Música i cervell infantil: com influeix en el desenvolupament del nen

La música és present a totes les cultures i acompanya les persones des d’abans de néixer. En aquest episodi de Sense Cita Prèvia: Salut en Família, els pediatres Elena Blanco i Gonzalo Oñoro expliquen com el cervell processa la música, per què ajuda a aprendre i què pot aportar al desenvolupament dels infants.
Què passa al cervell quan escoltem música?1, 2
Escoltar, processar i sentir la música és una activitat en què participen diverses àrees del cervell:
L’escorça auditiva, al lòbul temporal, analitza la freqüència, el to i el timbre. L’escorça motora s’activa en seguir el ritme o anticipar el compàs. El sistema límbic processa les emocions que provoca la música. I l’hipocamp participa a la memòria musical.
Aquesta relació entre música i cervell explica per què una cançó ens pot emocionar, o per què persones amb demència que no recorden noms sí que són capaces, en canvi, de recordar cançons de la seva joventut.
Per què la música ajuda a aprendre?1, 2
El cervell memoritza millor la informació que té patrons rítmics. El ritme, la repetició i una estructura predictible faciliten la memòria verbal i a llarg termini, com també la motivació, i per això molts aprenentatges de la infància arriben en forma de cançó:
- La cançó de l’abecedari.
- Les regles mnemotècniques.
- Les taules de multiplicar.
La música també activa el circuit de recompensa: escoltar la que ens agrada allibera dopamina, especialment en el moment previ a escoltar la música esperada.
Com influeix la música en el desenvolupament infantil?1, 3, 4
Ja en les últimes setmanes de gestació, el fetus percep ritmes, distingeix canvis de to i reconeix melodies simples, i els nadons prefereixen la veu cantada a la parlada. La veu i el ritme del batec del cor de la mare són probablement el primer que escolten, cosa que explica l’efecte calmant de les cançons de bressol.
A l’educació infantil, sobretot fins als sis anys, es fa servir música que combina moviment, emoció i repetició, elements que afavoreixen el desenvolupament cognitiu, en particular, el llenguatge, la memòria verbal i la prosòdia.
Sobre l’anomenat efecte Mozart, la idea que la música clàssica fa més intel·ligents els infants va partir d’un estudi publicat el 1993. Investigacions posteriors van observar que l’efecte era petit i temporal, i es limitava a tasques de raonament espacial. L’evidència actual indica que escoltar música no augmenta el coeficient intel·lectual, encara que sí que pot millorar l’estat d’ànim, la concentració i l’activació cognitiva.
Què aporta aprendre a tocar un instrument?1, 2
Aprendre a tocar un instrument musical afavoreix el desenvolupament de les àrees auditives i motores, com també una comunicació més gran entre els dos hemisferis cerebrals. A més, la pràctica musical implica la integració de múltiples funcions com ara l’atenció, la memòria, la percepció auditiva i el control motor, fet que contribueix a la millora de diverses habilitats cognitives.
En definitiva, la música és una capacitat profundament humana que estimula l’emoció, la memòria i el moviment i aporta beneficis reals al desenvolupament infantil quan forma part del joc i de l’aprenentatge quotidià.
Descobreix-ne tots els detalls a l’episodi complet de Sense Cita Prèvia: Salut en Família.
Referències:
1 Música i cervell infantil: molt més que una cançó, amb Elena Blanco i Gonzalo Oñoro, de Sense Cita Prèvia: Salut en Família. Juny, 2026.
2 Efectos de la música sobre las funciones cognitivas. Revista de Neuro-Psiquiatría. Febrer, 2017.
3 Música en la infancia. Familia y Salud. Asociación española de pediatría. Abril, 2024.
4 Mitos y realidades del efecto Mozart. Revista de Pediatría de Atención Primaria. Setembre, 2018.