Alopècia: causes i tractaments principals

En aquest article parlarem sobre l’alopècia, les causes, els símptomes que l’acompanyen i les proves per diagnosticar-la. També repassarem els tractaments principals per a l’alopècia i donarem algunes recomanacions per tenir una bona salut capil·lar.

La caiguda del cabell pot ser lleu, deguda a un simple debilitament, o arribar fins a la caiguda total. Les causes poden ser molt variades, incloent-hi les genètiques o congènites, autoimmunes, hormonals, infeccioses, tòxiques, nutricionals i autoprovocades.¹

• Alopècia androgènica o calvície comuna: és el tipus d’alopècia més habitual, tant en homes com en dones, i constitueix el 95 % de tots els casos. Afecta fins el 45 % dels homes i el 10 % de les dones, i pot aparèixer a qualsevol edat, fins i tot durant l’adolescència.
   

  • En els homes, les zones més afectades inclouen la zona frontal i la parietal (part superior i laterals) del cap, amb una línia d’implantació del cabell que es retarda progressivament (formant les típiques “entrades”), amb l’afectació posterior de la coroneta o vèrtex.
  • En les dones, la pèrdua de cabell sol estar difuminada, sense aparició d’entrades. No obstant això, les repercussions psicosocials de l’alopècia en dones solen ser molt més importants que en els homes i els afecta més en la qualitat de vida.
     

  Les causes de l’alopècia androgènica inclouen factors genètics i hormonals, juntament amb l’envelliment. Els andrògens o hormones masculines exerceixen un efecte de disminució de la mida dels fol·licles pilosos en què hi ha una predisposició genètica.

• Alopècia areata: la caiguda del cabell forma de clapes de calvície arrodonides. En alguns casos, pot comportar la caiguda de tot el cabell. El cabell pot tornar a créixer, encara que se solen produir recaigudes. Es considera una malaltia autoimmune, molt sovint desencadenada per l’estrès.
• Alopècia traumàtica: es produeix per traumatismes físics i tècniques de perruqueria agressives. Hi ha casos autoprovocats per una patologia anomenada tricotil·lomania, en la qual la persona s’arrenca i es retorç els cabells de manera compulsiva, que requereix un abordatge multidisciplinari en què han de participar dermatòlegs, psiquiatres i psicòlegs.
• Alopècia difusa o efluvi telogen: té lloc després d’un esdeveniment desencadenant com el part, certes infeccions i malalties o situacions d’estrès. Determina una pèrdua de cabell no localitzada i reversible.

Pel que fa a les alopècies cicatricials, es poden produir per infeccions, agents fisicoquímics, tumors o malalties de la pell.

D’altra banda, alguns factors poden contribuir a la caiguda del cabell, com una alimentació deficient, especialment la que determini una deficiència nutricional de proteïnes, ferro, zinc o biotina; malalties com la diabetis i el lupus; problemes de tiroide, infeccions o estrès, i la utilització de determinats productes cosmètics.

La caiguda del cabell també pot ser provocada pels efectes adversos d’alguns tractaments mèdics com la quimioteràpia o la radiació i per determinats medicaments com el liti o l’heparina, entre d’altres.

• En casos d’efluvi telogen o per efectes adversos de medicaments, entre d’altres factors, la caiguda se sol presentar a tot el cap.
• En infeccions per tinya o en casos d’alopècia areata, la caiguda del cabell té lloc de manera concentrada en cercles o clapes.
• En l’alopècia traumàtica, l’àrea afectada depèn de l’agent que causa la lesió.
• Alguns tractaments com la quimioteràpia provoquen una pèrdua de pèl a tot el cos que, quan se suspèn el tractament, en general torna a créixer.
• En la calvície de patró masculí, es produeix una pèrdua gradual de cabell, en la qual la línia de creixement del cabell retrocedeix primer a les temples, seguida d’una afectació de la coroneta.

• En cas d’efluvi telogen, quan s’elimina el factor que el desencadena el cabell sol tornar a créixer de manera espontània.
• En el cas de l’alopècia per traumatismes o tractaments de perruqueria agressius, eliminar aquests agents pot aturar la caiguda del cabell.
• L’alopècia causada per problemes nutricionals o determinades malalties se sol corregir amb una alimentació saludable i tractant la patologia que l’ha provocat.
• En el cas de l’alopècia areata es poden fer servir corticoides i immunoteràpia.

• En el cas de l’al·lopècia androgènica, no hi ha un tractament que la curi de manera definitiva, tot i que hi ha teràpies efectives que en poden frenar l’avenç i millorar-la en alguns casos. En aquest sentit, hi ha dos fàrmacs que s’han mostrat eficaços, el minoxidil d’ús tòpic i la finasterida per via oral.
   

  Per a l’alopècia androgènica femenina s’ha mostrat efectiu l’acetat de ciproterona.
   

  Altres opcions de tractament per a l’alopècia androgènica o de patró hereditari són:
   

  • Les injeccions de plasma ric en plaquetes
  • La teràpia làser de baixa intensitat
  • El trasplantament capil·lar
  • La cirurgia de reducció del cuir cabellut

• Seguir una alimentació saludable: molts nutrients incideixen directament en la salut del cabell, especialment les proteïnes, el ferro, el zinc i la biotina (vitamina B7).
• Evitar l’aplicació excessiva de cosmètics i l’ús freqüent de determinades tècniques de perruqueria: els tractaments de bellesa agressius, algunes tècniques de perruqueria que requereixen aplicació de calor extrema i els productes de mala qualitat poden danyar el cabell.
• Desconfiar de productes miracle: molts es basen en una publicitat enganyosa i poden, fins i tot, agreujar els problemes per al cabell.
• Manejar i gestionar l’estrès: les tècniques per manejar l’estrès poden contribuir a una bona salut capil·lar.
• Revisar la medicació prescrita i, si és possible, buscar alternatives: evitar els medicaments que poden provocar la caiguda del cabell, sempre mitjançant la indicació de l’equip sanitari responsable.
• Mantenir una higiene capil·lar correcta: rentar els cabells de manera regular amb un xampú adequat i evitar compartir barrets, gorres, pintes o raspalls per prevenir infeccions fúngiques.
• Evitar o limitar els tòxics: l’alcohol i el tabac poden afectar negativament la salut del cabell.
• Consultar el dermatòleg: en cas de qualsevol símptoma de caiguda del cabell, dubte sobre la salut capil·lar o impacte emocional és recomanable consultar l’especialista per poder establir un diagnòstic adequat, i si cal, un tractament específic.

En resum, l’alopècia és la caiguda anormal del cabell que, en alguns casos, pot ser reversible. Les causes són diverses, però la més habitual és l’alopècia androgènica. Hi ha tractaments que poden ser efectius i alguns hàbits contribueixen a millorar la salut del cabell i a prevenir-ne la caiguda. En cas de qualsevol dubte, cal anar al dermatòleg per poder establir un diagnòstic adequat.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, on en podràs obtenir més informació.

Referències:

¹ Hair loss. Harvard Health Publishing. Maig del 2024.

² Alopecia. Pérdida de pelo. Clínica Universitaria de Navarra (CUN). Consultat el desembre del 2025.

³ Caída del Cabello. Síntomas y causas. Mayo Clinic. Gener, 2024.

⁴ Hagamos un repaso a los tratamientos para la alopecia androgénica. Academia Española de Dermatología y Venereología(AEDV). Juliol del 2020.

⁵ Recomendaciones sobre el manejo clínico de la alopecia androgénica: un documento de consenso del Grupo Español de Tricología de la Academia Española de Dermatología y Venereología. Actes Derm-Sifiliográficas. Abril del 2024.

⁶ Alopecia con patrón femenino. Su importancia en medicina y cirugía estética. Medicina Estética. Juny del 2020.

⁷ Consejos para la prevención de la alopecia. Sociedad Española de Farmacia Familiar y Comunitaria (SEFAC). Any 2010