Aliments ultraprocessats: com els podem identificar i com en podem reduir el consum
En aquest article parlarem sobre els aliments processats, què són i de quina manera afecten l’alimentació a escala global. Repassarem quines són les conseqüències per a la salut del seu consum excessiu i donarem algunes recomanacions perquè estiguin menys presents en la nostra alimentació.
El panorama alimentari global ha experimentat una transformació significativa en les darreres dècades. Els patrons tradicionals, basats en aliments frescos i en la cuina domèstica han estat desplaçats per l’àmplia oferta de productes industrials preparats per consumir. Aquest canvi no és innocu: l’apogeu dels aliments ultraprocessats es vincula estretament amb l’augment de les malalties cròniques associades a l’alimentació i amb l’augment de la mortalitat.1
A Espanya, la contribució energètica dels aliments ultraprocessats a la compra total d’aliments a les llars gairebé es va triplicar al llarg de tres dècades, passant de l’11,0 al 31,7 %,1 encara que és probable que el consum actual sigui més elevat.
Què són els aliments ultraprocessats?1, 2
Els aliments ultraprocessats són productes elaborats a partir de substàncies derivades d’aliments amb un contingut escàs o nul d’aliments complets, que inclouen additius amb l’objectiu d’estendre la seva vida útil, incrementar-ne la palatabilitat i incrementar-ne el consum. Aquests tenen com a signe característic haver perdut la matriu alimentària, el complex entramat fisicoquímic en què es troben els nutrients de manera natural. Aquesta estructura original es desintegra mitjançant processos industrials tèrmics i mecànics.
Els processos i ingredients emprats per a l’elaboració d’aliments ultraprocessats estan dissenyats per crear productes molt rendibles, a punt per consumir, que poden desplaçar plats i menjars tradicionals.
A més, solen tenir un envàs atractiu que inclou declaracions de propietats saludables.
Classificació, identificació i exemples d’aliments ultraprocessats1-3
Classificar els aliments en funció del grau de processament no és senzill, ni hi ha cap definició legal específica per al concepte d’aliment ultraprocessat. En aquest sentit, diferents grups de recerca han creat sistemes de classificació, entre els quals el sistema NOVA és un dels més utilitzats. Aquest divideix tots els productes alimentaris en quatre grups principals en funció del seu grau de processament industrial, el quart dels quals és el dels aliments i begudes ultraprocessats.
Quant a la seva identificació, els aliments ultraprocessats contenen substàncies alimentàries d’ús industrial gairebé exclusiu que el sistema NOVA anomena marcadors específics d’ultraprocessat, de manera que la seva presència els pot ajudar a identificar-los. S’hi inclouen els aïllats de proteïnes vegetals, carns separades mecànicament, midons i olis modificats, i també els additius sensorials, com ara colorants, aromes, potenciadors del sabor, edulcorants no ensucrats i emulgents.
Els aliments ultraprocessats són productes a punt per escalfar o consumir. Alguns exemples comuns inclouen:
- Refrescs carbonatats i begudes energètiques
- Sucs i begudes de fruites reconstituïdes
- Begudes de cacau i altres begudes làcties modificades
- Iogurts aromatitzats
- Confiteria, brioixeria, pastisseria, galetes industrials i barretes energètiques
- Margarines i salses
- Carns o peixos curats amb nitrits o nitrats
- Productes reconstituïts de pollastre, carn i peix, salsitxes, frànkfurts i embotits
- Sopes, fideus i postres instantanis en pols
- Fórmules infantils i productes de continuació
- Productes relacionats amb la salut i l’aprimament, com ara batuts i productes substitutius d’àpats en pols
- Aperitius dolços o salats
- Pans envasats de producció massiva i cereals per esmorzar
- Gelats
- Substituts de carn d’origen vegetal
- Productes precuinats a punt per escalfar, com hamburgueses, pasta, pizzes, etc.
Diferències entre ultraprocessats: són tots iguals?1, 4
Els aliments ultraprocessats comprenen una àmplia gamma de productes que varien considerablement en composició, processament i impacte per a la salut.
Són diversos els factors que poden determinar l’impacte que té un aliment ultraprocessat per a la salut. Els més rellevants són la composició nutricional, el nivell de degradació de l’estructura original de l’aliment i el pes que cadascú arribi al patró alimentari global. D’aquesta manera, alguns aliments ultraprocessats es poden considerar superiors a altres. Per exemple, iogurts, cereals d’esmorzar i pans envasats es poden considerar millors que refrescs, galetes i productes carnis reconstituïts.
És per això que no s’ha d’associar com a norma general la condició d’ultraprocessat amb baixa qualitat nutricional. Un exemple en són les llets de fórmula infantil; però sí que cal tenir en compte que, dins de cada categoria d’aliments, la composició i les característiques de les versions ultraprocessades seran inferiors a les versions sense processos intensos.
Efecte del consum d’aliments ultraprocessats sobre la salut1, 3, 5
Els aliments ultraprocessats estan dissenyats per ser sensorialment molt apetitosos, fet que pot contribuir a un consum excessiu. La majoria téuna elevada densitat energètica, un alt contingut en sucres lliures, greixos trans i sodi, i el consum determina un augment en la ingesta de compostos tòxics, disruptores endocrinos i barreges d’additius alimentaris potencialment perjudicials. També es caracteritzen per una baixa aportació de fibra, vitamines i compostos bioactius.
A més, el consum d’aquest tipus de productes degrada considerablement la qualitat de la dieta i desplaça el consum d’aliments frescos, amb la reducció de la ingesta de fitoquímics protectors de la salut.
L’evidència acumulada en múltiples investigacions vincula un consum elevat d’ultraprocessats amb riscos significatius a gairebé tots els sistemes orgànics i s’associa amb un augment del risc de patologies que inclouen, entre d’altres:
- Sobrepès i obesitat
- Malalties metabòliques com diabetis de tipus 2, hipertensió i dislipèmia
- Malalties cardiovasculars com la malaltia coronària i accidents cerebrovasculars
- Malaltia renal crònica
- Trastorns mentals, especialment depressió
- Malaltia de Crohn
- Càncer
Tot això comporta un augment del risc de la mortalitat per totes les causes.
Recomanacions per reduir el consum d’aliments ultraprocessats1, 6, 7
La responsabilitat sobre el consum excessiu d’aliments ultraprocessats no ha de recaure exclusivament en el consumidor. Les autoritats públiques, governs i institucions sanitàries tenen l’obligació de posar en marxa polítiques que promoguin i protegeixin els patrons alimentaris basats en la varietat d’aliments naturals i la seva preparació en plats i menjars, i intentar que no es produeixin ni es consumeixin tants ultraprocessats.
Per al dia a dia, algunes de les recomanacions per ajudar a disminuir-ne el consum són:
- Prioritzar una alimentació saludable basada en aliments frescos i/o mínimament processats: fruites, verdures, llegums, cereals integrals, fruita seca, peix i carn fresca (evitant les opcions processades i llistes per al consum).
- Disposar d’opcions saludables a casa: tenir a mà aliments poc processats i que no requereixin de gran preparació (fruita fresca, fruita seca, iogurt natural, etc.) redueix la temptació de recórrer a snacks ultraprocessats.
- Planificar els àpats amb antelació: organitzar menús setmanals permet evitar recórrer a solucions ràpides basades en productes preparats i facilita una compra més conscient.
- Cuinar més i dependre menys de productes preparats per consumir: preparar plats i menjars des de zero permet controlar els ingredients i reduir l’exposició a additius i altres substàncies poc interessants nutricionalment parlant.
- Aprendre a llegir les etiquetes nutricionals: la presència de llargues llistes d’ingredients, additius o components desconeguts a les etiquetes sol indicar que es tracta d’un aliment ultraprocessat.
- Vigilar l’exposició a aliments ultraprocessats en els més petits. Durant la primera infància es formen les preferències gustatives, per tant, l’exposició constant a aquest tipus de productes pot condicionar les preferències a nivell organolèptic per a tota la vida. A més, sol ser una etapa d’especial vulnerabilitat al màrqueting agressiu associat als ultraprocessats.
- Optar per comprar a mercats locals: facilita l’accés a aliments frescos (de proximitat i temporada) i mínimament processats.
En definitiva, l'auge dels aliments ultraprocessats representa un dels reptes més grans per a la salut pública global en l’actualitat. L’evidència és clara: aquests productes estan desplaçant els aliments tradicionals, empitjoren la qualitat de la dieta i augmenten el desenvolupament de malalties no transmissibles. Tractar aquest problema requereix tant polítiques públiques com canvis individuals en l’estil de vida.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei de Consultes Digitals 24 h: Medicina General, on en podràs obtenir més informació.
Referències:
1 Ultra-processed foods and human health: the main thesis and the evidence. The Lancet. Desembre, 2025.
2 L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició en el món 2023. Annex 5. Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO). Any 2023.
4 Towards unified global action on ultra-processed foods: understanding commercial determinants, countering corporate power, and mobilising a public health response. The Lancet. Desembre, 2025.
5 Ultra-Processed Diets Cause Excess Calorie Intake and Weight Gain: An Inpatient Randomized Controlled Trial of Ad Libitum Food Intake. Cell Metabolism. Juliol, 2019.
6 What doctors wish patients knew about ultraprocessed foods. American Medical Association. Novembre, 2024.
7 Protecting children from ultra-processed foods. The Lancet. Desembre, 2025.
