal d’altura és fer l’ascens de manera gradual i planificada, al llarg de diversos dies i establint jornades de descans a mesura que s’avança perquè el cos s’hi aclimati. Aquesta mesura és clau, especialment en el cas d’ascensos per sobre dels 2.500 metres, que normalment es deuen a pràctiques esportives com l’alpinisme. Si no es pot planificar un ascens progressiu, és recomanable consultar un professional sanitari abans de fer l’activitat.

A més, es poden prendre altres precaucions que ajudaran a prevenir el mal d’altura:

  • Beure líquids abundants i amb freqüència.
  • No consumir alcohol.
  • No fer grans esforços ni exercici físic d’alta intensitat durant les primeres hores després de pujar a gran altitud. En cas de presentar símptomes de mal d’altura, cal descansar i aturar l’ascens fins que s’aconsegueixi una aclimatació correcta, o fins i tot començar el descens.

En general, els símptomes del mal d’altura acostumen a desaparèixer quan es baixa d’altitud. No obstant això, en alguns casos es poden necessitar altres tractaments, que van relacionats amb una gravetat més gran del quadre o amb situacions especials, com l’ascens per sobre dels 3.000 metres, com ara:

  • Administració d’oxigen.
  • Fàrmacs específics i inhaladors.
  • Ús d’una cambra hiperbàrica portàtil (si se’n disposa).
  • En cas de no respondre a aquestes mesures, cal traslladar-se immediatament a un centre sanitari equipat per al tractament d’aquests casos.

 

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, en el qual en pots obtenir més informació.

 

 

Referències:

1Mal de muntanya. Què és? Hospital Clínic Barcelona. Consultat el setembre del 2023.

2Mal de altura. Manual MSD. Novembre 2022. 

3Mal agudo de montaña. Medline Plus. Novembre 2021.

4Mal de muntanya. Símptomes. Hospital Clínic Barcelona. Consultat el setembre del 2023. 

5Mal de muntanya. Prevenció. Hospital Clínic Barcelona. Consultat el setembre del 2023. 

6Mal de muntanya. Tractament. Hospital Clínic Barcelona. Consultat el setembre del 2023

7Reglas sanitarias generales para montañeros. Comissió Mèdica de la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme. Consultat l’octubre del 2023.