Cúrcuma: espècia o suplement?

En aquest article parlarem sobre la cúrcuma, el seu principal principi actiu (la curcumina) i els seus possibles efectes per a la salut, juntament amb les evidències científiques que els donen suport. Finalment, assenyalarem les qüestions més rellevants sobre la seguretat de la cúrcuma i la curcumina, i algunes recomanacions sobre consumir-ne.
La utilització de la cúrcuma amb una finalitat curativa es remunta a milers d’anys, a la medicina aiurvèdica índia i la medicina tradicional xinesa.1 Tot i això, els estudis clínics que s’han dut a terme fins ara no han pogut demostrar amb claredat els potencials efectes curatius de la cúrcuma.2
Què és la cúrcuma?1-4
La cúrcuma o turmèric és una espècia o condiment culinari que s’obté del rizoma de la Curcuma longa, una planta de la família del gingebre que és cultivada en climes càlids.
De color ataronjat, la cúrcuma es presenta de diferents formes: principalment com a espècia mòlta o com a arrel fresca. Es tracta de l’ingredient que dona al curri el seu intens color groc, i es catalona com un colorant ric en polifenols.
A més del seu ús culinari, fa temps que està disponible com a suplement alimentari, ja que se li atribueixen possibles beneficis per a la salut, específicament per la presència d’un compost biològicament actiu, la curcumina, i diverses substàncies químicament afins conegudes com a curcuminoides.

Suplements de curcumina1, 2, 5
Són diverses les raons que han propiciat que la curcumina s’hagi convertit en els darrers temps en un suplement dietètic molt estès. Els seus beneficis potencials per a la salut, la promoció comercial de la qual ha estat objecte i la normalització en l’ús de suplements dietètics l’han convertit en un dels extractes naturals més venuts del món.
Tot i que la curcumina és accessible a partir de la ingesta de cúrcuma natural, aquesta només conté del 2 al 9 % del seu pes en forma de curcumina. Per contra, als suplements el contingut de la substància bioactiva pot arribar al 95 % del pes total.
D’altra banda, un dels principals inconvenients de la curcumina és la seva baixa absorció i la biodisponibilitat per la seva escassa solubilitat en aigua i ràpid metabolisme. Una de les possibles solucions consisteix en l’administració oral juntament amb piperina, substància present al pebre negre, que pot augmentar la seva absorció i biodisponibilitat més de 20 vegades. També pot augmentar la seva absorció la ingesta juntament amb aliments rics en greix.
Beneficis de la cúrcuma per a la salut1-3, 5, 6
Els beneficis que s’atribueixen al consum de curcumina són molt diversos. En diferents investigacions, les preparacions a partir de cúrcuma han mostrat activitat farmacològica amb efectes antioxidants, antiinflamatoris, moduladors metabòlics i immunitaris i antitumorals. És important assenyalar que gran part d’aquests efectes s’han observat en estudis experimentals, models animals o assaigs clínics de mida petita i escassa qualitat metodològica, de manera que no són extrapolables de forma consistent a la salut humana.
Entre els efectes fisiològics derivats de les característiques de la curcumina que es recullen a les investigacions s’inclouen:
- Propietats antioxidants: la curcumina es relaciona amb l’eliminació de radicals lliures i la potenciació de les defenses antioxidants del propi organisme.
- Efecte antiinflamatori: es relaciona amb la disminució del dolor, fet que podria ser útil en cas de patologies com l’osteoartritis, i en la protecció de les mucoses en casos de colitis ulcerosa.
- Efecte antilipídic: la curcumina ha mostrat un efecte inhibidor de la producció de colesterol, triglicèrids i greix corporal.
- Efecte antiglucèmic: a través de la disminució de la resistència a la insulina, especialment en persones amb diabetis de tipus 2, i també a través de la modulació de la microbiota intestinal.
- Efecte protector de la funció cognitiva: la curcumina pot millorar la memòria i la funció cognitiva en cas de la malaltia d’Alzheimer en models animals.
- Efecte antiviral: la curcumina podria ser efectiva per al coronavirus i el virus de l’herpes, entre d’altres.
- Efecte antitumoral: la curcumina ha mostrat la capacidad d’inhibir la proliferació i d’induir l’apoptosi (mort cel·lular) de diferents tipus de càncer en estudis in vitro.
Evidències sobre els efectes de curcumina5-7
El valor terapèutic potencial de la curcumina i la seva funcionalitat diversa han impulsat un creixement considerable en la quantitat d’investigacions amb aplicació en humans a escal mundial. No obstant això, tot i l’abundància d’estudis preliminars que donen suport als beneficis per a la salut de la curcumina, és destacable l’absència d’investigacions d’alta qualitat que permetin determinar-ne els efectes per a la salut amb un elevat grau d’evidència en humans.
Per exemple, diverses recerques han avaluat la cúrcuma o la curcumina oral en casos d’osteoartritis, incloent-hi la disminució del dolor i la rigidesa de genoll, l’augment de la força articular i la millora de la mobilitat i altres funcions de l’articulació. Si bé les dades preliminars són positives, calen més estudis que ofereixin un grau més alt d’evidència que permeti arribar a conclusions definitives.
En el cas específic de la seva possible aplicació per al càncer, les investigacions de laboratori i amb animals suggereixen que la cúrcuma podria tenir algun efecte preventiu, com ara alentir-ne la disseminació, potenciar l’efecte de la quimioteràpia i protegir les cèl·lules sanes en l’aplicació de radioteràpia. No obstant això, no hi ha prou evidència fins avui que permeti recomanar la cúrcuma amb aquesta finalitat.
De la mateixa manera, no es disposa de prou evidència que permeti afirmar si els suplements de cúrcuma o curcumina determinen efectes beneficiosos sobre altres condicions de salut.
Seguretat dels suplements de cúrcuma1, 2, 4
Els suplements de cúrcuma i curcumina es consideren, en general, segurs i ben tolerats. No obstant això, en dosis elevades, la cúrcuma pot causar efectes adversos gastrointestinals, incloent-hi dolor abdominal, nàusees, irritació gàstrica i diarrea, entre d’altres.
Altres possibles efectes adversos descrits inclouen l’obstrucció i la inflamació dels conductes biliars o colangitis, càlculs i altres alteracions biliars. En persones susceptibles també pot incrementar el risc de litiasi renal i provocar reaccions al·lèrgiques, com ara dermatitis de contacte i urticària.
Les propietats quelants (capacitat de capturar i eliminar metalls o minerals) de la curcumina podrien induir una insuficiència de ferro, de manera que s’hauria de fer servir amb en persones amb deficiència de ferro i anèmia.
En cas de tractaments farmacològics, la curcumina pot interactuar amb determinats tipus de quimioteràpia contra el càncer i amb anticoagulants antagonistes orals de la vitamina K, entre d’altres.
A més, els suplements poden contenir contaminants i substàncies perjudicials. Per exemple, als Estats Units, la cúrcuma mòlta s’ha identificat com una possible font d’exposició al plom.
A la Unió Europea, la curcumina és una substància autoritzada com a additiu colorant de color groc (codi E-100). Com passa amb tots els additius alimentaris, l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) fixa una ingesta diària admissible (IDA), que per al cas de la curcumina se situa a 210 mg al dia per a una persona adulta de 70 kg de pes corporal.
D’altra banda, no hi ha informació sobre l’absència d’efectes adversos en menors de 18 anys, durant l’embaràs o la lactància, de manera que no seria convenient proporcionar complements alimentaris que continguin curcumina durant aquestes etapes.
Recomanacions sobre la cúrcuma1, 5, 6
La cúrcuma es pot incorporar a la dieta d’una manera senzilla com a condiment per a aliments i begudes. Un exemple simple n’és el curri.
La investigació sobre la seva recomanació per a altres usos, com la prevenció o el tractament de malalties, està en curs, però calen més estudis d’alta qualitat per aconseguir una evidència sòlida.
En qualsevol cas, és recomanable informar l’equip sanitari responsable quan es prenen suplements de cúrcuma o curcumina, especialment si es pateix alguna patologia o s’està prenent tractament farmacològic.
En definitiva, si bé els beneficis potencials de la curcumina per a la salut humana són múltiples i prometedors, la seva aplicació clínica i el control dels efectes adversos planteja molts dubtes sobre la seva aplicació pràctica en benefici de la salut. El consum de cúrcuma com a espècia dins d’una dieta equilibrada es pot considerar segur, mentre que l’ús de suplements de curcumina s’hauria d’individualitzar, i se n’hauria de valorar acuradament la necessitat, les dosis i els possibles riscos, especialment en persones amb malalties cròniques o en tractament farmacològic.
A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, on podràs obtenir més informació.
Referències:
1 Turmeric benefits: A look at the evidence. Harvard Health Publishing. Març, 2024.
2 A comprehensive review on the benefits and problems of curcumin with respect to human health. Molecules. Juliol, 2022.
3 Curcumina, un potente antiinflamatorio. Clínic Barcelona. Febrer, 2022.
4 Informe del Comité Científico de la Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN) sobre el riesgo asociado al consumo de complementos alimenticios que contienen curcumina como ingrediente. Agencia Española de Seguridad Alimentaria y Nutrición (AESAN). Setembre, 2020.
5 Curcumin and multiple health outcomes: critical umbrella review of intervention meta-analyses. Frontiers in Pharmacology. Juny, 2025.
6 Curcumina: ¿puede disminuir el desarrollo del cáncer? Mayo Clinic. Gener, 2024.
7 Turmeric. National Center for Complementary and Integrative Health. Abril, 2025.