Tatuatges: riscos i recomanacions

En aquest article parlarem sobre els tatuatges, com i amb què es fan, i els riscos i les complicacions per a la salut. Finalment, parlarem sobre l’eliminació de tatuatges i donarem algunes recomanacions sobre les cures necessàries per minimitzar els problemes.

L’aparició dels tatuatges es remunta a l’Edat de Pedra, fa més de 14.000 anys. Han tingut funcions molt diverses: religioses, ètniques, per denotar la pertinença a un gremi o classe social, i també, com passa actualment, amb una finalitat merament estètica.¹

Durant les últimes dècades els tatuatges han proliferat de manera notable. S’estima que fins a un 20 % de la població de molts països europeus presenta algun tatuatge a la pell.² A Espanya, fins a una tercera part de la població a la franja d’edat dels 20 als 40 anys va tatuada.³

• Tatuatge traumàtic: es produeixen de manera no intencionada quan una substància o material queda impactat en la dermis per accident o traumatisme (per exemple, les abrasions a la pell per accidents de moto).
• Tatuatge mèdic o iatrogènic: determina l’aparició d’una pigmentació accidental després d’aplicar un tractament amb diferents substàncies.
• Tatuatge cosmètic: consisteix a fer servir un maquillatge permanent per marcar els llavis, els ulls, les celles o l’arèola i el mugró en medicina reconstructiva.
• Tatuatge decoratiu: es fa expressament per decorar la pell. Pot ser permanent o temporal i el poden fer professionals o aficionats:
   
  • Tatuatges professionals: són els més habituals actualment. Són estables i perdurables en el temps. Es fan amb màquines que injecten la tinta a una profunditat homogènia i poden incloure diversos colors.
  • Tatuatges d’aficionats: se solen fer manualment amb tinta xinesa, carbó o cendra. Acostumen a ser de color negre i són més fàcils d’eliminar.

La màquina que es fa servir per fer tatuatges professionals consta d’una agulla esterilitzada d’un sol ús, un sistema que transporta la tinta a través de la màquina, un motor elèctric i un pedal que regula el moviment vertical de l’agulla.

• Colorants inorgànics: crom, mercuri, cadmi, sofre, seleni, manganès, titani, ferro, coure, alumini o cobalt, i algunes de les seves sals. El seu ús s’ha vist reduït a causa de la perillositat derivada dels metalls pesants.
• Colorants orgànics: carboni, hidrocarburs aromàtics policíclics i colorants azoics. En l’actualitat, més del 80 % dels pigments dels tatuatges són orgànics.
• Dissolvents i additius: als pigments en pols cal afegir-hi un mitjà fluid perquè es puguin aplicar, com ara aglutinants, emulsionants i altres substàncies per evitar la sedimentació de les partícules.
• També es fan servir altres compostos, incloent-hi alguns conservants, tot i que no solen aparèixer a la llista d’ingredients.

A Espanya, les tintes per a tatuatges i maquillatge permanent es consideren productes de cura personal de la categoria de productes d’estètica. Perquè es puguin comercialitzar és obligatori que estiguin autoritzades per l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS), que en garanteix la seguretat i l’eficàcia.

Quan es fa un tatuatge, és recomanable identificar les dades que apareixen a l’etiquetatge de la tinta:

• Reaccions inflamatòries: poden aparèixer de manera immediata o retardada. Poden ser degudes a hipersensibilitat com aresposta a certs pigments. De vegades, es produeix una petita inflamació al voltant del tatuatge i apareix un granuloma. També es poden produir queloides, àrees elevades per un excés de teixit cicatricial.
• Infeccions: es deuen, en general, a unes condicions higièniques deficients a l’hora de fer el tatuatge, en els productes utilitzats o a unes cures deficients després de fer-lo.
• Malalties que s’encomanen a través de la sang: aquest risc existeix si l’equip per fer el tatuatge s’ha fet servir i no s’ha higienitzat adequadament. Les restes de sang presents podrien estar infectades amb Staphylococcus aureus, hepatitis B ohepatitis C,entre d’altres patògens.
• Riscos per la presència de pigments en els ganglis limfàtics:
   
  • Limfomes: l’evidència actual suggereix que hi pot haver una associació entre l’exposició a pigments dels tatuatges en els ganglis limfàtics i més risc de limfomes malignes. Els pigments de tatuatge poden incloure compostos carcinogènics com ara amines aromàtiques, hidrocarburs aromàtics policíclics i metalls pesants, capaços de migrar fins als ganglis limfàtics regionals. Aquesta associació s’ha de continuar dilucidant amb més investigacions i estudis per poder establir aquesta relació causal.
• Distorsió de proves mèdiques: es podrien produir alteracions en els resultats de proves diagnòstiques per imatge mitjançant PET/TAC o en la detecció del gangli sentinella en pacients amb melanoma, que poden provocar falsos positius.
• Molèsties en cas de ressonància magnètica: la presència de pigments amb sals metàl·liques, encara que en l’actualitat estan en desús, podria provocar un escalfament.
• Risc neurològic per tatuatges a la zona lumbar i aplicació d’anestèsia epidural: el risc potencial consistiria en la introducció de restes de tinta en el sistema nerviós central. Aquest risc és fàcil d’evitar fent una petita incisió en el punt de la pell per on ha de passar l’agulla.
• Riscos per l’eliminació de tatuatges: alguns dels problemes són l’aparició de cicatrius hipertròfiques o reaccions inflamatòries, entre d’altres.

• Si el tatuatge està fet per un professional o un aficionat.
• Els colors emprats.
• La localització.
• La mida.
• L’antiguitat.
• El color de la pell.
• Ser o no fumador (els fumadors podrien necessitar més sessions per eliminar els tatuatges).

• Abans de fer el tatuatge:
   
  • Tria un centre/estudi homologat amb autorització de la Conselleria de Sanitat.
  • Assegura’t que el material utilitzat és estèril i d’una sola aplicació (tant en agulles com en pigments).
  • Assegura’t que la persona que fa el tatuatge respecti totes les precaucions higienicosanitàries, incloent-hi el rentat de mans i la utilització de guants d’un sol ús.
  • Fotografia el flascó de la tinta que es farà servir on hi figuri la informació rellevant (marca del fabricant, número de registre sanitari i lot), ja que poden aparèixer problemes, fins i tot, molt de temps després. A més, ha d’estar autoritzada per l’AEMPS.
  • Renta i desinfecta la zona del tatuatge amb aigua i sabó o antisèptic.
  • Tingues en compte que la tinta vermella provoca reaccions indesitjades amb més freqüència (suposa un 80 % de les reaccions inflamatòries). En canvi, el color negre és el pigment més utilitzat i el més segur.
  • Durant la setmana prèvia a la realització no prenguis el sol ni raigs UVA ni et facis tractaments irritants per a la pell.
  • Els tatuatges no permanents a base de henna no estan exempts de risc i poden provocar reaccions al·lèrgiques.
  • No es recomana fer-se un tatuatge si es pateixen malalties o afeccions de la pell com psoriasi o dermatitis, entre d’altres, o patologies circulatòries.

• Després de fer el tatuatge cal:
   
  • Mantenir la zona tatuada tapada durant 24 hores amb un apòsit antiadherent o film transparent.
  • No gratar, tocar o pressionar la zona tatuada. Si està en una zona de frec, es recomana portar roba folgada i suau.
  • No eliminar la crosta que apareix després del tatuatge i deixar que caigui tota sola.
  • Rentar la zona tatuada amb aigua i sabó neutre 3-4 vegades al dia durant dues setmanes.
  • Assecar la zona a tocs, sense friccionar-la.
  • Evitar el bany d’immersió (banyera, piscina, jacuzzi, etc.) de la zona tatuada fins que cicatritzi completament per evitar que la ferida s’estovi.
  • Aplicar una crema hidratant adequada durant 4 setmanes.
  • Evitar l’exposició directa al sol i fer servir protector solar.
  • Anar a valoració sanitària presencial si apareixen signes i símptomes d’alarma com ara dolor persistent, envermelliment, calor al tacte, edema o supuració purulenta.
  • Advertir el radiòleg que es té un tatuatge quan es facin proves diagnòstiques per imatge com PET/TAC per evitar errors diagnòstics.
  • L’eliminació de tatuatges s’ha de fer sempre sota el control i la supervisió d’un equip sanitari amb dermatòleg per minimitzar el risc de complicacions.

En resum, els tatuatges consisteixen a fer dibuixos injectant tinta a la dermis que no estan exempts de riscos ni de complicacions per a la salut. Després de la decisió de fer-se un tatuatge, cal anar a un centre homologat que compleixi totes les garanties higièniques i sanitàries. Seguir una sèrie de recomanacions sobre higiene i cures del tatuatge pot minimitzar els problemes.

A més, si ets assegurat d’Adeslas, recorda que tens disponible el nostre Servei d’Orientació Mèdica General, on en podràs obtenir més informació.

Referències:

¹ Técnicas y efectos adversos en la eliminación de tatuajes. Medicina Estética. Desembre del 2016.

² Tattoos es a risk factor for malignant lymphoma: A population-based case-control study. The Lancet. Juny del 2024.

³ Un tercio de la población de entre 20 y 40 años tiene al menos un tatuaje, tendencia en auge que precisa seguimientodermatológico. Nota de Premsa. Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV). Desembre del 2021.

⁴ Complicaciones y cuidados de los piercings y los tatuajes (1ª parte). Enfermería Dermatológica. Maig del 2011.

⁵ Situación de la actividad de tatuajes, micropigmentación y piercing en España. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Abril del 2018.

⁶ Chemical Hazard of Tattoo Colorants. La Presse Médicale. Desembre del 2020.

⁷ Recomendaciones de la AEMPS para un buen uso de tintas para tatuaje y maquillaje permanente (micropigmentación). Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris (AEMPS). Setembre del 2023.

⁸ Tatuajes: entender los riesgos y las precauciones. Mayo Clinic. Maig del 2024.

⁹ Tattoo ink exposure is associated with lymphoma and skin cancers - a Danish study of twins. BMC Public Health. Gener del 2025.

¹⁰ Tatuajes y evidencia científica sobre su efecto en la salud. Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV). Setembre del 2017.

¹¹ Tatuajes, ¿son para siempre? Academia Española de Dermatología y Venereología (AEDV). Gener, 2014.

¹² Consejos para evitar problemas con un piercing o tatuaje. Sociedad Española de Farmacia Comunitaria (SEFAC). Juliol del 2008.